Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Condicions laborals (226)
Entitats Entitats
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
França (306)
23 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Sobre la reducció del temps de treball



"La clau de volta és que el creixement dels costos es vegi compensat per un increment suplementari de la productivitat del treball"



Antoni Soy
Catedràtic d'economia de l'Escola Universitària d'Estudis
Empresarials de la Universitat de Barcelona

Les dades existents ens permeten parlar d'un procés universal i secular de reducció del temps de treball (RTT), de tal manera que gràcies als increments de la productivitat la duració del nombre d'hores treballades en un any s'ha reduït a la meitat en l'últim segle. D'altra banda, en el període 1983-1995 el procés de RTT ha continuat als països membres de la Unió Europea (UE).

La RTT està lligada bàsicament a dues qüestions: a un desenvolupament dels horaris de treball individuals inferiors als de les normes col·lectives; o a una disminució de l'horari col·lectiu deguda a la disminució de les hores extraordinàries, a l'augment de la desocupació temporal o a un procés sociopolític de disminució de la norma col·lectiva de referència. La forma més important i coneguda de RTT a l'àmbit individual és el treball a temps parcial, tot i que n'hi pot haver d'altres, com ara les vacances o permisos per formació o per fills, etc.

Les formes col·lectives de RTT normalment s'han originat a partir d'una pressió sindical (Alemanya) i/o d'una intervenció governamental amb un cert consens social (Dinamarca, Països Baixos) des de l'exterior de les empreses. La RTT ha permès augmentar el nombre d'ocupats o bé simplement ha aconseguit evitar que se'n perdessin. Pel que fa als efectes sobre les empreses, la RTT sembla tenir un comportament neutre en relació amb el nivell de producció i uns efectes generalment favorables sobre l'ocupació —tot i que no de caràcter instantani.

A vegades s'ha dit que fer una RTT d'un 10 per cent com a França, passant de 39 a 35 hores, sense reducció del salari, significaria un increment dels costos del treball per a les empreses d'un 10 per cent. Les coses són, però, una mica més complicades perquè el treball té un cost, però també origina un valor afegit. El raonament anterior seria cert si la productivitat del treball -rendiment d'una hora de treball- fos constant, però si augmentés en l'equivalent a l'augment del cost del treball, una cosa compensaria l'altra. En termes tècnics, si es vol avaluar l'impacte de l'alça o la baixa dels costos salarials sobre la competitivitat d'una empresa, s'ha de considerar el cost del treball per unitat de producte i, per tant, la relació entre el creixement del salari i els increments de la productivitat.

En contra del que es diu moltes vegades els efectes en cadena d'una RTT no són fàcils de predir. Considerem, per exemple, el cas d'una empresa amb una RTT del 10 per cent que no hagi patit cap reducció de la seva demanda i que, per tant, hagi de continuar produint la mateixa quantitat de productes: lògicament haurà d'augmentar la seva ocupació en un 10 per cent (en nombre d'hores) i la seva massa salarial també s'incrementarà en un 10 per cent -o sigui, els seus productes costaran un 10 per cent més cars-. L'empresa podria perdre quota de mercat a menys que totes les empreses de la seva competència es trobin exactament en la mateixa situació. Ara bé, si l'empresa tingués una ajuda pública en forma de subvenció o de reducció de les càrregues socials per un equivalent a l'augment de costos del 10 per cent, l'efecte de la RTT sobre els seus costos es veuria compensat, tot i que això podria suposar altres problemes per a les finances públiques del país.

Per tant, la clau de volta és que el creixement dels costos es vegi compensat amb escreix per un increment suplementari de la productivitat del treball, que permeti que tant els accionistes (obtenint superiors rendiments) com els assalariats (treballant menys amb el mateix salari) en puguin sortir beneficiats.

A mig termini, a més, l'empresa del nostre exemple rebrà les conseqüències del comportament de la resta d'agents econòmics. Per exemple, si ha augmentat molt el treball a temps parcial i, per tant, la massa de salaris distribuïda ha disminuït, la demanda probablement disminuirà i la gran majoria d'empreses, entre elles la de l'exemple, en sortiran afectades negativament. Si la demanda augmentés, passaria justament el contrari.

La RTT és una de les propostes fetes pel tal de crear ocupació a les economies europees. Els neoliberals proposen suprimir salaris mínims, desregular acomiadaments i proteccions al treball, i reduir prestacions socials. Els intervencionistes pragmàtics plantegen disminuir càrregues socials, flexibilitzar l'organització del treball i la producció.! desenvolupar la formació i la inserció. Els partidaris de distribuir/repartir el treball proposen que tothom treballi mitja jornada, gestionar i reduir el temps de treball, etc.

Però sense creixement o amb un creixement feble no hi pot haver augment de l'ocupació, o com I a molt es poden crear ocupacions amb salaris baixos i sense protecció social, com es fa als Estats Units des dels anys 80. Només un creixement més ràpid, enèrgic, regular i estable i, per tant, unes polítiques macroeconòmiques més expansives I poden facilitar l'èxit de les polítiques estructurals d'ocupació.