Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Personatges Personatges
Steve Jobs (6)
Entitats Entitats
Apple Computer (15)
39 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Steve Jobs
Engrescador. Obsessiu. Perfeccionista. Reservat. Enigmàtic. I visionari. Steve Jobs va ser molt més que el conseller delegat de l'empresa Apple. Va convertir l'ordinador en un aparell fàcil d'utilitzar, va introduir una nova manera de fer negoci amb la música a Internet i va revolucionar el món de la telefonia mòbil. Va simplificar la complexitat. Però no va poder superar el repte més complexe de tots. Una llarga malaltia va acabar amb la seva vida el 5 d'octubre del 2011. Aleshores, ocupava el lloc 110 de la llista de grans fortunes de la revista Forbes.

Nascut a San Francisco (Califòrnia, Estats Units) el 1955, Steve Paul Jobs va començar a interessar-se per l'electrònica i els gadgets molt d'hora. De fet, va veure el primer ordinador quan tenia 12 anys en un club anomenat Hewlett-Packard Explorer Club, on enginyers d'aquesta empresa mostraven als joves els seus nous productes, i diuen que va ser aleshores quan va decidir que treballaria en aquesta indústria. Va reafirmar el seu desig fent pràctiques d'estiu a la mateixa Hewlett-Packard, on va conèixer Steve Vozniak, amb qui va fundar Apple Computer Company el 1976. Tots dos van llançar al mercat l'Apple I, el primer ordinador que combinava un microprocessador i una connexió per a teclat i monitor. A partir d'aleshores, el creixement de l'empresa ja va ser imparable. Deu anys després, Apple tenia 4.000 empleats i Jobs, amb 27 anys, era el milionari més jove del 1982.

El 1984, Jobs va presentar l'Apple Macintosh, el primer ordinador amb interfície gràfica d'usuari i ratolí, però no va tenir l'èxit que esperava. Un any després, les diferències amb John Sculley, aleshores conseller delegat de l'empresa, van fer que Steve Jobs abandonés la companyia. Però no va voler deixar ni el món de la informàtica ni el món empresarial. El 1986, va comprar la companyia que més tard seria coneguda com a Pixar, especialitzada en la producció de gràfics per ordinador i creadora de pel·lícules com Toy Story, i després de diversos acords va acabar convertint-se en l'accionista individual més important de Disney. També va crear NeXT Computer Inc., una companyia amb un model de negoci similar al d'Apple que l'empresa de la poma va acabar adquirint el 1996 per 400 milions de dòlars.

La compra va significar el retorn de Jobs a la companyia de Cupertino, que acumulava pèrdues en un mercat dominat pel PC de Microsoft. L'home que es presentava en públic amb texans i camisa o jersei negre va aconseguir ressuscitar-la amb el llançament de l'iMac i sobretot del reproductor de música iPod, associat a la botiga per a la descàrrega legal de música iTunes. Cop d'efecte. Jobs va fer sortir Apple del seu nínxol de mercat i va triomfar. El 2007, va completar la quadratura del cercle amb l'iPhone, un telèfon mòbil interactiu que va desfermar la passió de molts usuaris pels productes Mac, sinònims d'avantguarda i disseny. Tecnologia i estètica. La primavera del 2010, va afegir-hi la tableta iPad, que va ser el producte més venut a Internet durant el 2011, malgrat el seu preu.

Jobs sabia vendre emocions. La revista Fortune va nomenar-lo empresari de la dècada, no només pel seu impacte en el món dels negocis sinó per la seva “influència en la cultura mundial”. L'home de negre estava casat i tenia tres fills d'aquest matrimoni i una filla d'una relació anterior. El 6 d'octubre, la xarxa va omplir-se de missatges de condol i pomes, i les repetides referències al seu http://youtu.be/Hd_ptbiPoXM van recordar que malgrat tot s'ha de ser sempre “insaciable i insensat”.