Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
La Malaltia a Catalunya

Nkosi Johnson va esdevenir el símbol de la lluita contra la SIDA

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Sida i VIH (78)
Personatges Personatges
Daniel Arap Moi (10)
Kofi Annan (135)
Nkosi Johnson (3)
Entitats Entitats
Conferència Internacional de la Sida (4)
Organització Mundial del Comerç (56)
105 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
L’esperança dels genèrics
SIDA
El desembre del 2001 va fer vint anys dels primers diagnòstics de la sida, una malaltia que ataca el sistema immunològic dels afectats, que s’havia contagiat a 60 milions de persones en tot el món des del seu descobriment a principis dels anys vuitanta i que havia esdevingut la quarta causa de mortalitat mundial, especialment al continent africà, on encara no havien arribat els progressos farmacològics desenvolupats en els països occidentals.

A Catalunya, en aquests vint anys el nombre de casos de sida diagnosticats havia estat de 13.549, que afectaven en un 81% els homes i en un 19% les dones. Les vies d’infecció havien estat en el 58% dels casos l’ús de drogues per via intravenosa, en un 19% les relacions homosexuals i en un 14% les relacions heterosexuals. Aquestes dades es van poder conèixer durant la celebració el mes d’abril a València del VI Congrés Nacional de la Sida, durant el qual els experts van coincidir a destacar la necessitat i conveniència del caràcter regional que haurien de tenir les futures vacunes que es creessin per combatre el virus d’immunodeficiència humana (VIH) amb la finalitat d’adaptar el seu poder terapèutic a les peculiaritats de cada zona del món.

Aquesta especificitat en l’aplicació farmacològica va ser un dels temes tractats a finals d’abril a Abuja, capital de Nigèria, durant la celebració de la Conferència Internacional de la Sida, que va inaugurar el secretari general de l’ONU, Kofi Annan. Annan va destacar la necessitat de facilitar informació i mitjans als joves per lluitar contra una malaltia que havia infectat 36 milions de persones a tot el món, un terç de les quals eren menors, i contra la qual s’haurien de dedicar recursos a curt termini d’entre 7 i 10 mil milions de dòlars l’any. En relació amb el continent africà, va ser molt sentida la mort el primer de juny i a causa de la sida del nen sudafricà de 12 anys Nkosi Johnson, que s’havia convertit en el símbol de la lluita contra la discriminació dels 5 milions de malalts de la sida a Sud-àfrica. Mort a Johannesburg, Nkosi havia nascut el 1989 com a portador del virus i havia manifestat els primers símptomes als dos anys. Tot i això, va esdevenir l’infant africà que més havia resistit l’acció del virus. En un àmbit més anecdòtic, va destacar durant l’any la proposta feta el mes de juliol pel president de Kenya, Daniel Arap Moi, de 76 anys, que va suggerir de promoure l’abstinència sexual durant un període mínim de dos anys com a fórmula més efectiva per contenir la pandèmia al seu país, que amb 30 milions d’habitants, 2 milions patien la sida.

La gran incidència que tenia la malaltia sobre el continent africà, on hi havia el 70% dels infectats de tot el món, va impulsar a diferents llocs la reivindicació que els països rics i les grans multinacionals financessin un pla global contra la sida, reivindicació que va ser mínimament concretada a la cimera econòmica que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va fer el mes de novembre a Doha. L’avenç aconseguit en aquesta ronda, prioritàriament dedicada a temes de liberalització del comerç internacional, va ser l’aprovació d’algunes mesures mediambientals contràries als interessos industrials dels països en desenvolupament, a canvi de la possibilitat que fabriquessin medicaments genèrics o els importessin dels països occidentals per lluitar de forma massiva contra l’epidèmia de la sida i també de la tuberculosi. Es tractava d’aconseguir que la població africana, que el 2001 experimentava 16.000 nous contagis cada dia, es pogués beneficiar, per exemple, de la nova generació de medicaments antiretrovirals a un preu més assequible, en quedar minvats els efectes de les patents en el cost de les especialitats farmacològiques associades a les teràpies de la sida.