Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Malgrat la campanya del govern, el

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Euro, conversió monetària (96)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Anna Lindh (5)
Goran Persson (5)
Entitats Entitats
Comissió Europea (242)
Unió Econòmica i Monetària (32)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Suècia (40)
Estocolm (Suècia) (18)
29 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Un no rotund a l’euro
Suècia
El diumenge 14 de setembre del 2003, Suècia va dir no a la seva integració a la Unió Monetària Europea (UEM). Aquell dia, el 56,1% dels votants suecs van votar en contra de l’adopció de la moneda única, davant del 41,8% que hi van votar a favor. El més destacat de la consulta va ser la contundència amb què es van expressar els electors suecs, tot i l’opinió governamental favorable a la integració i la suposada influència positiva que hauria d’haver tingut l’assassinat a Estocolm el dimecres anterior de la ministra d’Afers Exteriors, Anna Lindh, fervent defensora de la moneda única. Lindh va morir de matinada, després de deu hores d’intervenció quirúrgica, a causa de les hemorràgies internes i lesions al fetge que havia patit quan un desconegut li va clavar diverses ganivetades quan sortia de comprar en uns grans magatzems d’Estocolm.

En tot cas, el primer ministre socialdemòcrata suec, Göran Persson, va admetre que la victòria del no havia suposat un dur revés per al seu govern i lamentava que la consulta s’hagués fet en un moment baix per a l’economia de la zona euro, tot i que va indicar que el seu govern assumiria plenament la voluntat popular manifestada als comicis. Per la seva banda, la Comissió Europea va treure importància al rebuig suec a l’euro, assenyalant la revalorització registrada per la moneda europea davant del dòlar en els darrers mesos i destacant els avantatges que la moneda única havia comportat per a l’economia europea des de la seva implantació.

Però destacats especialistes van veure en la negativa sueca a l’euro un símptoma de desconfiança cap a l’economia europea, que el 2003 havia entrat en davallada amb la recessió experimentada per Alemanya, França, Holanda, Itàlia i el greu incompliment del Pacte d’Estabilitat per part d’Alemanya i França (amb dèficits del 3,8% i el 4%, respectivament), els seus principals impulsors, que ara demanaven a la Comissió Europea una moratòria particular en el seu cas. Aquesta situació contrastava, a més, amb la bona salut de l’economia sueca, que estava creixent per sobre de l’1,7% i es mantenia entre les més competitives del món amb un PIB de 300.000 milions de dòlars i una renda per càpita de 25.400 dòlars (una població de prop de nou milions d’habitants), amb una balança comercial favorable de 10.000 milions de dòlars (exportacions 80.000 milions de dòlars contra 68.600 milions de dòlars en importacions) i un sector productiu encapçalat pels serveis (74%) i la indústria (24%), amb una agricultura competitiva però menor (2%).

A la fi, el no suec se sumava al no danès a l’euro del 2002 i a la previsible negativa britànica el 2005 o el 2006. Els tres països compartien el fet d’haver afrontat algunes reformes en el seu Estat de benestar que els permetien mantenir una alta productivitat i competitivitat, a més de continuar funcionant en clau política socialdemòcrata i en clau econòmica liberal. Tots tres països, i Suècia particularment, desconfiaven de l’Europa proteccionista de forts dèficits estructurals, d’escassa liberalització de capitals, d’excés d’Estat i de serveis públics, de poca flexibilització laboral, pocs incentius fiscals i minúscula inversió en R+D.