Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El president de Telefónica, Juan Villalonga, amb Pep Vallès, fundador del buscador Olé

Els plans d’opcions de Telefónica

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Borsa, mercats, fons d`inversió (142)
Telefonia i internet (62)
Personatges Personatges
Javier Revuelta (2)
José María Aznar (620)
Juan Villalonga (11)
Martin Bangemann (6)
Pedro Pérez (3)
Entitats Entitats
Argentaria (14)
Banco Bilbao Vizcaya (20)
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Canal Satélite Digital (12)
Comissió Europea (242)
Grupo Prisa (25)
Jazztel (1)
Pearson (3)
Telefónica (115)
Telefónica Media (4)
Terra Networks S.A. (16)
Vía Digital (20)
38 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
La borsa fa d'or Telefònica
Telecomunicacions
El 1999 Telefónica es va situar com la primera empresa espanyola en capitalització borsària, nombre de treballadors, volum de clients i beneficis. L’espectacular creixement del mercat de les telecomunicacions, protagonitzat pels telèfons mòbils i Internet, va fer que les accions de la companyia pràcticament doblessin el seu valor durant l’any i va permetre que una filial de nova creació especialitzada en serveis d’Internet, Terra Networks, protagonitzés l’operació més espectacular de la història de la borsa espanyola. En la seva primera jornada de cotització, el 17 de novembre, les accions de Terra van més que triplicar el seu valor de sortida i, davant l’allau d’ordres de compra, es va recórrer a mesures tan excepcionals com permetre que el títol comencés a cotitzar al doble del preu de col•locació o posposar mitja hora el tancament de la sessió. Terra es va convertir en un sol dia en la novena companyia espanyola per capitalització borsària amb un valor de mercat d’1,72 bilions de pessetes.

Aquesta impressionant revalorització de Telefónica i les seves filials va tenir com a conseqüència que els 100 directius a qui l’empresa havia ofert com a incentiu, el febrer del 1997, un pla d’opcions sobre accions (stock options) de la companyia veiessin com es disparaven els beneficis que n’obtindrien. Segons les cotitzacions de finals d’any, aquests cent directius podien tenir una guanys conjunts propers als 50.000 milions de pessetes, uns 500 milions per persona de mitjana.

Quan aquestes xifres van ser conegudes per l’opinió pública es va organitzar un escàndol de gran magnitud, fins a l’extrem que el PSOE i la Conferència Episcopal Espanyola, van criticar públicament que els directius d’una companyia poguessin enriquir-se d’una manera tan ràpida. Les crítiques eren encara més intenses pel fet que el pla d’opcions de Telefónica s’havia establert just en el moment de la privatització de la companyia i perquè aquesta era encara parcialment una empresa depenent de les decisions de l’Administració.

Un element addicional en la polèmica era la personalitat del president de Telefónica, Juan Villalonga, amic personal del president del govern José María Aznar, des de la infància. L’oposició política va denunciar amb duresa que la privatització de Telefónica s’havia fet per afavorir els “amics d’Aznar” i va exigir que es prenguessin mesures per evitar el que ja era popularment conegut com el ‘pelotazo’ de les stock options. En els darrers mesos de l’any, el PSOE va convertir aquest cas en el principal element de desgast de Govern, va presentar reiterades inerpel•lacions parlamentàries sobre la qüestió.

El Govern va argumentar inicialment que aquesta era una qüestió privada en la qual els poders públics no tenien res a dir-hi i va acusar els socialistes d’actuar al dictat del Grup Prisa que, suposadament, tindria interès en desgastar Telefónica a causa de la seva creixent presència en els mitjans de comunicació i de la competència que hi havia entre les plataformes de televisió digital els dos grups: Canal Satélite Digital (Prisa) i Vía Digital (Telefónica). Finalment, però, i davant la proximitat de les eleccions legislatives, el Govern va decidir desmarcar-se clarament de Telefónica, va forçar els directius d’aquesta empresa a que posposessin el cobrament de les stock options i, en la llei d’acompanyament dels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2.000, va incloure una modificació de la fiscalitat d’aquesta mena d’incentius que fins llavors eren considerats productes financers especials i tributaven molt menys que les rendes del treball. També es van dictar noves normes perquè aquesta mena d’incentius s’haguessin de sotmetre a l’aprovació de les Juntes Generals d’Accionistes de les empreses que els adoptaven i perquè se’n garantís la transparència.

Malgrat tota aquesta polèmica semblava que els principals accionistes de Telefónica estaven més que satisfets amb la revalorització de la companyia i en el consell d’administració del 24 de novembre van expressar públicament el seu suport al president Juan Villalonga. Els principals accionistes eren Argentaria i La Caixa, amb un 5% cadascuna, i el BBV amb una mica més del 3%, la resta del capital estava molt repartit a les borses internacionals.

Pel que fa a l’equip de directius de la companyia, aquest va registrar també algunes novetats importants al llarg de l’any. La primera notícia espectacular va ser l’anunci, el 30 de juny, del fitxatge de l’encara comissari europeu d’Indústria i Telecomunicacions, Martin Bangemann, que s’integraria al consell d’administració el 21 de juliol. Era la primera vegada en la història de la Comissió Europea que un dels seus membres pretenia passar directament de les seves responsabilitats públiques a la direcció d’una empresa privada sobre la qual tenia competències. L’escàndol va ser majúscul i, finalment, el fitxatge va quedar posposat fins al juliol del 2.000.

El mes de desembre es van produir dues dimissions importants en el nucli de directius de Telefónica. Primer va ser el president de Vía Digital, Pedro Pérez, qui va presentar la renúncia. Dues setmanes després, el 27 de desembre, Telefónica va anunciar, en un comunicat oficial, que el vicepresident executiu de la companyia, Javier Revuelta, abandonava el càrrec “voluntàriament”, perquè havia decidit “donar un gir a la seva carrera professional”. Aquesta dimissió obria la catorzena remodelació de la cúpula de la primera companyia espanyola en els tres anys i mig que Juan Villalonga la presidia.

La velocitat dels canvis en la direcció només era comparable a la velocitat amb què creixia la companyia i a la de les transformacions que es registraven en els mercats on operava. Amb uns beneficis de més de 200.000 milions de pessetes anuals, una facturació de gairebé 3 bilions de pessetes, un valor en borsa de prop de 9 bilions de pessetes i filials als Estats Units, Àustria, Portugal, Brasil, Argentina, Veneçuela, Puerto Rico, Guatemala, El Salvador, Perú i Xile, Telefónica ja no era una empresa espanyola dedicada al servei telefònic convencional.

Era una gran empresa multinacional present als diferents sectors de les comunicacions. Durant el 1999 va ser especialment important el seu desenvolupament en tres camps: la telefonia mòbil, els mitjans de comunicació i Internet, a través de les filials Telefónica Móviles, Telefónica Media i Terra Networks. En el camp dels mòbils les xifres de creixement eren espectaculars, a Espanya el 1999 es van doblar les vendes respecte de l’exercici anterior i, malgrat la competència, Telefónica Móviles controlava més del 60% del mercat amb uns beneficis que, els nou primers mesos de l’any, van arribar als 70.000 milions de pessetes. Aquests recursos eren el que permetien a Telefónica fer inversions multimilionàries en sectors amb un rendiment menor però als qual es vaticinava un gran potencial de creixement.

Era el cas de Telefónica Media. En aquest camp, l’operació més important de l’any va ser l’aliança amb el grup britànic Pearson, propietari entre molts d’altres actius del Financial Times i del 50% de The Economist, del qual Telefónica va comprar el 5% del capital. Aquesta participació se sumava a d’altres que Telefónica tenia en mitjans de comunicació espanyols com Antena 3 Televisión, Vía Digital, Onda Cero, Cadena Voz o el Grupo Recoletos, en drets televisius mitjançant Audiovisual Sport, en televisió llatinoamericana a través de Cablevisión, Torneos y Competencias i Metrópolis Intercom, en cinema via Lola Films. Telefónica Media era també propietària del buscador d’Internet Olé, que provenia de la Fundació Catalana per la Recerca, i que va ser el que va donar origen a la creació de Terra Networks.

Aquesta va ser la gran aposta de l’any per a Telefónica: llançar als mercats una filial amb una xifra de negoci baixíssima i unes pèrdues molt superiors, però a la que se li suposava un gran potencial de creixement perquè gestionava diversos portals i buscadors a la xarxa i apareixia com la futura gran empresa del món de parla hispana a Internet. La sortida a borsa de Terra Networks, el 17 de novembre, va batre tots els rècords als mercats europeus però també a la borsa nord-americana per a valors amb gran potencial de creixement: el Nasdaq. Terra Networks va tornar a batre récords en la sessió del 9 de desembre quan es va saber que, segons xifres de l’OJD, a l’octubre, Terra havia servit 52,9 milions de pàgines i havia rebut 13,7 milions de visites, el que volia dir que des la seva sortida en borsa, Terra havia augmentat la seva presència a la xarxa en més d’un 50%.

El fenomen Terra era comparable al que s’havia produït als Estats Units amb companyies similars com Yahoo o American On Line. Els alts preus que es pagaven per les accions d’aquestes companyies eren, per una banda, conseqüència de la voluntat de risc d’una part del mercat i, per l’altra, dels hipotètics beneficis que les companyies d’Internet assolirien quan la xarxa s’acabés d’implantar a tot el món i el comerç electrònic es generalitzés. Aquest va ser també el cas d’una altra companyia espanyola de telecomunicacions, Jazztel, que el desembre va entrar al Nasdaq, un índex que globalment va acabar l’any amb una revalorització del 70%.