Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El govern d'Espanya va aprovar la llei del tabac, que restringia els espais per als fumadors

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder executiu i governs (1139)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
sanitat i salut pública (251)
Tabac i tabaquisme (65)
Personatges Personatges
Elena Salgado (85)
Entitats Entitats
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (42)
Govern d`Espanya (336)
Ministeri de Sanitat (38)
61 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
Guerra contra el fum
Tabac
El 27 de febrer de 2005 va entrar en vigor el primer acord internacional destinat a frenar el consum de tabac: el conveni marc contra el tabaquisme promogut per l’Organització Mundial de la Salut i ratificat fins aquell moment per 57 estats. Es calculava que al món fumaven uns 1.200 milions de persones, la cinquena part de la població mundial, i que aquesta addicció provocava uns cinc milions de morts anuals. Les previsions asseguraven que aquesta xifra augmentaria fins a 10 milions de persones l’any 2020. El tabaquisme està relacionat amb més de 25 malalties i és la causa principal del 90% del casos de càncer de pulmó. Els països que el van ratificar es van comprometre a posar alertes clares i visibles als paquets de tabac i a prohibir-ne la publicitat, promoció i patrocini en un termini màxim de cinc anys. El tractat també contemplava la prohibició del consum de tabac als llocs públics i als centres laborals com a mesura de protecció dels no fumadors. Un altre dels objectius principals del conveni era evitar que les companyies tabaqueres reclutessin nous fumadors entre menors, especialment en països pobres. Segons les estadístiques, l’edat mitjana de l’inici del consum es situava al voltant dels 13 anys.

L’Estat espanyol amb un 32% de fumadors, un 38,7% dels homes i un 24,1% de dones, va decidir passar a l’ofensiva en la guerra contra el tabac. El 15 de desembre de 2005 el Congrés dels Diputats va aprovar amb un ampli consens la llei que prohibia fumar a centres laborals, dependències sanitàries, mitjans de transport, zones tancades dels transports marítims i ferroviaris, centres docents, instal·lacions esportives, centres comercials, museus, biblioteques i exposicions, caixers automàtics, centres d’atenció social per a menors d’edat, etc. Un dels casos més complexos era el dels bars i restaurants on la llei establia la necessitat que els establiments que volguessin tenir una zona per a fumadors havien de separar-la clarament de la de no fumadors. Hi havia, però, l’excepció dels locals de menys de 100 m quadrats que podien triar entre ser íntegrament per a fumadors o per a no fumadors. Amb aquesta normativa, que havia d’entrar en vigor l’1 de gener del 2006 i va despertar una notable polèmica, l’Estat espanyol s’unia a països com Estats Units, Irlanda, Itàlia o Holanda que ja havien adoptat mesures semblants.

Els diputats també van ratificar la prohibició de la publicitat i patrocini dels productes del tabac a tots els mitjans de comunicació menys en les competicions de motor en el qual es donava un període de gràcia de tres anys per acatar la llei. La ministra espanyola de Sanitat, Elena Salgado, va explicar que la prioritat d’aquesta normativa era aconseguir que els menors no adquirissin aquesta addicció que cada any provocava 50.000 morts (un 16% de totes les morts entre la població més gran de 35 anys) a l’estat i era causa directa de 25 malalties i del 90% dels casos de càncer de pulmó. També es volia garantir el dret a respirar aire net per part dels no fumadors i fer més fàcil que els fumadors deixessin aquest hàbit. L’objectiu del ministeri era reduir un 5% el consum de tabac en un termini de dos anys i el percentatge de fumadors en un 3%.

La llei preveia també que el tabac només es podria vendre als estancs i en màquines expenedores ubicades en establiments amb l’autorització pertinent. Els estancs ubicats en centres i dependències públiques, centres de treball, centres sanitaris, docents, culturals i esportius i d’atenció i oci de menors tenien un any per canviar d’ubicació. A fi de garantir que els menors de 18 anys no podien adquirir tabac, els estancs haurien de comprovar l´edat dels compradors, i en el cas de les màquines expenedores haurien de tenir un sistema de control d’edat. La nova norma establia que totes les màquines noves incloguessin aquest dispositiu de control , mentre que les ja instal·lades s’haurien de modificar abans d’un any. Per fer efectiva tot aquest seguit de restriccions la llei preveia multes que anirien des dels 30 fins als 600.000 euros, depenent de si la falta era lleu (fins a 600 euros), greu (de 601 a 10.000 euros) o molt greu (de 10.001 a 600.000 euros).

A Catalunya, on fumava el 30,9% de la població major de 15 anys, l’objectiu amb aquest llei era reduir el nombre de fumador a un 25%. Ja abans de l’entrada en vigor de la llei contra el tabac, el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va aplicar un programa de deshabituació per als treballadors de l’administració que volguessin deixar de fumar amb el finançament dels tractaments substitutius de la nicotina (pegats, xiclets o el fàrmac bupropión) amb un pressupost previst de 250.000 euros. Precisament el sector farmacèutic va ser el que amb més entusiasme va acollir la normativa ja que preveia que els seus guanys s’incrementarien a causa de la quantitat de productes substitutius de la nicotina que havien llançat en el mercat ja durant el 2005. En canvi, el sector publicitari xifrava en 78 milions d’euros anuals les pèrdues que li suposarien la nova normativa. Altres sectors que es consideraven perjudicats eren els estancs, quioscos, gasolineres , supermercats i botigues obertes les 24 hores, que pensaven que tindrien pèrdues milionàries a causa de les restriccions en la venda de tabac introduïdes per la nova llei.