Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El líder del Congrés Nacional Africà, Thabo Mbeki, observa els resultats de les eleccions del 14 d´abril

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Farmacèutiques, fàrmacs (74)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Sida i VIH (78)
Personatges Personatges
Nelson Mandela (48)
Thabo Mbeki (21)
Entitats Entitats
Aliança Democràtica (Sudàfrica) (3)
Congrés Nacional Africà (Sud-àfrica) (17)
Nou Partit Nacional (Sud-àfrica) (7)
Partit Nacionalista Zulu Inkhata (Sud-àfrica) (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sud-àfrica (40)
28 lectures d'aquest article
Mbeki, reelegit
Sud-àfrica
El 14 d’abril del 2004, el Congrés Nacional Africà, liderat per Thabo Mbeki, va guanyar les eleccions sud-africanes al Parlament, les terceres que s’havien fet al país des del final de l’apartheid, en un clima de calma i estabilitat. El Congrés Nacional Africà va obtenir prop del 70% dels vots i va aconseguir controlar les nou províncies en què es divideix la república sud-africana. El segon partit classificat va ser el partit de l’Aliança Democràtica, que va obtenir el 12% dels vots seguit de la formació zulu, Inkhata, i el nou Partit Nacional. En vots, el Congrés Nacional Africà va obtenir la majoria dels vots dels 20,6 milions d’electors, xifra que es va traduir en una representació de les dues terceres parts dels 400 diputats de la cambra baixa del país.

D’aquesta manera, les eleccions parlamentàries van consolidar el paper del partit que dirigia Mbeki des de la retirada de Nelson Mandela de la política, des d’on dirigia el país amb mà segura, tot i les moltes crítiques rebudes els darrers anys per la seva particular concepció de l’interès comú en el tema de la sida, negant-se al repartiment de medicaments genèrics entre la població que no fossin els fabricats a Sud-àfrica. En això, però, havia modificat la seva concepció l’últim any i mig, i havia negociat patents i fàrmacs amb els principals laboratoris internacionals, aprofitant la seva bona sintonia amb els Estats Units i la Gran Bretanya. El 2004, va rebre d’aquests països un total de 100.000 milions de dòlars en ajuts al desenvolupament i va obtenir una moratòria per al deute extern sud-africà, que rondava els 80.000 milions de dòlars. Amb aquesta quantitat de diners, aquests dos importants països occidentals volien encoratjar també Mbeki a continuar fent de mitjancer en la majoria de conflictes africans: el 2003 havia ajudat a portar la pau a Sierra Leone i Libèria, i al llarg del 2004 va viatjar a un total de 21 països, i el 2005 aniria a Kenya, Sudan, Congo, Gabon i Costa d’Ivori.