Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El dramamturg Arthur Miller va guanyar dos premis Pulitzer al llarg de la seva carrera

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Festivals i premis literaris (704)
Personatges Personatges
Amos Gitai (2)
Arthur Miller (5)
Daniel Day-Lewis (2)
Dustin Hoffman (3)
Fiódor Mikhajlovic Dostoievski (1)
Grace Slattery (1)
Inge Morath (1)
John Huston (3)
Karel Reisz (2)
Marilyn Monroe (8)
Sidney Lumet (2)
Volker Schlöndorff (1)
Entitats Entitats
Actor's Studio (Nova York) (2)
Comitè d’Activitats Antiamericanes (2)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Premi Pulitzer (2)
Premis Tony (3)
Universitat de Michigan (1)
53 lectures d'aquest article
56 impressions d'aquest article
Arthur Miller (1915-2005)
Teatre
Arthur Miller, un dels dramaturgs en llengua anglesa més influents del segle XX, va morir el 10 de febrer, als 89 anys, al seu domicili de Roxbury, a l’Estat nord-americà de Connecticut, a causa d’un defecte cardíac congènit. Ja feia temps que la salut de Miller era fràgil: havia patit un càncer, una pneumònia i problemes cardíacs.

Conegut popularment com l’escriptor que va enamorar Marilyn Monroe, Miller ha estat un dels autors més incisius en la denúncia del somni americà a través dels conflictes morals i socials que es generen a la gent corrent, tal com va reflectir en la seva obra més representada, Mort d’un viatjant.

Nascut a Nova York, a Brooklyn, el 17 d’octubre de 1915, Miller era d’origen jueu, fill d’un petit fabricant polonès arruïnat en la Gran Depressió del 1929. Als 14 anys, va haver de deixar l’escola per ajudar econòmicament a casa fent de mosso de magatzem.

En la seva autobiografia, Vueltas al tiempo (1987), explicava que la lectura d’Els germans Karamàzov, de Fiódor Mikhajlovic Dostoievski, havia estat el germen de la seva vocació literària, però realment va ser el repàs diari de la premsa el que el va animar a emprendre estudis de periodisme a la Universitat de Michigan, on va escriure i presentar les seves primeres obres durant la dècada dels 30.

La seva gran oportunitat a Brodway va arribar el 1944 amb El hombre que tenía toda la suerte, que tot i obtenir el premi del gremi teatral de Nova York, va ser retirada per l’escassa repercussió al cap de quatre funcions.

El 1947, amb Tots eren fills meus, va guanyar el premi dels crítics de Nova York, però va ser sens dubte amb Mort d’un viatjant (1949), obra amb la qual va rebre el Pulitzer i tres Tonys, que Miller va entrar en la història del teatre contemporani, amb només 33 anys.

A partir d’aleshores, va traslladar a l’escena la responsabilitat moral, la por del fracàs, les tensions familiars, les il·lusions perdudes, les pressions socials, la hipocresia i tota l’escala de passions inconfessables i insatisfetes a què havia de fer front qualsevol individu acarat amb les contradiccions de l’època contemporània. També va denunciar decididament la Caça de Bruixes i les guerres de Corea i del Vietnam, així com la recent invasió de l’Iraq.

Miller va ser un dels afectats per la Caça de Bruixes: els seus crims eren un intent d’allistar-se per lluitar en la Guerra Civil Espanyola, la militància en un partit laborista i unes obres que, segons la censura del Comitè d’Activitats Antiamericanes, sempre donaven una imatge negativa dels Estats Units.

En ser cridat a Washington, Miller els va plantar cara, una actitud que li va valdre una multa de 500 dòlars i una suspensió d’un any. La revenja, però, va arribar amb l’estrena de Les bruixes de Salem (1953), una faula contra el fanatisme i la superstició de l’era McCarthy, amb la qual va obtenir un premi Tony.

El segon Pulitzer se’l va endur el 1955 amb Del pont estant, una altra de les seves peces punteres, portada al cinema el 1961 per Sydney Lumet a partir d’un guió del mateix Miller.

A mitjan anys cinquanta, a l’Actor’s Studio de Nova York, va conèixer l’actriu Marilyn Monroe, amb qui es va casar el 1956, després de divorciar-se de Grace Slattery.

Per a ella va escriure un dels millors guions sobre el desarrelament i la decadència, The Misfits (Vides rebels), dirigida per John Huston. L’última pel·lícula de Marilyn després de trencar la seva relació amb Miller.

Anys més tard, Miller va recollir les experiències del seu matrimoni, que es va acabar el 1961, a l’obra Després de la caiguda (1963). El 1962, es va casar amb la fotògrafa Inge Morath, amb qui va tenir dos fills, un dels quals, Rebecca, ben aviat despuntaria com a escriptora i cineasta.

Tot i que va escriure un total de disset obres, El preu, produïda a Brodway la temporada 1967-68, va ser l’últim dels seus gran èxits teatrals, tant de públic com de crítica, tot i que va continuar actiu fins al final.

Amb tot, Miller va conrear amb èxit altres arts més enllà de la dramatúrgia. També va redactar assajos, narracions curtes, novel·les i l’autobiografia ja citada. A més, va tenir una relació amb el cinema intermitent i contradictòria.

S’ha fet adaptacions d’obres fonamentals de Miller a la gran pantalla: de Mort d’un viatjant, se n’ha fet diverses versions, l’última els anys vuitanta de la mà de l’alemany Volker Schlöndorff amb Dustin Hoffman com a protagonista. Als anys noranta, Les bruixes de Salem va ser estrenada amb el títol d’El crisol i protagonitzada per Daniel Day Lewis, gendre del dramaturg.

Miller va escriure d´altres guions, com el de Tothom guanya, amb direcció de Karol Reisz i, fa pocs anys, el d’Eden, de l’israelià Amos Gitai, en què també participava com a actor.

La pel·lícula és una adaptació de la seva novel·la Una chica cualquiera (1992) traslladada al conflicte palestinoisraelià.
El 2002 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les Arts pel seu sentit crític, la seva independència i la seva “lliçó permanent d’humanitat” a través del teatre.