Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
La incidència de la SIDA era especialment alarmant als països subsaharians

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
ONGs, cooperació, voluntariat (104)
Pobresa, desigualtats (147)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Sida i VIH (78)
Personatges Personatges
Elena Salgado (85)
Richard Faeche (1)
Entitats Entitats
Institut Nacional d`Estadística (196)
Ministeri de Sanitat (38)
Onusida (10)
Organització de les Nacions Unides (606)
55 lectures d'aquest article
47 impressions d'aquest article
Una malaltia que segueix creixent
Sida
La sida va continuar sent notícia al llarg del 2004, a causa del creixement del nombre de casos diagnosticats fins i tot en zones on es creia que l’epidèmia estava controlada, fet que va posar en alarma l’ONU i totes les organitzacions mundials, i va reobrir el debat sobre la distribució de medicaments antiretrovirals per part de les empreses farmacèutiques. Vint anys després de la seva aparició, la sida seguia sent un problema sanitari de primera magnitud. L’informe anual que Onusida (Programa de les Nacions Unides per a la Sida) va presentar el 2004 xifrava en 38 milions de persones les que vivien amb el VIH (virus de la sida) a tot el món, 25 dels quals eren a l’Àfrica subsahariana. El nombre de morts per la malaltia en l’últim any s’establia en 2,9 milions de persones, dels quals més de mig milió eren menors de 15 anys, i s’elevava així la xifra de morts des de l’inici de la malaltia el 1981 a 20 milions de persones, mentre el nombre de nous casos en l’any 2003 es calculava en cinc milions.

El mes de febrer es va celebrar a Dublín una Conferència Internacional sobre el VIH en la qual Onusida alarmava del creixement que estava tenint la malaltia a l’Europa Occidental, una zona que es considerava sota control i on es van diagnosticar 30.000 casos nous el 2003. Sembla que les causes de l’augment de la sida en una de les zones més riques del món podrien ser la relaxació en la prevenció per part dels joves i les institucions, així com la immigració, fets que van propiciar que s’elevés el nombre de malalts a mig milió de persones.
Onusida també va alertar del creixement de malalts a l’Europa de l’Est i l’Àsia central, que va ser la zona del món amb una expansió més gran de la malaltia: s’hi van diagnosticar 250.000 casos nous el 2003.

També va remarcar l’alarma que suposava l’expansió de la sida a la Xina i l’Índia, ja que comptaven amb el 40% de la població mundial i els contagis en aquests països podrien disparar les magnituds de l’epidèmia. Es tem que el 2010 hi hagi uns 10 milions de xinesos infectats, mentre que el 2004 la xifra era d’un milió aproximadament, ja que la sida podria estendre’s a Àsia com ho va fer a l’Àfrica.

De totes maneres la situació al continent africà, especialment als països subsaharians, seguia sent la més alarmant del planeta el 2004. Es comptaven uns 25 milions de malalts, xifra que en alguns països suposava fins al 30% de la població. Als suburbis d’algunes grans capitals de l’Àfrica subsahariana, com Nairobi, a Kenya, el percentatge d’infectats s’elevava fins al 70% de la població. Les dones eren el gènere més castigat, ja que suposaven el 57% dels infectats, i el percentatge augmentava fins al 75% del total quan es considerava el col·lectiu menor de 24 anys.

Un altre dels problemes principals seguia sent la quantitat d’infants que naixien infectats o que eren orfes a causa de la sida, i en molts països de l’Àfrica es considerava ja que s’havia perdut una generació sencera i molts dels petits eren cuidats per les seves àvies. Fins llavors, l’epidèmia ja havia deixat 15 milions de nens orfes, la majoria dels quals al continent africà.

Durant el mes de juliol es va celebrar la XV Conferència Internacional de la Sida a Bangkok amb la participació de 18.000 persones de 162 països. El país amfitrió havia aconseguit reduir amb èxit el nombre d’infectats, que van passar de 140.000 l’any 1991 a 21.000 el 2003. Aquesta conferència, a diferència d’anys anteriors, es va centrar de manera gairebé exclusiva en els aspectes econòmics i socials de la lluita contra la malaltia i va dedicar poca atenció als aspectes mèdics, probablement perquè no es presentava cap novetat farmacèutica. El tema central va ser la necessitat de fer arribar la medicació contra la malaltia a una part més gran dels 38 milions de seropositius, perquè les xifres del 2004 destacaven que només es tractaven 400.000 persones als països pobres, que tenien uns 30 milions d’afectats i que només una de cada cinc persones del planeta tenia accés a mètodes de prevenció contra el virus de la sida.

Onusida va reclamar que els recursos que destinaven els països rics a la lluita contra la sida no arriben a la meitat dels necessaris, i que ni tan sols es complien els plans previstos de donacions al Fons Global, entitat creada el 2002 amb l’objectiu de finançar la lluita contra la sida, la malària i la tuberculosi. Richard Faeche, director executiu del Fons Global, va anunciar que s’havia calculat que calien un mínim de 3.500 milions de dòlars fins al 2005 perquè l’organització pogués dur a terme els plans previstos.

Pel que fa a la situació de la malaltia a l’Estat espanyol, la ministra de Sanitat, Elena Salgado, va presentar una enquesta feta conjuntament pel seu ministeri i l’Institut Nacional d’Estadística sobre conductes sexuals i actituds davant del VIH. L’enquesta va mostrar que tot i el risc d’infecció, gairebé la meitat dels ciutadans que havien tingut parelles ocasionals en l’últim any no havien utilitzat sempre el preservatiu. Segons Salgado, aquest percentatge “resulta excessiu i requereix una resposta enèrgica per part de les administracions, els professionals, les ONG i la societat”. En l’aspecte positiu de les dades que es van presentar calia destacar l’augment de l’ús del preservatiu en la primera relació i entre els menors de 30 anys.

Per la seva banda, el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya calculava que a Catalunya hi havia unes 30.000 persones infectades pel VIH el 2004, gairebé una de cada 200, tenint en compte els que havien desenvolupat la malaltia i els que no. A Catalunya es temia un augment de la malaltia, i sobretot un augment del nombre de persones incloses en els grups de risc, entre els quals van destacar les dones joves i els immigrants, ja que es calculava que el 23,5% dels contagis en els últims dos anys a Catalunya afectaven població estrangera.

Per aquest motiu, Salut va decidir llançar una nova ofensiva en les campanyes de prevenció i diagnòstic de la malaltia, que havia d’incloure, per exemple, la realització de tests del VIH a tots els centres de salut, centres socials i ONGs. El fet de poder detectar la malaltia abans que doni els primers símptomes és cabdal per a la qualitat de vida dels malalts.

Pel que fa a la prevenció, el departament de Salut va preparar el llançament d’una campanya amb especial atenció als joves que incloïa la col·locació de màquines expenedores de preservatius als instituts de secundària que ho autoritzessin i un programa d’educació sexual.