Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Bill Gates, l'home que va popularitzar el PC

La porta d'entrada a la Xarxa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Informàtica, software i hardware, virus informàtics (47)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Telecomunicacions, innovacions tecnològiques (99)
Telefonia i internet (62)
Personatges Personatges
Bill Gates (23)
Jeffrey Bezos (1)
Thomas Penfield Jackson (3)
Entitats Entitats
Amazon (3)
Ericsson (6)
Microsoft (54)
National Aeronautics and Space Administration (84)
Telefónica (115)
Terra Networks S.A. (16)
Time (8)
Yahoo (10)
370 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Angoixats per l'efecte 2000
Tecnologia
Durant tot l'any, Internet va viure obsessionat per què passaria quan comencés el 2000. La nit del 31 de desembre de 1999 a I'1 de gener del 2000 estava marcada a les agendes de tots els internautes com el dia de la gran prova, el dia en què molts altres sistemes electrònics podien fer una fallida general o en què la tecnologia demostraria, un cop més, la seva capacitat per superar tots els reptes. Mentre historiadors, astrònoms i científics de tota mena omplien pàgines discutint sobre si el segle XXI i el tercer mil·lenni començaven el 2000 o el 2001, a la Xarxa tothom tenia clar que el gran esdeveniment arribaria I'1 de gener del 2000, perquè arribava el primer any acabat en 00 de l'era informàtica. La microelectrònica, els ordinadors, els xips i els robots, tots havien nascut al segle XX i sempre havien conviscut amb anys que començaven per 19.

En els seus inicis, els ordinadors eren màquines amb una capacitat de procés limitada, i els que hi treballaven tendien a simplificar al màxim les dades que els subministraven. Per això, durant dècades, la majoria de programes informàtics, inclosos molts sistemes operatius, treballaven com si els anys només tinguessin dues xifres, les dues darreres, i donaven per descomptat que les dues primeres eren un 19. La gran incògnita era saber com es comportarien aquests sistemes quan haguessin de comptabilitzar un any que començava per 20. Si els sistemes només tenien en compte les dues darreres xifres de l'any, es trobarien que la nit del 31 de desembre a I'1 de gener passarien de l'any 99 a l'any 00. En lloc d'anar endavant, anirien endarrere, i no tan sols un any, sinó 99. Aquesta situació seria caòtica. És el que es va anomenar efecte 2000.

Entre els possibles riscos reals hi havia que sorgissin problemes amb les targetes de crèdit i els caixers automàtics: sabrien interpretar correctament una data de caducitat que a les targetes de crèdit s'expressava amb només dues xifres?; sabrien els bancs que, al començar l'any 00, el saldo d'un compte corrent seria el mateix que a l'acabar l'any 99? íCom facturaria una companyia telefònica una trucada o una connexió a Internet que comencés l'any 99 i acabés el 00? Un programa d'ordinador comprat l'any 97, seguiria funcionant el 2000 o el sistema pensaria que l'any 00 encara no hi havia llicència per al seu ús?

Tot això depenia, en definitiva, de com estiguessin fets els programes informàtics que prenien aquesta mena de decisions. Va ser per això que durant tot l'any es van invertir quantitats fabuloses de diners (segons les estimacions, bilions de dòlars a tot el món i 200.000 milions de pessetes a Espanya) per revisar els programes més antics i prevenir l´efecte 2000.

Amb tot, aquesta tasca era la més senzilla. Com que s'havia avisat des de feia temps, els grans problemes podien venir no dels sistemes informàtics complexos i els programes, sinó dels xips molt més simples, que en les dècades anteriors s'havien anat incorporant a milers d'aparells, molts de tipus domèstic. En altres camps, les possibles conseqüències de l'efecte 2000 podien ser encara més greus, com ara en el de la seguretat, els avions o els arsenals nuclears, sobretot els soviètics.

En les grans iniciatives, el Govern de la República Popular de la Xina va ordenar als directius de les seves línies aèries que passessin la nit de Cap d'Any volant en un dels seus avions, i la NASA va escurçar l'última missió del Discovery per evitar que hi hagués cap nau tripulada a l'espai la nit del 31 de desembre. Però, més enllà de les anècdotes, l'esforç de revisió i modernització de programes, sistemes i xips va ser monumental, i va generar una important càrrega de treball i un notable nivell d'ingressos als professionals i a les empreses del sector. A pesar que en els darrers mesos de l'any s'havien fet tota mena de simulacions, la nit del 31 de desembre de 1999, la majoria d'informàtics la van passar de guàrdia, esperant, o tement, l'aparició de l´efecte 2000. Però no va passar res de res.

Internet no sols va sobreviure a l'arribada de l'any 2000, sinó que hi va entrar amb una gran força. La campanya de vendes del Nadal del 1999 va consolidar la Xarxa com la gran botiga electrònica del món. Vint milions de nord-americans van fer les seves compres nadalenques a través d'internet. A Espanya, el comerç electrònic, que només havia mogut 800 milions de pessetes el 1997, també s'estava disparant, i va passar a 3.400 milions el 1998 i a 8.500 el 1999. Eren els inicis del que tothom preveia que seria una de les principals funcions d'Internet en el futur: comprar i vendre. Així ho va demostrar el fet que el protagonisme que els anys anteriors havien tingut als mercats financers nord-americans les companyies que oferien serveis d'accés a Internet -com ara el buscador Yahoo!- el cedissin a les companyies que utilitzaven la Xarxa per fer negocis. La gran protagonista va ser la llibreria virtual Amazon.com; el seu fundador, Jeffrey Bezos, va aparèixer a la portada de l'últim número de l'any de la revista Time. A Espanya, les coses anaven encara una mica més endarrerides i el protagonista va ser encara un portal, Terra Networks, propietat de Telefónica, que el 17 de novembre es va convertir en un sol dia en la novena companyia espanyola per capitalització borsària, amb un valor estimat d'l,72 bilions de pessetes.

Però el creixement era imparable i s'estaven creant les bases per a una equiparació amb els EDA i els països europeus més avançats. Les administracions públiques van començar a oferir una adreça electrònica gratuïta als ciutadans per estimular l'ús del correu electrònic. A Catalunya, les escoles públiques van començar el curs 1999-2000 amb un ordinador, com a mínim, connectat a la Xarxa.

El camp en què hi havia més retard era el de les infraestructures de comunicacions, a causa de la migradesa de la xarxa de cable i del quasimonopoli de Telefónica en la telefonia fixa. Durant mesos, la batalla dels internautes va ser aconseguir una tarifa plana d'accés a Internet, cosa a la qual es resistia la companyia i que finalment va quedar establida molt per sobre del preu reclamat pels usuaris, però la creixent competència també en aquest camp va fer que els diversos operadors comencessin a oferir accés gratuït a internet.

Aquesta limitació potser s'amortiria amb els avenços tecnològics que, precisament durant l'any 99, van tenir la seva màxima expressió en la creixent confluència entre Internet i la tecnologia de la telefonia mòbil. Els analistes vaticinaven que el telèfon mòbil es convertiria en la gran eina d'accés a Internet i que això seria el principi d'una nova era, en la qual els ordinadors personals perdrien progressivament el monopoli d'accés a la Xarxa i deixarien pas a nous tipus de terminals, com ara la televisió, manipulada des del comandament a distància.

Va ser especialment important l'acord assolit el 8 de desembre entre la companyia sueca Ericsson, especialitzada en la fabricació d'equips de telecomunicacions i informàtica, i la nord-americana Microsoft, lider mundial en software, per promoure la tecnologia WAP, un nou estàndard mundial d'Internet a través del telèfon mòbil, que permetés l'accés a la informació i als serveis en línia "a tot arreu, en tot moment i sobre qualsevol tipus de terminal". Però Microsoft no va ser notícia només per aquesta aliança estratègica. El 5 de novembre, el jutge Thomas Penfield Jackson, que presidia la causa iniciada el maig del 1998 contra Microsoft pel Ministeri de Justícia nord-americà i 20 estats de la Unió, va emetre una decisió preliminar en què sostenia que l'empresa presidida per Bill Gates monopolitzava el mercat de sistemes operatius per a ordinadors personals i feia servir el seu poder contra empreses rivals. En tot cas, el veredicte final no arribaria fins a primers del 2000 i tot feia pensar que seria contrari a Microsoft. Gates, però, va assenyalar: "Això no és res més que un pas en un procés en què en queden molts altres", en previsió de futures resistències a la seva presència cada vegada major en el mercat mundial de la informàtica i les telecomunicacions.