Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Dagoll Dagom va celebrar els seus 30 anys amb la reposició de l'emblemàtica Mar i Cel, ara al TNC

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Albert Boadella (18)
Alberto Ruiz-Gallardón (20)
Àlex Rigola (15)
Carles Santos (24)
Caterina Mieras (55)
Eduardo Mendoza (7)
Jan Fabre (1)
Joaquín Hinojosa (2)
Josep Maria Benet i Jornet (21)
Juan Vicente Martínez Luciano (2)
Magda Puyo (3)
Marie Trintignant (2)
Mario Gas (15)
Mercè Sampietro (11)
Ramon Madaula (2)
Ricard Salvat (5)
Rosa Maria Sardà (9)
Salvador Sunyer (4)
Sol Picó (12)
Thomas Ostermeier (1)
Tomás Bretón (1)
Xavier Albertí (5)
Xicu Masó (1)
Zubin Mehta (3)
Entitats Entitats
Ajuntament de Madrid (6)
Centre Dramàtic del Vallès (1)
Dagoll Dagom (20)
Els Joglars (10)
Festival Castell de Peralada (7)
Festival de Tardor de Catalunya (2)
Festival de Teatre de Salzburg (2)
Festival Grec (19)
Festival Teatral Temporada Alta (Salt) (5)
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (23)
Fòrum Universal de les Cultures (61)
Generalitat de Catalunya (1919)
Generalitat Valenciana (280)
Jove Teatre Regina (1)
La Fura dels Baus (10)
Premis Butaca de Teatre i Cinema (Premià de Mar) (5)
Premis Max (13)
Sala Artenbrut (2)
Sala Beckett (6)
Sitges Teatre Internacional (5)
Teatre Grec (11)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Teatre Romea de Barcelona (15)
Teatres de la Generalitat Valenciana (4)
Teatro Nacional (6)
Teatro Real de Madrid (2)
Universitat de València (80)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Catalunya (2926)
Barcelona (3483)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
63 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Per molts anys
Teatre
L’any 2004 va arrancar amb bon peu per al teatre català, amb l’exitosa estrena, a Gènova, d’On Naumon, de La Fura dels Baus, que celebrava el seu 25è aniversari. Per celebrar el quart de segle, La Fura va editar un llibre-DVD amb els millors moments de la companyia catalana més internacional, va produir dues obres per a l’òpera de París, una tetralogia de Wagner amb Zubin Mehta, el 15 de maig va celebrar una festa al seu vaixell Naumón i va presentar, en aquest mateix escenari, l’espectacle Naumàquina-1, en el marc del Fòrum.

La temporada va estar marcada, doncs, per aquest i altres aniversaris de les companyies més consagrades del país, així com per l’intent de molts grups novells de fer-se un lloc en la competitiva cartellera teatral.

També a principi d’any, Els Joglars van estrenar, al teatre Lope de Vega de Sevilla, El retablo de las maravillas, de Cervantes. La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Caterina Mieras, va assistir a l’estrena de l’espectacle –que a Catalunya es va veure a partir de mitjanits de febrer– i es va convertir així en la primera consellera de Cultura que assistia de manera oficial a una estrena d’Els Joglars, fet que el director de la companyia, Albert Boadella, va considerar un “gest”. Des de feia anys, les relacions del govern amb Boadella i la seva companyia estaven molt deteriorades. Dagoll Dagom també va celebrar aniversari, els seus 30 anys d’història, amb motiu del qual va reestrenar Mar i cel, un dels musicals més emblemàtics de la companyia, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que en va ser coproductor.

Aquesta temporada també es va constatar l’èxit de públic i crítica del Teatre Romea de Barcelona, que s’ha reivindicat com el teatre de l’Estat més internacional. La ópera de cuatro cuartos –estrenada a París i a Estrasburg–, Macbeth –al Barbican de Londres– i –a Leeds– van situar el teatre baceloní a la primera línia europea. Amb motiu del Fòrum, es va estrenar Homenatge a Catalunya, una gran producció amb teatres anglesos i francesos.

El Sitges Teatre Internacional (SIT) va arrencar amb un 2% menys de pressupost. Títols com ara La dona com a camp de batalla, Morir a Bagdad, Intolerància i Nòmades van evidenciar que la programació de la 35ª edició es va comprometre, més que mai, amb l’actualitat. Magda Puyo, directora del SIT durant els últims quatre anys, va criticar el poc suport municipal que rebia el festival i va declarar que la propera edició del SIT tenia un futur incert per la inexistència d’un criteri únic entre la direcció artística i les administracions que subvencionaven la mostra.

A la crisi del SIT, s’hi va afegir la del Centre Dramàtic del Vallès (CDV), que ja feia sis anys que arrossegava problemes de finançament. A mig juny, va deixar la programació penjada amb l’esperança, però, de poder començar la temporada del 2005, si rebien un millor pressupost.

Tot plegat va constatar les dificultats de subsistència de la producció teatral a comarques. La nova conselleria de Cultura va mostrar el seu teòric interès a descentralitzar les produccions teatrals per donar un baló d’oxigen a la creació de fora de Barcelona. Però el cert és que les produccions lluny de la capital es van limitar a les aportacions de festivals com el de Temporada Alta, de Salt, i el del Castell de Peralada, dues propostes que es mantenien gràcies als patrocinadors.

Així doncs, la 13a edició del Festival Temporada Alta, el Festival de Tardor de Catalunya, va reunir 46 espectacles, 14 dels quals van ser estrenes absolutes. Entre ells creacions de Jan Fabre, Peter Brook, Thomas Ostermeier, Trintignant, La Fura dels Baus –que van estrenar Òbit- i Eduardo Mendoza, que va presentar Greus qüestions. Avalat per una ocupació del 90%, el director artístic del Festival gironí, Salvador Sunyer, va fer una crida a la Generalitat de Catalunya i a l’Estat espanyol per tal que hi aboquin recursos.

A Tortosa es va celebrar el primer Festival Internacional de Teatre entre Cultures que, sota la direcció artística de Ricard Salvat, té la vocació de convertir la capital del Baix Ebre en referent d’entesa, respecte i pau entre els antics móns jueu, àrab i cristià, l’orient i l’occident actuals. El festival va arrencar amb Casamance a la llum de la lluna, un espectacle de la companyia senegalesa La Forêt Sacrée.

Completament engolit pel Fòrum Ciutat, el Festival Grec 2004 va passar més aviat desapercebut. Àlex Rigola va oferir la seva versió de Santa Joana dels Escorxadors, de Bertold Brecht, al Teatre Lliure, un espectacle que va ser seleccionat per a la secció nous directors del Festival de Salzburg.

En la seva 24a edició, la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega va limitar l’accés, per primer cop, a alguns espais oberts i gratuïts per garantir la comoditat dels programadors i aconseguir que els espectacles gaudissin de la millor infraestructura. Es va imposar la reducció de públic, de programadors –fent-los pagar una quota– i de companyies –es van reduir a 85–, oferint 224 funcions. Hi va haver vint estrenes absolutes i 25 obres més que es van veure per primer cop a Catalunya. Tot i el lleuger descens d’assistents, la Fira va tancar amb un balanç positiu i la presentació del cartell de l’any vinent, obra del músic i compositor valencià Carles Santos.

En l’última temporada, els teatres de Barcelona van perdre un 5% de públic i la recaptació total va baixar en 1.051.577,64 euros, si bé el percentatge d’ocupació va augmentar un 4,14% al reduir-se l’aforament global un 12%. El Fòrum, l’11-M i la política catalana van ser les suposades causes de la pèrdua de 124.684 espectadors.

Al TNC, les xifres de balanç de temporada van ser bones, amb un 79,41% d’ocupació a les tres sales. Però més enllà de l’assistència de públic, la més alta en la història d’aquest teatre, sobre el TNC hi planava el núvol fosc de si es tancarà la Sala Tallers, arran del nou mapa escènic que prepara la Generalitat. La temporada al TNC va destacar per la poca presència internacional, la reducció en les produccions pròpies i la producció, per primera vegada, d’un clàssic espanyol.

Però al barri barceloní de Gràcia, tradicionalment una de les zones de teatres més emblemàtiques de la ciutat, les dades no van ser tant bones. Només el Jove Teatre Regina i la Sala Beckett tenien assegurades les pròximes temporades. El Teatre Artenbrut va mantenir la programació fins a finals d’any, tot i que el seu tancament, després d’11 anys de vida, era imminent. El Teatreneu també perillava i l’històric Lliure de Gràcia portava més d’un any tancat, i encara no tenia el projecte de rehabilitació aprovat.

El 29 de novembre es va celebrar la desena edició dels Premis Butaca, formats per 16 categories de teatre i quatre de cinema, atorgats després de les votacions dels espectadors. El mestre i Margarida, dirigit per Xicu Masó i estrenat al Lliure durant el Festival Grec, va guanyar el premi de millor espectacle de la temporada. Ramon Madaula i Rosa Maria Sardà van obtenir els guardons com a millors actors per Calígula i Wit, mentre que Xavier Albertí va guanyar el de millor direcció per Vianants.

D’altra banda, al País Valencià, el 29 de gener, la Generalitat va cessar Joaquim Hinojosa per haver qualificat, en una entrevista, de “patètica” la societat valenciana i carregar contra el gremi teatral i la institució que dirigia, Teatres de la Generalitat Valenciana. Dues setmanes després, la Generalitat Valenciana va nomenar nou director general de Teatres Juan Vicente Martínez Luciano, professor de la Universitat de València, dramaturg, traductor i, a més, valorat per tota la professió. La designació de Martínez Luciano per al seu nou càrrec corresponia a la renovació de Teatres per adaptar-se a la futura nova llei del teatre.

A principi de juny, l’Espai Moma de València va tancar les seves portes, cinc anys després de la seva inauguració oficial. El motiu va ser la impossibilitat de continuar creixent com a espai de producció i d’exhibició, agreujada per la sempre escassa implicació institucional. Així, sense l’escenari que li havia proporcionat els èxits més sonats, la companyia Moma Teatre va obrir un període de reflexió indefinit per replantejar-se el futur.

En l’àmbit estatal, el 4 de febrer, l’actor i director d’escena català Mario Gas va fer públic el seu compromís amb el Teatro Español, propietat de l’Ajuntament de Madrid, que dirigirà durant els pròxims quatre anys. Els actors d’esquerres van aplaudir la decisió de l’alcalde madrileny, Alberto Ruiz-Gallardón, d’apostar per Gas, que s’enfronta a la seva primera experiència al front d’un teatre públic. Gas, que per al 2004 va comptar amb un pressupost de cinc milions d’euros, va apostar pel teatre de text i els autors espanyols, per directors consagrats i joves i algunes companyies estrangeres.

Per la seva banda, el Teatro Real de Madrid, que va obrir la temporada amb La Dolores de Tomás Bretón, va presentar les produccions de La flauta màgica de La Fura dels Baus i L’Upupa de Henze.

El 26 d’abril es va celebrar, a Saragossa, l’entrega dels Premis Max, en què van ser premiats els catalans Mercè Sampietro (millor actriu protagonista per Dissabte, diumenge i dilluns) i Josep Maria Benet i Jornet (millor autor teatral en català per L’habitació del nen), i la valenciana Sol Picó (millor coreografia per La dona manca o Barbie-Superstar).