Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'augment d'usuaris d'Intemet al nostre país estava calculat en un 6 per cent anual

Les pàgines 'web' dels mitjans de comunicació, com l'AVUI o TV3, eren de les més visitades

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Fusions, adquisicions, opes empresarials, acords (402)
Internet (135)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Bill Gates (23)
Entitats Entitats
CBS (12)
Estudi General de Mitjans (32)
Microsoft (54)
Phillips (4)
Sony (15)
Unió Europea (1018)
WebTV Networks (1)
62 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Internet i televisió: el matrimoni del futur
Telecomunicacions
Segons xifres proporcionades a finals de 1997 per l’Estudi General de Mitjans (EGM), hi havia a l’estat espanyol un milió i mig d’usuaris amb accés a Internet. A Catalunya n’hi havia 460.000, al País Valencià 135.000 i a les Illes Balears 47.000. Això implicava que un 8,6% de catalans, un 7,3% dels balears i un 3,9% dels valencians estaven connectats a la xarxa telemàtica mundial d’informació i comunicació.

El 39,4% dels usuaris accedien a Internet des de casa, un 37,9% ho feien des de la feina, un 19,1% des de la universitat o el centre d’estudis i un 7,2% des d’altres espais públic, com per exemple els cibercafès. Per sexes, el 64,88% dels navegants eren homes, front un 35,2% de dones i per edats, el 33,6% eren joves d’entre 25 i 34 anys, un 21,6% d’entre 35 i 44 anys, un 17,4% d’entre 20 i 24 anys i un 13,9% d’entre 14 a 19 anys. Respecte al perfil sociològic, la classe mitjana representava el 32,5% d’accessos, seguida de la classe mitjana-alta amb un 30,6% i la classe alta amb un 25,3%.

Internet ja no era exclusivament una eina per a iniciats sinó que s’havia convertit en un instrument de comunicació d’ús general. La tendència, a més assenyalava un creixement dels usuaris de l’ordre del 6% anual als territoris de parla catalana. La generalització de l’ús d’Internet era conseqüència del gran èxit que a tot el món havien assolit els ordinadors personals, gràcies en bona part al software desenvolupat per l’empresa Microsoft, dirigida per Bill Gates, que havia esdevingut l’home més ric del món. Però el 1997 el mateix Gates va obrir un nou camí que donaria encara més pes a Internet. Es tractava de poder accedir a la xarxa ja no a través de l’ordinador, sinó per mitjà de l’aparell de televisor present a gairebé totes les llars del món. El teclat i el ratolí quedarien substituït per un simple control a distància, només una mica més complex que el que s’utilitzava habitualment per controlar el televisor o el vídeo.

Microsoft va entrar decididament en el mercat de les connexions a Internet a través del televisor, aprofitant les noves tecnologies dels transformadors de línia telefònica que havien desenvolupat Phillips i Sony. El mes d’abril va adquirir la companyia nord-americana WebTV Networks per 425 milions de dòlars, amb el propòsit de controlar el mercat de la informació distribuïda a través de la televisió. Per part de Microsoft l’aposta era clara i volia conduir-la fins la integració en el grup d’alguns canals de televisió, com la CBS, per la que el mes de juliol de 1997 havia ofert la xifra de 14.000 milions de dòlars. Segons les previsions de Microsoft, a la llarga el lligam entre Internet i televisor, es podria estendre també a d’altres electrodomèstics, fent realitat el somni de la domòtica, la creació d’una llar intel·ligent, governada a través d’Internet.

Però tot aquest projecte es va veure dificultat per les denúncies de pràctiques monopolistes que va rebre l’empresa. El 20 d’octubre el Departament de Justícia dels Estats Units va amenaçar Microsoft amb imposar-li una multa d’un milió de dòlars al dia si seguia venent Internet Explorer, el navegador que Windows’95 incorporava per permetre la connexió dels seus usuaris a la xarxa. Segons l’administració nord-americana Microsoft havia vulnerat l’acord signat amb l’administració el 15 de juliol de 1994 prohibint que la llicència del Windows anés vinculada a qualsevol altre producte de software.

La UE també va anunciar, el 21 d’octubre, l’obertura de mitja dotzena d’expedients contra Microsoft, centrades en les condicions abusives de comercialització de l’Explorer. Després de diverses peripècies judicials, el cas estava encara obert en acabar l’any.