Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Mortalitat atribuïda al tabaquisme.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder legislatiu i lleis (992)
Tabac i tabaquisme (65)
Personatges Personatges
Gro Harlem Brundtland (2)
Entitats Entitats
Conselleria de Sanitat (22)
Institut Català d’Oncologia (5)
Institut Municipal de Salut Pública (2)
Ministeri de Sanitat (38)
Organització Mundial de la Salut (74)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
46 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
L´estratègia de la por
Tabac
El 2003 ja ningú no discutia que l’hàbit de fumar era un dels principals factors de risc en la salut pública als països desenvolupats. Però, després d’anys de campanyes de sensibilització, de restringir la possibilitat de fumar en llocs públics, de prohibir la publicitat i d’increment de la fiscalitat del tabac, el nombre de fumadors seguia sent molt elevat i les autoritats sanitàries estudiaven noves estratègies per reduir-ne el consum i, especialment, per aconseguir que els joves no adquirissin l’hàbit de fumar.

Entre aquestes noves estratègies, el 2003 va destacar per la introducció d’avisos de grans proporcions en els paquets de tabac, on, en un format que recordava les esqueles, s’advertia del risc que suposava fumar amb missatges com ara Fumar mata i Fumar escurça la vida, i amb referències a les malalties associades al tabac: les cardiovasculars, el càncer, la impotència, etc.

La mesura, recomanada per l’Organització Mundial de la Salut i aplicada a l’Estat espanyol durant la segona meitat de l’any, va tenir un gran impacte si més no social i va ser objecte de tota mena de debats, alhora que apareixien sistemes enginyosos per tapar els missatges: des de fundes per a paquets de tabac fins a etiquetes per enganxar damunt els paquets amb missatges lúdics o irònics. L’impacte real de la mesura en la disminució de l’hàbit de fumar no es podria avaluar fins passat un temps i les xifres de què es disposava de moment no convidaven a l’optimisme.

L’11 de gener del 2003 es van presentar les dades del primer estudi epidemiològic del tabaquisme a l’Estat, que es remuntava fins a la dècada dels 40 per poder analitzar una sèrie històrica prou llarga que marqués les tendències. La reconstrucció de la història del tabaquisme va ser elaborada per experts de l’Institut Català d’Oncologia, del departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona.

Segons aquest estudi, el 1945, el 42,5% dels homes fumaven diàriament, vint anys després aquesta xifra va arribar al 59,1% per començar a decréixer: el 48,9% l’any 1995 i el 41,4% el 2002. La tendència a la reducció semblava clara. En canvi, entre les dones l’evolució havia estat menor però ascendent. Si el 1945 només el 0,9% de les dones eren fumadores habituals, trenta anys després el tabaquisme femení se situava en el 10,1% i arribaria al 22,5% l’any 1995 i al 32,2% l’any 2002.

En qualsevol cas, les xifres confirmaven que el tabac seguia sent un hàbit molt estès entre la població i, per fer-hi front, el 13 de gener el govern espanyol i les comunitats autònomes van aprovar, després de tres anys d’estudi, el Pla Nacional de Prevenció i Control del Tabaquisme. Entre les mesures que preveu el pla destaca la prohibició total de fumar en centres educatius i sanitaris i en organismes públics, una mesura que s’estendria a tots els centres de treball el 2008. Mentre no es compleixi el termini final, les empreses podran habilitar sales de fumadors i anar restringit els espais on és permès fumar.

El pla de prevenció del tabaquisme incloïa mesures específiques per eradicar el consum de tabac entre els joves i els adolescents, com ara incrementar l’edat legal per poder comprar tabac fins als 18 anys, prohibir la venda de cigarrets solts o en paquets de deu unitats, i modificar les màquines expenedores per evitar que els menors d’edat hi poguessin accedir.

Com ja era habitual, el pla proposava també campanyes informatives en què es posava en relleu que, segons el ministeri de Sanitat, més de cinquanta-cinc mil persones morien a Espanya de forma directa o indirecta cada any a causa del tabac, que el 30% de la població espanyola –12 milions de ciutadans– fumaven, i que el sistema sanitari havia de destinar uns 3.000 milions d’euros anuals a l’atenció de malalties atribuïdes al tabac.

A escala internacional, els 192 Estats membres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van aprovar, el 21 de maig, la Convenció Marc per al Control del Tabac, el primer conveni internacional de lluita contra el tabac, en què es prohibia la publicitat i es posava l’èmfasi en la protecció dels menors. Els Estats firmants es comprometien a anar incorporant progressivament a les seves legislacions les mesures recollides en el tractat, com ara prohibir la publicitat, patrocini o promoció del tabac i, prohibir també missatges enganyosos en els paquets del tipus light i baix en nicotina.

Una altra de les mesures era la ja famosa obligació d’incloure als paquets de tabac advertències sobre els riscos per a la salut que suposa fumar amb missatges que haurien de cobrir entre el 30% i el 50% de la superfície principal del paquet. També s’establia la prohibició de la venda de tabac a menors de 18 anys i mesures per evitar l’accés a les màquines expenedores, que podrien arribar a ser prohibides si no s’hi trobava una solució.

Altres mesures eren el seguiment i control del tabac per evitar-ne el contraban, l’anàlisi sistemàtica del contingut del tabac i de la composició de les emissions de fum, l’exigència als fabricants que expliquin els ingredients a les autoritats sanitàries, l’impuls de programes educatius sobre els riscos del tabac, de suport a l’abandonament de l’hàbit i de tractament de la dependència. Prohibició de la fabricació de joguines i dolços que imitin la forma del tabac. Prohibició de la venda de cigarretes per unitats o en paquets petits. Plans per promoure la investigació sobre els efectes del tabac.

El conveni també remarcava que les polítiques d’augment de preus i dels impostos que graven el tabac eren efectives per reduir-ne el consum i instava els Estats a aprovar mesures en aquest sentit, alhora que els encoratjava a l’establiment d’ajuts perquè els petits productors de tabac poguessin trobar mitjans de subsistència alternatius.

La directora general de l’OMS, Gro Harlem Brundtland, va qualificar de moment històric l’aprovació del text i va assegurar que aquest fet serviria per salvar milers de vides i per protegir la salut de les generacions futures.