Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Àlex Rigola

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Àlex Rigola (15)
Alexei Chipenko (1)
David Mamet (3)
Franz Kafka (2)
Georges Tabori (1)
Josep Montanyès (13)
Richard Dresser (1)
William Shakespeare (6)
Entitats Entitats
Companyia de Teatre Kronos (1)
Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic (6)
Institut de Teatre de Barcelona (4)
Sitges Teatre Internacional (5)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
30 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Àlex Rigola
Teatre
L’11 de març, el jove director de teatre Àlex Rigola va ser nomenat nou director de la Fundació Teatre Lliure, amb la qual cosa es tancava la crisi que s’havia desencadenat a la Fundació després de la mort, el novembre del 2002, de Josep Montanyès.

Nascut a Barcelona el 1969, Àlex Rigola es va llicenciar en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. La seva trajectòria es caracteritza per abordar un teatre extremadament contemporani i l’adaptació dels clàssics a la percepció de les noves generacions d’espectadors.

Abans de fer els trenta anys, Rigola ja va destacar amb alguns muntatges de la seva companyia Kronos com ara El procés, de Franz Kafka, que es va estrenar el 1997 al Sitges Teatre Internacional (SIT) i seguidament al desaparegut Adrià Gual.

Després vindria una adaptació de Les troianes, d’Eurípides, també estrenat al SIT, el 1998. Rigola no va sortir gaire ben parat de les crítiques, però va aconseguir una altra mirada i molta més acceptació amb els seus dos treballs següents: La màquina d’aigua, de David Mamet, i Un cop baix, de Richard Dresser, les dues estrenades també als SIT 1999 i 2000 i presentades després a la Sala Beckett.

Rigola era una promesa que funcionava al seu aire. I així soterradament, va estrenar al Zorrilla de Badalona, dins del Grec 2000, una nova versió de Titus Andrònic, la tragèdia impossible de William Shakespeare. L’espectacle va obtenir nombrosos guardons i va saltar l’any següent a la programació del Lliure de Gràcia, on va convocar un públic jove i va posar Rigola entre les grans esperances del teatre català.

Josep Montanyès va apostar per ell a l’encarregar-li la inauguració de la sala Fabià Puigserver amb Suzuki I i II (2001), de Alexei Chipenko, una estrena que no va aportar gaire a la seva carrera.

Aquest mateix any Rigola es va atrevir amb un Woyzek, estrenat al Teatre Romea, i va triomfar amb la implacable i divertida Les variacions Goldberg, de Georges Tabori, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

El seu últim espectacle, abans d’accedir a la direcció del Lliure va ser un altre Shakespeare, Juli Cèsar, estrenat al Lliure de Gràcia el 2002, pocs dies després de la mort de Montanyès.