Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Cegada de amor, una obra de La Cubana

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Llengua catalana (1362)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Adolfo Marsillach Soriano (8)
Amparo Moreno (1)
Antonio Gala (3)
Joan Pera (6)
Joan Manuel Serrat (35)
Josep Maria Flotats (31)
Josep Maria Benet i Jornet (21)
Josep Maria de Sagarra (7)
Paco Moran (6)
Rosa Maria Sardà (9)
Sergi Belbel (23)
Entitats Entitats
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (4)
Dagoll Dagom (20)
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (23)
La Cubana (3)
Sitges Teatre Internacional (5)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Teatre Poliorama (14)
Teatre Romà de Sagunt (1)
Teatre Romea de Barcelona (15)
Teatre Tívoli (10)
Teatre Victòria (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
46 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Un any rècord
Teatre
El 1994, l’any que se celebrava el centenari del naixement de Josep Maria de Sagarra, el teatre català va sortir de la crisi i va enregistrar les xifres d'espectadors i de recaptació més altes de la seva història. El centre del boom va ser Barcelona, però arreu del país es reformaven antics teatres i el públic acudia a les sales, on es representaven obres clàssiques, modernes i experimentals en llengua catalana i castellana.

Entre les representacions amb més èxit comercial destacaven l’espectacle Cegada de amor, de la companyia La Cubana; La extraña pareja i el musical Germans de sang. El Teatre Victòria es consolidava després de la seva reinauguració i totes les sales, fins i tot les alternatives, veien augmentar el nombre d’espectadors, que només a Barcelona va ser de més d’un milió, xifra rècord en la història del teatre a Catalunya. Però aquell any es va acabar encara amb la incògnita sobre la futura seu del Teatre Lliure al Palau de l'Agricultura.

També es va generar una polèmica quan l’escriptor Antonio Gala va declarar que al nostre país només es protegia el teatre en català i que les institucions públiques marginaven les representacions en llengua castellana. Segons Gala, els catalans s’estimaven més anar a veure teatre polonès en polonès que no pas teatre espanyol en espanyol. Malgrat la polèmica que es va desencadenar, no va ser possible aclarir què entenia Antonio Gala per polonès ("polaco").

L’últim trimestre van coincidir en els escenaris tres obres de Shakespeare traduïdes per Josep Maria de Sagarra: Otel•lo, Les alegres casades de Windsor i El mercader de Venècia. També es va representar l’obra del mateix Sagarra La corona d'espines, durant uns mesos en què es va dedicar una especial atenció al centenari del naixement del famós escriptor.

El Teatre Lliure va fer el pas cap a les representacions en castellà amb Les noces de Fígaro de gira per l'Estat, amb set setmanes d’èxit a Madrid. A més, al Festival de Teatre d'Europa, celebrat a Milà, la companyia catalana va actuar amb El barret de cascavell, obra de Luigi Pirandello, en català.

La companyia La Cubana recordaria la temporada 1994 com una de les millors de la seva trajectòria, per haver estat tot l’any en cartellera al Teatre Tívoli. També La extraña pareja, de l'autor teatral Neil Simón, estava a punt de complir un any en cartellera quan s’acabava el 1994. Aquesta obra, en castellà, estava protagonitzada per Paco Moran i Joan Pera.

El Teatre Victòria es va reinaugurar i consolidar, per una banda, amb l’augment d’espectadors en les dues obres de la Compañia Nacional de Teatro Clàsico dirigides per Adolfo Marsillach, Don Gil de las calzas verdes i El medico de su honra; i per l’altra, acollint una part de la minitemporada del Liceu. Mentre esperava el retorn de Dagoll Dagom amb T'odio, amor meu, el Teatre Victòria va albergar els recitals de Joan Manuel Serrat, que aquell any celebrava els trenta anys dedicats a la cançó.

El 1994 no va ser només l’any Sagarra, sinó també el de la retirada temporal de Josep Maria Flotats, que va acabar la seva dècada al Poliorama amb la representació de Cal dir-ho?, un vodevil de l’escola francesa. Flotats va deixar la direcció del Poliorama per descansar i preparar la programació del Teatre Nacional de Catalunya, les obres del qual anaven avançant encara que fos a un ritme més lent del que desitjava la professió teatral.

Després de la retirada de Flotats, es va unificar la gestió dels dos teatres del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya: el Romea acolliria els clàssics catalans, mentre que el Poliorama s’especialitzaria en obres estrangeres. En tots dos escenaris va destacar la feina del director Sergi Belbel, que va triomfar amb dues obres d'Emili Vilanova i després amb una de les comèdies més universals de William Shakespeare, El mercader de Venècia.

El Grec'94 va canviar d’orientació i d’importància gràcies a la decisió de l'Ajuntament d’implicar tots els teatres privats de la ciutat. Va oferir-los el seu suport publicitari a canvi que se sumessin a l’activitat del festival d’estiu.

Un altre èxit important de la temporada va ser Shirley Valentine, que va permetre demostrar les qualitats com a actriu d'Amparo Moreno i les de direcció de Rosa Maria Sardà, que a més va participar també en el muntatge de Fugaç, de Josep Maria Benet i Jornet. Aquest mateix dramaturg va presentar E.R. a la sala del Teatre Lliure.

A més de l’activitat barcelonina, cal destacar festivals com el de Tàrrega, que va augmentar la seva oferta, i el de Sitges Teatre Internacional, que va celebrar els seus 25 anys. El mil•lenari Teatre Romà de Sagunt va reprendre l’activitat el 6 d’agost després de quatre anys de rehabilitació de l’espai escènic i de polèmiques.