Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Carlota Soldevila, una de les fundadores dels Joglars i del Teatre Lliure va morir a Barcelona per una infecció respiratòria

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Albert Boadella (18)
Bertolt Brecht (4)
Carles Soldevila (2)
Fabià Puigserver (3)
Hermann Bonnín (3)
Joan Oliver (13)
Lluís Pasqual (14)
Entitats Entitats
Agrupació Dramàtica de Barcelona (1)
Els Joglars (10)
Espai Brossa (1)
Grup de Teatre Independent del CICF (2)
Institut del Teatre (13)
Teatre de l'Escorpí (1)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
París (França) (222)
105 lectures d'aquest article
Carlota Soldevila (1929-2005)
Teatre
L’actriu Carlota Soldevila va morir a Barcelona el 9 de febrer als 75 anys d’edat a causa d’una aturada cardíaca produïda per una infecció respiratòria.

Carlota Soldevila, filla de l’escriptor i dramaturg Carles Soldevila, va néixer a Barcelona el 1929, va passar la seva infància educada per una institutriu en el si d’una família burgesa i la seva joventut a l’exili a París. No va ser fins a l’any 1950 que va iniciar les seves activitats teatrals, i ja quan tenia prop de trenta anys va irrompre en l’escena teatral catalana quan va passar a formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Agrupació, que entre 1955 i 1963 va obrir la idea de teatre com a eina ideològica, estètica i de compromís. El 1963, la representació de l’adaptació de Joan Oliver de L’òpera de tres rals de Bertol Brech, va suposar el tancament governamental de l’ADB per part de la censura franquista.

Però aquest tancament no va disminuir els seus ànims, i molt poc temps després Carlota Soldevila va ser una de les fundadores juntament amb, Albert Boadella, de la companyia de teatre Els Joglars, que havia nascut com una proposta dins del si de l’ADB. Soldevila va ser actriu dels Joglars durant sis anys, i va abandonar la companyia perquè volia interpretar més teatre de text.

L’any 1965 va formar part de l’equip que va crear el grup de Teatre Independent (GTI), i també va fundar el teatre de l’Escorpí el 1974. Entre 1971 i 1986, va ser professora d’expressió corporal a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també va ser membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis, i va treballar com a delegada de direcció i en la coordinació general.

Una de les seves grans labors va ser la creació, juntament amb Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, del Teatre Lliure el 1976, al qual va dedicar la resta de la seva carrera i tots els seus esforços. Soldevila es va convertir en l’actriu emblemàtica del Teatre Lliure, en el qual va interpretar una trentena d’obres, entre les que destaquen Mahagony, Titus Adrònic, La bella Hel·lena, El balcó, Un dels últims vespres de carnaval, Les noces de Fígaro i El ballet de cascavells.

La seva última aparició en un escenari va ser a l’Espai Brossa la temporada 1997-98 amb Carrer Sebastià Guasch, dirigida per Hermann Bonnín.

Carlota Soldevila sempre es va mostrar desenganyada de la política cultural catalana, ja que considerava que no havia fet mai prou pel teatre català. Ella, amb la seva inesgotable labor com a actriu, mestra i mare de diverses companyies, va canviar la manera d’interpretar el teatre. Una actriu autodidacta, que amb la seva naturalitat va ser capaç de seduir els millors directors de l’escena catalana i de romandre en el record del seu públic.