Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Companys i amics recorden Josep Montanyès

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Concha Velasco (1)
Josep Montanyès (13)
Rafael Marcos (1)
Entitats Entitats
Festival Grec (19)
Teatre Grec (11)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
Teatre Malic (3)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Catalunya (2926)
Barcelona (3483)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
57 lectures d'aquest article
Crisi d´espectadors
Teatre
Tot i els prop de dos milions d´espectadors que van assistir als teatres de Barcelona el 2002, la temporada va acabar, pel que fa al teatre privat, amb una davallada del 6% en el nombre d´entrades venudes i un percentatge d´aforament de només un 47%. Es complien així els advertiments que el sector havia fet sobre la tendència a la baixa dels darrers anys.

Un altre factor preocupant era que les obres en català perdien espectadors, ja que se n´havien comptabilitzat 821.437, 253.085 menys que el 2001, la qual cosa suposa una davallada del 24%. Per contra, les persones que havien assistit a espectacles en castellà havia estat de 130.055 més respecte al 2001, un 27% més, fins a un total de 608.236.

Segons els responsables del sector hi havia diverses qüestions que explicaven els fets. En primer lloc, sorprenia que el nombre d´assistents hagués baixat, tenint en compte que s´havien estrenat un total de 575 espectacles (483 el 2001) i s´havia inaugurat, a més, el nou espai del Lliure al Palau de l´Agricultura de Montjuïc. Justament això s´havia fet perquè el sector s´havia animat amb les xifres a l´alça dels anys anteriors (50,11% d´ocupació el 2001 i 53% el 2000). No hi havia altra explicació que haver errat en les programacions. Els programadors s´havien equivocat en el tipus d´oferta, que no havia estat prou atraient per al públic. Per altra banda, els responsables del sector teatral privat ja havien retallat el nombre d´invitacions per assistir de franc als espectacles, que el 2002 va ser de 306.710 localitats, davant de les 407.018 del 2001.

Pel que fa a l´oferta en català i en castellà, es podia comprovar que, tot i la baixa general, els espectacles en castellà havien interessat més el públic que els fets en català. Això podia indicar una tendència a la generalització dels gustos a tot l´Estat, però els entesos més aviat es van decantar per explicar-ho en termes que els espectacles en castellà van sintonitzar més amb les preferències de la gent. Això explicaria l´èxit assolit per obres com 5hombres.com, peça calcada dels models televisius mediàtics amb actors vinculats amb sèries i programes de televisió. D´altra banda, els musicals van ser les obres amb més nombre d´espectadors, sobretot els de producció madrilenya Hello Dolly de Concha Velasco i de Jekyll i Mr. Hide de Rafael Marcos, Raphael.

Les produccions catalanes no van ser tan vistes, però el musical que va tenir un nombre més elevat d´espectadors va ser Una nit d´òpera, amb més de 180.000. Altres musicals amb menys espectadors van ser Notre-Dame de París, Gaudí i Poe.

Malgrat les tendències, la temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va ser ben valorada i presentava signes positius: 67% d´ocupació a la Sala Tallers, 59% a la Sala Petita i 68% a la Sala Gran. Les xifres del Lliure no van ser tan espectaculars, mentre que l´antic Lliure de Gràcia havia tingut una ocupació del 53%, el mateix que la Sala Fabià Puigserver, i l´Espai Lliure havia aconseguit un 59% d´ocupació. Una valoració a part s´imposava al Mercat de les Flors, que presentava una tendència baixa: 47% d´ocupació a la sala Maria Aurèlia Capmany i 39% a l´Espai B. La notícia de l´any, però, en relació amb el Lliure, va ser la desaparició del seu director, Josep Montanyès, el 10 de novembre del 2002.

Les sales alternatives van perdre un 9% de públic, tot i escenificar un total de 168 espectacles en català i 38 en castellà, i va desaparèixer un dels seus locals emblemàtics, el teatre Malic. Contràriament, el Festival d´Estiu de Barcelona, Grec 2002, va cloure amb un balanç d´ocupació del 66,81%, que representava un creixement del nombre d´espectadors respecte de l´any anterior d´un 14,6% fins als 169.219, 156.016 de pagament.

L´últim element que calia tenir en compte en aquest balanç era que si bé pel que feia a l´ocupació i la llengua les coses no anaven bé, sí que feien bona cara els autors i les produccions catalanes, ni que fossin expressades en castellà: havien passat de 373 produccions el 2001 a 473 el 2002.