Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Concentració en motiu del Dia Internacional de la Sida

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Narcotràfic, contraban, drogues, alcohol (76)
ONGs, cooperació, voluntariat (104)
Religió i església catòlica (416)
sanitat i salut pública (251)
Sida i VIH (78)
Personatges Personatges
Marina Geli (59)
Entitats Entitats
Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (23)
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (42)
Generalitat de Catalunya (1919)
Hospital Clínic de Barcelona (74)
Institut d´Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (8)
Onusida (10)
47 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
La pandèmia no s’atura
Sida
El 2005 va fer 24 anys des que es van diagnosticar els primers casos de sida, una malaltia immunitària causada pel virus de la immunodeficiència humana, VIH, que des d’aleshores ha causat milions de morts arreu del món, especialment als països en vies de desenvolupament, on la pandèmia segueix expandint-se sense fre. Fins al moment són 25 milions de persones les que han mort per causa del VIH.

Les xifres del 2005 van tornar a ser desesperançadores: va ser l’any amb un augment més gran del nombre de casos des de 1981, ja que es van detectar 5 milions de noves infeccions, i més de tres milions de morts, dels quals casi 600.000 eren menors de 15 anys. Aquestes xifres van fer que el nombre de persones afectades arreu del món superés els 40 milions, el doble de fa deu anys, dels quals 2,5 milions tenen menys de 15 anys.

L’Àfrica subsahariana continuava sent la zona més castigada, amb els dos terços del total d’infectats, i on hi viuen el 77% de les dones malaltes de sida. Però és a l’Àsia Central i Oriental on l’augment va ser més acusat, a causa de la drogoaddicció, la prostitució i la manca de campanyes de prevenció en la majoria dels països. A Europa de l’Est i l’Àsia Central es va passar de 1,2 milions de malalts el 2003 a 1,6 el 2005, un augment del 33% en dos anys, i s’hi van duplicar el nombre de defuncions causades pel virus. La regió del Carib és l’única zona del món on el nombre d’afectats no va augmentar en els últims dos anys i es mantenia el 2005 al voltant dels 300.000 malalts gràcies a la disminució del virus en dones embarassades, un augment de l’ús del preservatiu i l’ampliació de servis d’assessorament i detecció.

Dels 40, 3 milions d’afectats arreu del món, entre 120.000 i 150.000 es trobaven a l’Estat espanyol, i uns 5.000 a Catalunya. En el cas de l’Estat espanyol, es van detectar 1.251 nous casos al llarg de 2005, dels quals 980 eren homes i 270 dones. Aquestes xifres suposen un descens del 39,6% respecte l’any anterior, però tot i així Espanya seguia sent el país de la Unió Europea amb els índexs de malalts de sida més alts.

Pel que fa a Catalunya, des de 1981 hi ha hagut 15.126 casos de sida, el 80,5% dels quals són homes i el 19,5% dones, la majoria entre 25 i 39 anys. De tots els malalts n’han mort 9.615.

A Catalunya s’havien diagnosticat 2.712 casos de sida des de 2001, i es preveia que hi podria haver moltes més persones afectades que no ho havien notificat. Per aquesta raó durant el 2005 es van concentrar els esforços en el fet que el registre dels afectats de VIH fos obligatori i confidencial.

La conselleria de Salut va advertir, amb motiu del Dia Internacional de la Sida, que més del 40% dels casos es diagnosticaven massa tard a Catalunya (sobretot en persones heterosexuals amb parella estable des de fa anys), fet que dificultava l’èxit del tractament, i per això la consellera Marina Geli va insistir en la necessitat que tothom que havia mantingut relacions sexuals de risc es fes la prova del VIH, que era gratuïta a qualsevol CAP i en algunes ONGs.

Els casos de sida van augmentar entre el col·lectiu homosexual i entre els immigrants, els quals suposaven 5,6% dels afectats el 1999 i l’any 2005 suposaven un 21,4%. Aquestes dades s’explicaven parcialment per l’augment del pes demogràfic que vivia la població immigrant a Catalunya.

El 58% dels infectats catalans havien estat contagiats pel virus després de mantenir relacions sexuals sense preservatiu, fet que havia alertat del risc en què es trobava la població adolescent, que cada cop mantenia més relacions sense cap tipus de protecció. A més, un 27% dels adults que mantenien relacions sexuals tampoc utilitzaven preservatiu i no coneixien la història sexual de la parella.

Un altre any, doncs, la utilització del preservatiu despuntava com el mètode més eficaç per prevenir els contagis, i enfrontava la medicina amb l’Església, que seguia defensant la castedat i la fidelitat per evitar contraure la síndrome.

El departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya va anunciar que augmentaria un 30% els pressupostos destinats al tractament de la sida i ajuts als malalts (actualment hi ha pressupostats 2,2, milions d’euros i per all 2006 estan previstos 2,9 milions), i el govern de la Generalitat va destinar el 2005 un milió d’euros a Onusida -el Fons Mundial contra la Sida, la Malària i la Tuberculosi- a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Els tractaments amb antiretrovirals, que es van iniciar els anys 90, havien suposat una millora per als malalts que els rebien, els quals havien vist augmentada la seva supervivència i qualitat de vida. Però la distribució dels fàrmacs antiretrovirals havien posat de manifest altre cop les diferències entre els països rics i els pobres: mentre que als països desenvolupats la gran majoria dels malalts rebia tractament, només un de cada deu africans, i un de cada set asiàtics, hi tenien accés. Per altra banda, a Llatinoamèrica, països com Brasil, Cuba, Xile i Argentina havien pogut assolir el rècord històric d’oferir tractament al 80% dels malalts. Es creia que l’augment de cobertura del tractament havia evitat unes 300.000 morts durant l’any 2005 arreu del món.

A finals d’abril un equip d’investigadors de l’Hospital Clínic i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer (IDIBAPS), van presentar amb èxit un prototip de vacuna terapèutica que aturava la replicació del VIH i que es perfilava com una possible alternativa als antiretrovirals, ja que aquests eren medicaments molt agressius i requerien un tractament crònic. La vacuna estava dissenyada amb cèl·lules dendrítiques del propi pacient carregades amb VIH inactivat, les quals un cop inoculades es dirigien cap al gangli limfàtic on presentaven l’antigen als limfòcits T, encarregats de desencadenar una resposta immunitària contra el virus i impedir-ne la reproducció massiva. Un cop dissenyat el prototip es va dur a terme la fase I de l’assaig clínic amb 18 pacients infectats pel VIH en una fase poc avançada. Els científics van veure que els pacients vacunats presentaven un nivell de replicació del VIH deu vegades menor, i un terç dels vacunats no van presentar cap augment en la càrrega viral durant sis mesos. Vistos els resultats, l’equip d’investigadors va sol·licitar el permís per dur a terme la fase II de l’assaig clínic, en la qual es reformularà la vacuna per intentar que el seu efecte sigui més perllongat.