Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
El primer ministre és el rei
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Noblesa, reialesa (185)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Francisco Franco (47)
Margarita Gómez-Acebo y Cejuela (1)
Simeó de Bulgària (14)
Entitats Entitats
Aliança Nacional (Bulgària) (2)
Il Corriere della Sera (6)
Parlament de Bulgària (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Bulgària (23)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Sofía (Bulgària) (3)
Trnovo (Bulgària) (1)
7 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Simeó II de Bulgària
Simeó II de Saxònia-Coburg de Bulgària, hereu del tron de Trnovo, va néixer el 16 de juny de 1937 a la capital de Sofia. Per celebrar el seu naixement, els estudiants búlgars van rebre un punt més del que els pertocava en les seves qualificacions i 4.000 presos van ser amnistiats.

Fill del rei Borís III de la casa de Sachsen-Coburg Gotha i de la reina Joana de Savoia, va passar els primers anys de la seva vida aïllat al palau de Vrana, prop de Sofia, amb els seus pares i la seva germana Maria Lluïsa. El 28 d’agost de 1943 el rei Borís III va morir de sobte en estranyes circumstàncies i el petit Simeó, que només tenia 6 anys, va accedir al tron com a Simeó II, encara que el poder l’exercia un consell de regència nomenat pel Parlament búlgar.

Després del cop d’Estat comunista el 1944, la composició del consell de regència va ser modificada i finalment el 16 de setembre del 1946 Simeó II va haver d’abdicar i abandonar el país. El Parlament va ser dissolt i, sota la pressió de les tropes soviètiques, es va passar de la monarquia a una república popular.

Simeó II, la seva mare i la seva germana van marxar via Istanbul i es van establir a Alexandria, Egipte, on l’exrei va anar a una escola britànica. El juliol del 1951 el govern espanyol del general Francisco Franco li va concedir asil polític, i la família reial búlgara va fixar la seva residència a Madrid. Del 1951 al 1957 va estudiar al Liceu Francès de Madrid, posteriorment va anar a l’Acadèmia Militar de Pennsilvània (Estats Units) i del 1959 al 1962 va estudiar economia i lleis a Madrid.

El 1962 es va casar amb l’aristòcrata espanyola Margarita Gómez-Acebo y Cejuela, amb qui va tenir cinc fills: Kardan, primogènit i príncep hereu del tron de Trnovo, Kalina, Kiril, Konstantini Kubrat. A Madrid es va convertir en un important home de negocis com a empresari i membre del consell d’administració de diverses empreses d’Europa i Àfrica en els sectors de l’agricultura, productes industrials, hostaleria i banca.

El 1990, després de la caiguda del comunisme, Simeó II va recuperar la ciutadania búlgara i va iniciar contactes amb els principals líders del país amb la intenció de plantejar el retorn de la monarquia. El 1996 va visitar Bulgària per primer cop en cinquanta anys i el 1998 li van ser restituïts els béns familiars. Decidit a intervenir en la política búlgara i descartada la possibilitat de tornar com a rei, va aprofitar la seva extraordinària popularitat per crear el febrer del 2001 el moviment Aliança Nacional.

Quatre mesos després, l’Aliança Nacional va guanyar les eleccions legislatives i Simeó II de Saxònia – Coburg de Bulgària es va convertir en primer ministre. Les seves crides a la unitat nacional i el seu estil occidental (a més de búlgar parlava perfectament anglès, francès, alemany, italià i espanyol) van aconseguir convèncer els búlgars que ell era l’home que podia aconseguir que Bulgària deixés de ser un país pobre i es convertís realment en un país europeu.

Quan feia pocs mesos que ocupava el càrrec de primer ministre, va confessar en una entrevista a Il Corriere della Sera que el que més l’havia sorprès d’aquesta nova feina és que l’obligava a treballar moltes hores.