Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Aquests van ser els primers actors que van representar una obra al Teatre Nacional de Catalunya

Fragment de l’obra “Àngels a Amèrica”, que va inaugurar el taller del TNC

La seu del Teatre Nacional de Catalunya combina classicisme i modernitat

Articles dependents
Josep Maria Flotats
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Adolfo Marsillach Soriano (8)
Cesc Gelabert (4)
Joan Rigol (48)
Joan Guitart (23)
Joan Maria Pujals (42)
Joaquim Ferrer (4)
Josep Maria Flotats (31)
Max Cahner (11)
Ricard Bofill (6)
Sergi Belbel (23)
Entitats Entitats
Associació de Companyies de Teatre Professional (3)
Premio Nacional de Dansa (4)
Premio Nacional de Literatura Dramàtica (1)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Teatre Poliorama (14)
63 lectures d'aquest article
32 impressions d'aquest article
L'any del Nacional
Teatre
El 1996 es va presentar en societat el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que havia de ser inaugurat oficialment l'11 de setembre de 1997. El 16 de desembre el seu director Josep Maria Flotats, va presentar el programa de la temporada 1997/98.

La temporada s'encetaria amb L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol sota la direcció d'Adolfo Marsillach, encara director de la Compañía Nacional del Teatro Clásico. La següent gran estrena pogramada era la de La gavina, d'Anton Txèkhov, que es presentaria en una traducció directa del rus al català, sota la direcció de Josep Maria Flotats, que també s'hi reservava un paper secundari, i amb Núria Espert de protagonista. També estaven previstes la presentació del nou ballet de Víctor Ullate al taller del TNC i Comediants, que inaugurarien la sala petita amb Rellotge de festa.

El 14 de novembre de 1996, però, ja es va estrenar als tallers del TNC l'obra Àngels a Amèrica, El mil•leni s'acosta, de Tony Kushner, posada en escena per Josep Maria Flotats i interpretada per vint-i-cinc actors, entre els quals destaven Josep Maria Pou, Ramon Madaula, Sílvia Munt, Joan Borràs, Lloll Bertran, Pere Arquillué, Montserrat Carulla i Francesc Orella.

Malgrat que era una inauguració oficiosa, l'acte va comptar amb l'assistència de la pràctica totalitat de personalitats del món polític i cultural català. L'expectació i la polèmica generades el van fer objecte de debat.

L'obra escollida va aixecar certa polèmica, tant per la dificultat del text com pel simbolisme del seu missatge, en la línia de l'existencialisme del teatre alternatiu nord-americà contemporani. També es va discutir la conveniència d'haver escollit un autor català. En això, ja en els anys del conseller Max Cahner, el mateix Josep Maria Flotats va deixar clar que el TNC "no seria nacionalista ni parlaria només en català, tot i que seria la llengua prioritària". Flotats es va reafirmar en aquest punt de vista i va explicar que la companyia del TNC faria versions castellanes de les seves obres per representar-les fora de Catalunya.

Però la gran polèmica va ser si tenien sentit les inversions realitzades. L'obra havia costat més de 8.000 milions de pessetes i havia estat dirigida per l'arquitecte Ricard Bofill, que s'havia inspirat en les formes clàssiques i neoclàssiques per donar al conjunt un aire monumental, sense renunciar a cap de les possibilitats que oferia l'arquitectura moderna: espais oberts, materials lleugers, ornamentacions funcionals i il•luminació interior.

La inauguració del TNC va significar la culminació de molts esforços humans i econòmics. Hi havien treballat intensament els cinc consellers de Cultura dels governs de CiU: Max Cahner, Joan Rigol, Joaquim Ferrer, Joan Guitart i Joan Maria Pujals.

La posada en marxa del TNC feia témer a alguns que el teatre públic prengués un protagonisme excessiu en detriment de les companyies privades, que s'havien convertit en el nucli vertebrador del teatre català. Aquest perill va quedar parcialment compensat amb la privatització del Poliorama com a primer pas d'una nova política teatral que desplaçaria el teatre "institucional" cap al TNC.

El Poliorama va començar la seva nova programació el 15 d'octubre, amb l'obra Dakota, de Jordi Galceran, dirigida per Josep Maria Mestres i protagonitzada per Abel Folk, de la mà de la societat Tres per 3 (El Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa), que havia guanyat la concessió del teatre.

El 12 de juny, s'havia presentat l'Associació de Companyies de Teatre Professional (Ciatre), que estava composta per Comediants, Dagoll Dagom, El Talleret de Salt, El Tricicle, Els Joglars, La Cubana, La Fura dels Bans,
Pep Bou, Sèmola Teatre, T de Teatre, Vol•Ras i Carles Santos.

Els Comediants van organitzar la celebració del seu 25è aniversari al Teatre Victòria amb Anthologia. Passeig per Comediants, una representació que recollia el bo i millor de les seves obres més destacades. Havien estat quinze espectacles, presentats en 2.500 representacions davant més de sis milions d'espectadors de 32 països del món.

El Teatre Lliure va exposar l'ofici i la màgia del que havia estat el seu director i escenògraf Fabià Puigserver en una mostra de 722 elements. Era la manera de commemorar el 20è aniversari del Teatre Lliure. El 24 de febrer, la companyia va estrenar El pare, de Johan August Strindberg, al Palau de l'Agricultura, en la part ja acabada del que havia de ser la nova seu del Teatre Lliure.

El novembre Cesc Gelabert va guanyar el Premio Nacional de dansa, i Sergi Belbel, el Premio Nacional de literatura dramàtica per Morir, una obra en català, que encara no s'havia estrenat.