Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Luis Cuenca

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Premis, guardons i homenatges (507)
Teatre (195)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Antonio Mercero (3)
David Trueba (4)
José Antonio de la Loma (2)
Josep Maria Forn (3)
Juanma Bajo Ulloa (2)
Luis Cuenca (4)
Matías Yáñez Jiménez (3)
Santiago Segura (3)
Entitats Entitats
Premis Goya (30)
84 lectures d'aquest article
Luis Cuenca (1921-2004)
Teatre
Luis Cuenca García, actor de revista, teatre i un dels grans intèrprets de repartiment del cinema espanyol, va morir a Madrid el 21 de gener, a l’edat de 82 anys, víctima d’una malaltia pulmonar.

Nascut a Navalmoral de la Mata (Càceres) el 6 de desembre del 1921 en una família d’actors, Cuenca va estar vinculat al teatre des del seu naixement: els seus pares eren membres d’una companyia de teatre que estava permanentment de gira, la companyia Carrasco, que era propietat dels seus avis. Als 7 anys va pujar a un escenari per primer cop i ja no en va baixar.

Cuenca va fer tots els papers, des de ballar claqué fins a interpretar comèdia, drama, sarsuela i, sobretot, revista. Durant els anys cinquanta va començar a treballar com a actor de revista per a l’empresa de Matías Colsada, una vinculació que duraria 40 anys. Va ser company d’escenari de Tania Doris i altres vedets d’un Paral·lel de lluentons ja desaparegut.

Va compaginar la seva carrera a l’escena amb el cinema, on va debutar com a extra el 1941 a la pel·lícula Eugenia de Montijo (1944), de José López Rubio. Ben aviat es va convertir en un actor de repartiment imprescindible, especialment de comèdia, com demostra la seva participació en films com ara Quiéreme con música (1956) i Las travesuras de Morucha (1962), tots dos dirigits per Ignacio F. Iquino; ¿Pena de muerte? (1961), de Josep Maria Forn; Totó de Arabia (1964) i Perras callejeras (1985), sota les ordres de José Antonio de la Loma; i Las alegres chicas de Colsada (1983), pel·lícula dirigida per Rafael Gil que homenatja la revista popular espanyola en els seus anys daurats. El 1995, dirigit per José Luis García Sánchez, va rodar Suspiros de España (y Portugal) i, dirigit per Enrique Urbizu, Cachito.

La seva cara, el seu nas i el seu humor van cridar l’atenció de David Trueba que el va convertir en un entranyable avi a la seva opera prima, La buena vida, interpretació per la qual va guanyar un Goya al millor actor de repartiment. El 1997, i també sota les ordres d’un altre jove director, Juanma Bajo Ulloa, va treballar a Airbag, i posteriorment va intervenir a Torrente, el brazo tonto de la ley (1998), dirigida per Santiago Segura, i La hora de los valientes (1998), d’Antonio Mercero. Cuenca va seguir fidel a Trueba: el 2001 va tornar a ser candidat al Goya com a millor actor de repartiment per Obra maestra, tot i que aquesta vegada no va obtenir el premi, i posteriorment va participar a Soldados de Salamina, nominada a vuit premis Goya en l’edició del 2004.

A la televisió, va intervenir en sèries com ara Farmacia de guardia, Ketty no para, Ellas son así i la minisèrie Camino de Santiago, una coproducció internacional dirigida per Robert Young. El seu últim treball va ser per a Cuéntame cómo pasó, pel qual va rebre el premi de la Unió d’Actors.