Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Slobodan Milosevic

Article de referència:
Kosovo viu la guerra més sagnant
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte dels Balcans- Guerra de Bòsnia (300)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Nacionalismes (143)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Milan Milutinovic (10)
Slobodan Milosevic (155)
Entitats Entitats
Govern de Sèrbia (7)
Partit Socialista de Sèrbia (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sèrbia i Montenegro (73)
8 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Slovodan Milosevic
Slodoban Milosevic va néixer el 20 d’agost de 1941 a Prozarevac, Montenegro, i era el segon fill d’un matrimoni de mestres. Reservat de caràcter i marcat psicològicament pel suïcidi dels seus pares, va conèixer la seva dona, Mirjana Markovic (amb qui va tenir dos fills, Marija i Marko) mentre estudiava Dret a la Universitat de Belgrad.

Després d’ampliar estudis als Estat Units, va tornar a Iugoslàvia i va ingressar al partit comunista (1969). Va exercir la direcció de les empreses Technogas i Beobanka i el 1986 va accedir a la presidència de la Lliga dels Comunistes de Sèrbia. El 6 d’abril de 1989 va ser proclamat nou president de Sèrbia, encara com a representat del partit comunista, que el juny de 1990 es va convertir en el Partit Socialista de Sèrbia (SPS).

La seva primera actuació notòria com a president del país va ser l’anul•lació de l’estatut d’autonomia de Kosovo, en un viatge sorpresa a la regió per reforçar la identitat i les prebendes de la minoria sèrbia instal•lada al país. Aquell dia va acompanyar la seva decisió d’un discurs en el que va proclamar el dret de Sèrbia a romandre a Kosovo, reivindicant el “caràcter sagrat” de l’indret de Pec i rodalies, on havien els principals monestirs ortodoxes i on havien estat enterrats els herois que al segle XIV van prendre la guerra contra els turcs.

Més endavant, en produir-se la separació d’Eslovènia i Croàcia de la federació iugoslava el juny de 1991, Milosevic va fer una crida a la reunificació del país per la via militar, col•lapsant les pretensions independentistes de Bòsnia i iniciant una llarga guerra que finalitzaria amb 250.000 víctimes i la partició de Bòsnia entre serbis, croats i musulmans, sancionada pels acords de Dayton de novembre de 1995. El 15 de juliol de 1997, Milosevic, va assumir la presidència de la nova República Federal de Iugoslàvia, creada juntament amb Montenegro, mentre deixava un dels seus col•laboradors més fidels, Milan Milutinovic, com a president de Sèrbia.