Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2009

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Aviació, aeroports (349)
Personatges Personatges
José Montilla (837)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Entitats Entitats
Aeroport de Barcelona (El Prat de Llobregat) (161)
Aeroport de Madrid (25)
Aeroports espanyols i navegació aeria (96)
Air Europa (7)
Air France (15)
Air Nostrum (6)
Clickair (12)
Iberia (80)
Lufthansa Airlines (6)
Oneworld (2)
Plataforma per la Llengua (60)
RENFE (133)
Sky Team (2)
Spanair (35)
Star Alliance (3)
Vueling Airlines (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (147)
41 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
T1, la nova terminal del Prat
El 16 de juny de 2009 nombroses personalitats polítiques, tant del Govern com de l’executiu espanyol, van inaugurar la nova terminal de l’aeroport de Barcelona, coneguda com a T1, en un acte durant el qual el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre un nou model de gestió aeroportuària per a Barcelona abans de finalitzar l’any i sobre el qual el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va aclarir que havia de ser un model de gestió descentralitzada.

El primer vol inaugural va tenir lloc a les 6 del matí, quan un vol Spanair va sortir cap a Madrid. Amb aquest esdeveniment es culminava un procés de més de cinc anys d’obres i una inversió superior als 1.200 milions d’euros, que va permetre completar una terminal 4,5 cops més gran que les que ja estaven en servei a l’aeroport del Prat i destinada a concentrar el 80% de les activitats aeroportuàries barcelonines. Amb una superfície de 544.066 m2, la T1 permet acollir més de 30 milions de passatger per any i fer 90 operacions de vol per hora, a més de crear 3.000 llocs de treball directes.

Fins a l’entrada en funcionament de la T1, l’aeroport de Barcelona només comptava amb tretze destinacions internacionals, nou cap a Amèrica i quatre més cap a l’Àsia i l’Àfrica subsahariana. La nova T1 permetia ampliar aquestes destinacions en acollir les companyies aèries vinculades a les agrupacions OneWorld, Star Alliance i Sky Team, Vueling i unes altres 17 aerolínies més. Inicialment, de juny a setembre començaven a operar les companyies d’Star Alliance, encapçalades per Spanair, incorporant-s’hi a partir de setembre One World, amb Vueling i Iberia al capdavant.

Amb tot, la nova terminal tenia diverses assignatures pendents, com ara la inexistent presència de topònims en català als panells informatius del trànsit de vols i als teleindicadors. Així ho va posar de manifest la Plataforma per la Llengua, que va aclarir que eren en castellà tant els topònims que designaven destins de parla catalana on el català era llengua oficial (Ibiza o Alicante), com les destinacions de fora del domini lingüístic català, únicament traduïdes a la seva forma castellana (Munich, Atenas o Bruselas).

Un altre inconvenient era la falta de connexió de metro i tren amb la ciutat fins al 2012. Per poder fer aquest recorregut es van habilitar dues noves línies d’autobús i se’n van allargar d’altres ja existents, a més d’establir busos de connexions internes per a passatgers que haguessin d’anar de la T1 a la T2 i a l’inrevés. Les dues línees noves eren la L99 entre Castelldefels i la T1, passant per Viladecans i Gavà, on connectava amb l’estació de Renfe per als viatgers que vinguessin de la zona de Sitges i Vilanova, i una d’Aerobus, que connectava la plaça de Catalunya de Barcelona amb la T1. Les línies perllongades van ser la línia 46 de bus, de plaça d’Espanya de Barcelona a la T2 per la Gran Via, i les línies PR1 (el Prat) i L77, que unien Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Boi i el Prat. Així mateix, s’allargava el trajecte de set autobusos regionals, provinents de Cambrils-Port Aventura-Salou, el Vendrell-Vilanova, Andorra, Figueres-Girona, Reus-Tarragona i Lleida.

Malgrat les limitacions assenyalades, la nova terminal va superar amb bona nota el primer mes de funcionament. Durant els primers 30 dies van passar per la T1 677.652 passatgers, es van dur a terme 6.478 operacions, es van processar 514.928 maletes i es van atendre 4.091 persones amb mobilitat reduïda. Uns 2.500 vehicles diaris havien ocupat el pàrquing i 303.131 persones –gairebé la meitat dels viatgers- feien servir els autobusos llançadora. Ja al setembre, la nova terminal concentrava un 70% de les operacions de tota la instal•lació i un 80% del volum de passatgers. Llavors, amb el trasllat de 17 companyies més, entre les quals hi havia Vueling, Iberia i totes les de Oneworld, es va completar la segona fase d’entrada en servei de la T1, la més complexa pel seu volum. La segona fase també havia comportat l’obertura de 26 locals comercials –15 de restauració i 11 botigues- i una sala Vip. S’havien posat a disposició dels usuaris 10.000 places d’aparcament distribuïdes en sis edificis i reforçat el servei d’autobús llançadora entre la T1 i l’estació de Renfe de la T2. Els nous serveis havien suposat la contractació de 2.000 treballadors més, fins a arribar als 10.900, més de la meitat del total de 18.000 treballadors amb què comptava l’aeroport.

El bon balanç trimestral de la T1 va contrastar amb les dades presentades per Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena) poc encoratjadores per al Prat. Segons Aena, l’aeroport havia rebut 2.512.294 passatgers, un 6,4% menys que al setembre de l’any anterior. Amb aquest nombre de viatgers, l’aeroport de la capital catalana se situava al mateix nivell que el de Palma, que havia tingut una caiguda del trànsit del 9%. En el mateix període, Barajas va atendre 4.243.629 passatgers, un 0,1% més que l’any anterior.

Respecte el transport de mercaderies les coses havien anat diferent. Mentre l’aeroport de Barcelona augmentava un 3,1%, amb 8.956 tones, respecte al setembre de l’any anterior, l’aeroport de Madrid perdia un 6,5% per a un total de 25.379 tones de càrrega. En aquest informe, les dades més preocupants per al Prat eren les xifres d’augment que apuntaven els propers aeroports de Reus i Girona, amb 231.985 viatgers (+31,4%) i 542.747 (+3%), respectivament.

La tercera fase del desplegament de funcions va iniciar-se el 25 d’octubre, amb el trasllat a la nova terminal de l’aeroport de Barcelona de les companyies de l’aliança aèria Sky Team, grup liderat per Air Europa. Des d’aquell dia, la T1 operava ja amb tot el seu potencial: 49 companyies, 12.000 treballadors, 166 taulells de facturació, 53 màquines d’autofacturació, 8 lectors de 2D, 43 fínguers, 101 portes d’embarcament, 15 cintes de recollida d’equipatges, 47 botigues i 30 punts de restauració. El dia de la inauguració, justament, hi havia programats 517 vols per a traslladar 56.870 passatgers i 39.809 maletes, representant el 80% de totes les operacions que es feien a l’aeroport barceloní en un dia. Per companyies, la que oferia més vols era Vueling, amb 131, seguida de Spanair amb 82, Air Nostrum amb 52, Air Europa amb 39, Lufthansa amb 33, Iberia amb 27 i Air France amb 24. El 82% de les companyies de handling (serveis de terra de les companyies aèries) ja desenvolupaven la seva feina des de la T1. A la fi de 2009 s’havien realitzat 37.289 operacions d’enlairament i aterratge i gestionat 2.710.712 maletes.