Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Paco Moran i Joan Pera van batre el rècord Guinness d'espectadors amb La extrana pareja

Articles dependents
Ramon Teixidor
Jerzy Grotowsky
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cultura catalana (416)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Llengua catalana (1362)
Premis, guardons i homenatges (507)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Àngels Margarit (3)
Antonio Canales (2)
Calixto Bieito (17)
Carles Santos (24)
Carles Alberola (3)
Carlo Goldoni (1)
Cesc Gelabert (4)
Ignasi Pujades (3)
Jazmina Reza (1)
Joan Pera (6)
Joan Oliver (13)
Joan Clos (169)
Jordi Coca (22)
Josep Maria Flotats (31)
Josep Maria Benet i Jornet (21)
Lídia Azzopardi (1)
Lluís Pasqual (14)
Lluïsa Cunillé (7)
Luis Buñuel (12)
Maria Rovira (3)
Mario Gas (15)
Montserrat Carulla (5)
Paco Moran (6)
Paco Zarzoso (2)
Pepe Rubianes (19)
Ramon Oller (5)
Salvador Távora (1)
Sara Baras (2)
Sergi Belbel (23)
Vicky Peña (11)
William Forsythe (1)
Entitats Entitats
Ciutat del Teatre (8)
Comediants (10)
Festival Grec (19)
La Fura dels Baus (10)
Mercat de les Flors (11)
Teatre Borràs (2)
Teatre Condal (4)
Teatre Grec (11)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Teatre Poliorama (14)
Teatre Tívoli (10)
Teatre Victòria (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
47 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
L'escena catalana consolida espectadors
Teatre
El panorama teatral durant l’any 1999 es va caracteritzar per un cert estancament de públic, una relativa fluidesa en les estrenes de produccions lligades a autors o grups ja consagrats i el predomini a la cartellera de la comèdia còmica, amb la pràctica absència de musicals, tret de Rent. En xifres, a Barcelona, la temporada 1998-1999 va registrar 100.000 espectadors menys que l’anterior, va passar d’1.640.000 a 1.539.000 espectadors, si bé la recaptació va créixer en 300 milions de pessetes, de 3.840 a 4.110 milions de pessetes. Els teatres privats van assumir definitivament el protagonisme i van concentrar les tres quartes parts de les localitat venudes durant l’any.

Entre les produccions més elaborades va destacar la versió de La Flauta màgica que van fer Els Comediants i el triomf a Salzburg de la Fura dels Baus en l’estrena del seu La comdemnació de Faust. Als locals, Teatreneu va reobrir les seves portes el 1999, el Teatre Romea va iniciar una nova etapa com a teatre privat sota la direcció de Calixto Bieito i el Teatre Lliure va gaudir d’un bon èxit de públic en els principals montatges de l’any, Tot esperant Godot i La nit de les tríbades, a més d’acollir el mes de març part de la programació de l’Any Miquel Martí i Pol amb la presentació del primer volum de l’única biografia editada fins el moment del poeta, Miquel Martí i Pol. L’arrel i l’escorça (Proa), escrita per Ignasi Pujades. En relació amb el Lliure, el 2 de novembre el seu director, Lluís Pasqual, va entregar a l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, el projecte de Ciutat del Teatre que se li havia encarregat el 1997. La nova ciutat, amb un pressupost anual de gairebé 3.500 milions de pessetes, havia de tenir com a principals eixos el Mercat de Les Flors, el Teatre Lliure del Palau de l’Agricultura, l’Institut del Teatre i l’Edifici Fòrum, que havia de completar-se la temporada 2001-2002 i estar a ple rendiment el 2004, coincidint amb la posada en marxa del Fòrum de les Cultures. El total de sales del nou complex seria de 6, complementant durant tot l’any l’oferta del Grec i incorporant noves ofertes pels públics infantil i jovenil.

Pel que fa a autors, el 1999, Jordi Coca va debutar amb Platja negra, Sergi Belbel va rebre un premi Molière per Després de la pluja, Carles Santos passejava pel món la seva Pantera i Els Joglars van estrenar el seu Daaalí. Menys fortuna van tenir el mateix Belbel en l’estrena de La sang i Josep Maria Benet i Jornet amb El gos del tinent. Tampoc Lluïsa Cunillé amb la doble estrena a Barcelona i Edimburg de La cita. Els valencians Carles Alberola amb Besos i Paco Zarzoso amb Ultramarins sí que van gaudir del favor del públic, que també van donar suport al montatge impulsat per Vicky Peña i protagonitzat per ella mateixa i per la seva mare, Montserrat Carulla, La reina de bellesa de Leenane, que va dirigir Marius Gas.

Entre les representacions de més èxit calia destacar l’obtingut per La extraña pareja formada per Paco Morán i Joan Pera, que el 1999 van decidir acomiadar l’obra que els havia acompanyat una bona colla d’anys en un espectacle multitudinàri ofert el 27 de novembre al Palau Sant Jordi i retransmés per televisió. Pel 2000 l’extranya parella havien decidir programar la seva versió particular d’un altre clàssic de la comèdia, La jaula de las locas. També va triomfar en totes les seves representacions l’Entretés del Tricicle, la mítica formació barcelonina que el 1999 va celebrar el seu vintè aniversari i l’incombustible Pepe Rubianes i la seva enèsima reedició de les pantomimes de la vida que feia anys que interpretava.

En el panorama de l’any sobresortia també la difusió internacional obtinguda per la dança catalana, si bé al país l’acceptació de la feina de Ramon Oller, Maria Rovira, Àngels Margarit o Cesc Gelabert-Lídia Azzopardi continuava essent baixa. De fora, el 1999 van venir a Catalunya Salvador Távora i la seva polèmica Carmen amb lídia inclosa que no va poder practicar en no obtenir l’autorització de l’administració catalana, Sara Baras, Antonio Canales i William Forsythe. Va destacar així mateix la presència de Danat Dansa al Teatre Nacional de Catalunya, amb L’ull esbalaït sobre la figura de Luis Buñuel va ser força consistent.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va fer la seva primera temporada després de la marxa de Josep Maria Flotats, que va passar tota la temporada dirigint i interpretant representant a Madrid. El 31 de maig de 1999, en una cerimònia celebrada a l’Auditori de Barcelona, Flotats va ser guardonat amb cinc dels premis Max lliurats en reconeixement al seu darrer montatge, Arte de Jazmina Reza. Flotats, però no es va presentar a la recollida dels premis. En tot cas, el TNC es va ressentir de la marxa de Flotats i va tenir uns índex d’assitència molt inferiors als de la temporada anterior tot i que alguns espectacles van ser ben rebut per la crítica com L’estiueig de Carlo Goldoni, Olors de Josep Maria Benet i Jornet i La barca nova d’Ignasi Iglesias o l’Ària del diumenge de Joan Oliver.