Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Anna Lindh (1957-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Anna Lindh (5)
Bo Homberg (1)
Goran Persson (5)
Olof Palme (1)
Entitats Entitats
Associació de Joventuts Socialdemocràtes d’Uppsala (Suècia) (1)
Confederació de Joventuts de Suècia (1)
Partit Socialdemòcrata (Suècia) (2)
Partit Socialista Europeu (10)
Unió Internacional de Joventuts Socialdemocràtes (1)
Universitat d'Uppsala (Suècia) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Suècia (40)
Estocolm (Suècia) (18)
Uppsala (Suècia) (1)
17 lectures d'aquest article
Anna Lindh (1957-2003)
Suècia
L’11 de setembre del 2003 la ministra d’Exteriors de Suècia, Anna Lindh, va morir a conseqüència de les ferides rebudes en una agressió. La mort de Lindh es va produir de matinada després de deu hores d’intervenció quirúrgica per superar les hemorràgies internes i les lesions al fetge sofertes al rebre diverses punyalades d’un individu que la va agredir quan sortia d’uns grans magatzems d’Estocolm, acompanyada d’una amiga.

Com en el seu dia Olof Palme, Lindh va pagar cara la pràctica habitual entre els ministres suecs de transitar tranquil·lament pels carrers del país sense escorta de cap mena. Cada dia Lindh feia en tren els 110 quilòmetres que separaven casa seva de l’oficina ministerial on treballava.

Enèrgica, compromesa, ambiciosa i molt competent, havia estat batejada pels seus compatriotes com la princesa hereva, ja que era la més ferma candidata a substituir l’aleshores primer ministre del país, el socialdemocràta Göran Persson.

Nascuda el 19 de juny del 1957 a Enskede, Estocolm, al si d’una família de classe mitjana, el seu pare era pintor i la seva mare mestra. Anna Lindh va fer els seus estudis secundaris a Enköping entre el 1976 i el 1977, i per les mateixes dates ja va esdevenir presidenta de l’Associació de Joventuts Socialdemocràtes d’Uppsala, càrrec que va exercir fins al 1980. Presidenta de la Confederació de Joventuts de Suècia (LSU) entre 1981 i 1983, el 1982 s’havia llicenciat en dret a la Universitat d’Uppsala.

Fins al 1985, Lindh va ser diputada i membre de la comissió permanent d’assumptes fiscals del Parlament i presidenta de l’Associació Nacional de Joventuts Socialdemocràtes de Suècia del 1984 al 1990. També va ocupar la vicepresidència de la Unió Internacional de Joventuts Socialdemocràtes entre el 1987 i el 1989 i la presidència del consell de begudes alcohòliques i drogues (1986-1990).

El 1991 va accedir a la presidència del comitè executiu del Partit Socialdemocràta, va ocupar la conselleria de Cultura i Recreació de la Municipalitat d’Estocolm i la presidència del Teatre Municipal d’aquesta ciutat entre el 1991 i el 1994. Entre el 1992 el 1994 va presidir la Comissió d’Assumptes Interiors del Partit Socialista Europeu (PSE). Amb només 37 anys, Anna Lindh va ser nomenada ministra de Medi Ambient, càrrec que va ocupar fins al 1998, per passar a exercir de ministra d’Afers Exteriors.

Anna Lindh tenia dos fills, David, de dotze anys, i Filip, de nou. Estava casada amb Bo Homberg, catorze anys més gran que ella, i exministre d’Afers Civils, que el 2003 va ser governador de la província de Sedermanland.