Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La multinacional Lear va tancar la planta de Cervera enmig de les protestes sindicals

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte laboral, vaga (241)
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Poder executiu i governs (1139)
Poder legislatiu i lleis (992)
Sindicats (223)
Tancament, deslocalització, suspensió de pagaments (149)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Cándido Méndez (42)
Eduardo Zaplana (164)
Enrique Fuentes Quintana (3)
Guillem Fornielles (2)
José María Fidalgo (26)
José María Aznar (620)
Juan Carlos Aparicio (11)
Marc Forné (93)
Entitats Entitats
Alianza Popular (18)
Associación Agraria de Jovenes Agricultores (7)
Comissions Obreres (287)
ELA (4)
Federacio de Sindicats del País Valencià (1)
Fons Monetari Internacional (136)
Intersindical Valenciana (5)
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (14)
Lear Corporation (16)
Partit Popular (1639)
Plataforma Unitària de Treballadors del País Valencià (2)
Seat (94)
Sindicat Andorrà dels Treballadors (3)
Sindicat de Treballadors de l'Administració (País Valencià) (2)
Unió de Pagesos (93)
Unió Europea (1018)
Unión General de Trabajadores (292)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
36 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
El protagonisme renovat de CCOO i UGT
Sindicats
El 2002 va ser l´any del retorn del protagonisme sindical a l´Estat espanyol després de èxit assolit en la convocatòria de vaga general del 20 de juny, la primera en la història d´un govern del PP, que va obligar el govern de José María Aznar a refer el decret de reforma laboral impulsat des del ministeri de Juan Carlos Aparicio, i que va motivar els canvis de carteres que va fer l´executiu popular el mes de juliol.

Tot això passava l´any del 25è aniversari dels Pactes de la Moncloa, signats el 25 d´octubre del 1977 pel llavors president del govern espanyol, Adolfo Suárez, i els líders dels partits polítics amb representació parlamentària –tret d´Alianza Popular–, i que van ser ratificats per les Corts espanyoles dos dies més tard. En els Pactes de la Moncloa es van posar les bases d´un amplíssim programa de sanejament i reforma de l´economia destinat a afrontar la crisi econòmica acumulada des del 1973 i a bastir els fonaments institucionals d´una economia de mercat. Els Pactes de la Moncloa, en els quals no van participar directament els sindicats, van estar inspirats en la tasca del llavors vicepresident econòmic de l´executiu Suárez, l´economista Enrique Fuentes Quintana, en sintonia amb l´FMI i la Comunitat Europea.

En tot cas, el protagonisme sindical va iniciar-se el mes d´abril, quan el secretari general de l´UGT, Cándido Méndez, reelegit el 16 de març del 2002 per tercer cop consecutiu secretari general d´UGT (79,37% dels vots) al 38 congrés del sindicat, i el líder de CCOO, José M. Fidalgo, que participaven en una assemblea de delegats de salut laboral a Barcelona, es van manifestar conjuntament pels carrers de la ciutat per exigir més control de la sinistralitat laboral i advertir el govern contra la reforma que volia impulsar, referida als mecanismes de percepció del subsidi de desocupació. Des de llavors, la pressió sindical va anar pujant mes rere mes, en la mesura que el govern es mantenia ferm en el propòsit de reforma del mercat laboral, fins a culminar en la vaga general del 20 de juny, que, segons els sindicats, va paralitzar pràcticament tot el país.

L´èxit obtingut en aquella convocatòria va donar forces a CCOO i UGT per obligar el govern d´Aznar a negociar i a canviar la reforma, cosa que no es va fer fins que Eduardo Zaplana va substituir Juan Carlos Aparicio en el ministeri de Treball el mes de juliol, com a conseqüència de la remodelació ministerial que va determinar el nomenament de cinc nous ministres i tres canvis de cartera en l´executiu.

En l´actualitat sindical de l´any també destacaven les eleccions sindicals celebrades el mes de novembre en les quals CCOO va incrementar considerablement el seu avantatge electoral sobre UGT: 4.181 delegats més fins a un total de 107.000, mentre que UGT es queda amb 102.800 delegats. La polaritat entre CCOO i UGT només es va trencar al País Basc, on ELA-STV es va consolidar com a força hegemònica.

Pel que fa a Catalunya, l´activitat sindical va destacar en la difícil resolució dels casos del tancament de Lear, a Cervera, i de la decisió adoptada per la direcció de Seat a finals de setembre de traslladar el 10% de la producció de l´Ibiza de la fàbrica de Martorell a Bratislava (Eslovàquia), fet que va provocar la pèrdua de 500 llocs de treball, segons l´empresa, per la manca de flexibilitat demostrada pels treballadors. Pel que fa a l´àmbit de l´agricultura i la ramaderia, el primer de desembre el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) va obtenir el 66,18% dels vots en les eleccions a cambres. UP es va imposar una vegada més i va deixar a molta distància la resta de formacions sindicals. Els joves agricultors i ramaders de Catalunya (JARC) van aconseguir el 19,77% i la coalició Asaja-Aeall, el 12,25%. Calia destacar l´alt nivell de participació, del 57,34%, superior a les últimes eleccions del 1998.

Per altra banda, uns mesos abans, l´11 de maig es va constituir al País Valencià la Intersindical Valenciana (IV), una confederació que comptava amb més de 300 delegats d´empresa al País Valencià i que estava integrada per la Federació de Sindicats de Treballadors del País Valencià, el Sindicat de Treballadors de l´Administració i la Plataforma Unitària de Treballadors del País Valencià. L´endemà, a Andorra, els sindicats del país, encapçalats pel Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), dirigit per Guillem Fornielles, van denunciar la inexistència de legislació laboral i van obligar el govern de Marc Forné a tramitar parlamentàriament la modificació de la legislació laboral i la llei de garantia sindical, perquè permetessin crear un servei d´ocupació i acabar amb la manca de subsidi d´atur, de cobertura de Seguretat Social i d´indemnitzacions per acomiadament que patien els treballadors del país.