Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Catàstrofe als Alps

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Infraestructures ferroviàries: trens, estacions (300)
Personatges Personatges
Cristian Tisch (1)
Edith Tutsch-Bauer (1)
Frank Lang (1)
Sandra Schmitt (1)
Wolfgang Schüssel (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àustria (41)
119 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
158 morts en un túnel dels Alps
Sucessos
L’onze de novembre Àustria va viure l’accident més greu de la seva història després de que un tren funicular s’incendiés en un túnel de l’estació alpina d’esquí de Kaprun 2, a les muntanyes de Kitzsteinhorn, prop de Salzburg. A l’accident, d’unes proporcions molt grans, van morir un total de 158 persones: 55 austríacs, 42 alemanys, 10 japonesos, 8 nord-americans, 2 eslovens i 41 persones de nacionalitats diverses. Dotze persones van aconseguir salvar la vida en sortir a tota presa del funicular en flames i caminar pel túnel en direcció a la vall, després d’una petita disputa amb altres afectats, que van defensar, equivocadament, la conveniència d’enfilar el túnel cap a munt.

La pitjor catàstrofe registrada mai als Alps va tenir lloc poc abans de les nou del matí el comboi, amb capacitat per 180 persones. El funicular anava ple d’esquiadors, la majoria joves convocats a una de les primeres proves internacionals de snowboard. Quan els vagons s’havien endinsat uns 600 metres dins del túnel que tenia una llargada de 3.100 metres, es va provocar l’incendi d’una forma sobtada i sense que els sistemes de seguretat s’activessin per controlar les flames. La rapidesa de la combustió no va donar gaire temps als viatgers per reaccionar i la majoria van morir asfixiats. L’accident va originar la mort de 154 persones en el funicular a causa del fum. Degut a l’estretor del túnel, l’incendi va induir l’efecte xemeneia que va portar el fum fins l’estació d’esquí provocant la mort de 3 persones que es trobaven allà i l’hospitalització de 7 persones més. A l’accident, també hi va morir el conductor del comboi que anava en sentit contrari que viatjava de buit després de descarregar el passatge a dalt de les pistes.

L’incendi no va poder ser sufocat fins al migdia i els equips de rescat van haver d’esperar 48 hores per poder entrar al túnel que va arribar a temperatures de fins a 1.000 graus. Les causes de l’incendi, segons el responsable de les investigacions, Cristian Tisch, apuntaven a una avaria que va desencadenar l’incendi abans de que el funicular entrés al túnel. Les instal·lacions havien estat revisades setmanes enrera i no s’havien detectat cap deficiència en el funicular, que havia entrat en servei el 1974.

El rescat va començar dos dies després i hi van intervenir 110 persones, si bé els equips en actiu només era de 6 persones, degut a l’estretor del túnel. Les tasques es van iniciar amb l’apuntalament del túnel per garantir-hi la seguretat dels treballs. Les condicions de treball a l’interior del túnel van ser extremadament difícils pels especialistes, no només des de el punt de vista físic -foscor, fred i pendent- sinó també psíquic, a causa de l’estat dels cossos i l’escenari dantesc que van trobar: els primers cossos que es van poder localitzar estaven totalment carbonitzats i eren a 60 metres del funicular, el que feia pensar que havien mort asfixiats a l’intentar sortir del túnel per la boca superior. Els cossos de dins del funicular, que tenia les portes obertes, eren pràcticament fosos entre si, formant un tot amb la restes del vehicle. Un cop recuperats, els cadàvers van ser traslladats amb helicòpters militars a l’institut anatòmic forense de Salzburg, situat a cent quilòmetres de Kaprun, el lloc de sortida del funicular. La responsable del centre, la doctora Edith Tutsch-Bauer, va confirmar que almenys es trigaria un mes en identificar totes les víctimes, i que, en alguns casos, serien necessàries proves d’ADN.

El coordinador del rescat, el comandant Frank Lang va explicar que els efectius acabaven esgotats, ja que necessitaven quinze minuts per baixar les 2.000 escales que hi havia de l’estació de manteniment fins a arribar al funicular i necessitaven fins a 40 minuts per poder tornar a pujar. Entre els morts hi havia la campiona mundial d’esquí del 1999 en estil lliure, l’alemanya Sandra Schmitt de 19 anys i els seus pares, així com quatre joves promeses més de l’esport blanc, de 13 anys, i els seus entrenadors.

El canceller austríac, Wolfgang Schüssel, va decretar dos dies de dol oficial a tot el país per les víctimes de funicular i durant tot aquest temps, totes les banderes dels edificis públics del país van onejar a mitja asta.