Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Adolfo Marsillach

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Adolfo Marsillach Soriano (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
39 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Adolfo Marsillach (1922-2002)
Teatre
El 21 de gener del 2002 va morir al seu domicili del carrer de Ferraz Compañía Nacional de Teatro Clásde Madrid a conseqüència d´un càncer de pròstata l´actor, director, dramaturg i novel·lista Adolfo Marsillach. En el moment de la seva mort Marsillach va estar acompanyat de la seva companya dels darrers 26 anys, Mercedes Lezcano, i de les seves filles, també actrius, Blanca i Cristina, fruits del seu matrimoni anterior amb Teresa del Río.

Adolfo Marsillach Soriano va néixer a Barcelona el 25 de gener del 1928, al si d´una família de crítics teatrals. Va cursar estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1951, però ja el 1945 va iniciar-se com a actor a Ràdio Barcelona.

El 1947 va obtenir el seu primer èxit teatral amb El zoo de cristal de Tennessee Williams. Aquell mateix any es va enrolar en la companyia de Ramón Martori, on va debutar amb l´obra Vacaciones. El 1950 Luis Escobar el va contractar com a galant del teatre María Guerrero de Madrid, on va debutar amb En la ardiente oscuridadAntonio Buero Vallejo. En aquella època, Marsillach també va intervenir en films com Mariona Rebull (1946), Don Juan Tenorio (1952) o Jeromín (1953).

El 1959 va aconseguir la Conxa de Plata en el Festival de Sant Sebastià d´aquell any per Salto a la gloria de Leon Klimovsky. Llavors ja va ser a les ordres de grans cineastes com José María Forques (Marital y la extreia familia o 091 policia al habla). El 1972 va dirigir la seva única pel·lícula, Flor de santidad, i el 1974 va rodar La regenta amb Gonzalo Suárez.

El 1978 va ser dirigit per Jaime de Armiñán a Al servicio de la mujer española, el 1984, Sesión continua de José Luis Garci, el 1989 Esquilache de Josefina Molina i el 1991 va rodar El largo invierno de Jaime Camino, en la que va ser la seva darrera interpretació al cinema.

Pioner de la televisió a l´Estat espanyol, va aconseguir una gran popularitat durant els anys seixanta i setanta amb sèries com Silencio... se rueda, Silencio... vivimos, Fernández punto y coma o La señora García se confiesa i Tren de cercanías. El 1982 va tornar a la televisió amb la sèrie Ramon y Cajal, que va ser un gran èxit. Des de llavors fins al 1995 no va tornar a la televisió amb un programa d´entrevistes, Tren de cercanías.

Entre el 1958 i el 1965 va dirigir i interpretar diverses obres com Bobosse, Hamlet, Pigmalión i Después de la caída. El 1965 va assumir la direcció del Teatro Español; el 1967 va interpretar amb Núria Espert dues obres de Jean Paul Sartre, La puta respetuosa i A puerta cerrada; el 1968 va dirigir Marat Sade; el 1969 el Tartufo de Molière; el 1972 Sócrates; el 1973 Canta, gallo acorralado, i el 1977 Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipcíaca i El arquitecto y el emperador de Asia.

Marsillach va fundar el Centre Dramàtic Nacional el 1978, però va dimitir del càrrec l´any següent. El 1981 va estrenar la seva primera obra de teatre Yo me bajo en la próxima ¿y usted? i el 1985 va assumir la direcció de la ico, que va debutar amb l´obra de Calderón de la Barca El médico de su honra. El 1989 va dimitir del càrrec, en presentar la seva última obra com a director de la Compañía, El vergonzoso en palacio de Tirso de Molina.

En el període 1989-1990 va dirigir l´Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM) i des del 1992 fins al 1996, la Compañía Nacional de Teatro Clásico, la marxa de la qual va coincidir amb l´arribada al poder del Partit Popular.

Per dir adéu als escenaris va triar ¿Quién teme a Virginia Woolf?Edward Albee, que va estrenar a Pamplona el maig del 1999 amb Núria Espert. El 1997 va dirigir el muntatge inaugural del Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona amb l´obra de Santiago Rusiñol L´auca del senyor Esteve.

En la seva faceta com a escriptor va publicar el 1995 Se vende ático, premi Espasa de Humor i el 1998 la seva autobiografia, Tan lejos, tan cerca. Ambdues van ser guardonades amb el premi Comillas. La ironia i el sentit crític van presidir la seva carrera. Versàtil i polifacètic, havia rebut molts premis, entre els quals figurava el premi d´honor dels Max, el maig del 2000, en reconeixement als seus 50 anys de carrera i de compromís amb el teatre.