Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
L'audiència de les cadenes

La sèrie Plats bruts, de TV-3, va ser, després del futbol, el programa més vist a Catalunya durant el 1999

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Llengua catalana (1362)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Francesc Bellmunt (4)
Francesc Antich (131)
Javier Grima Guallart (2)
Jordi Vilajoana (45)
Lluís Oliva (8)
Pío Cabanillas (11)
Entitats Entitats
Andorra TV (14)
Antena 3 Televisión (76)
Caixa Catalunya (87)
Canal 33 (49)
Canal Satélite Digital (12)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, S.A (40)
Mediapro (24)
Sogecable (31)
Tele 5 (58)
TV3 (363)
TVE (95)
Vía Digital (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
53 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
El futbol es torna de pagament
Televisió
En començar l’any, mentre Catalunya inaugurava la primera emissora de programació cultural de l’estat, Catalunya Cultura, i els governs de Catalunya i Balears signaven a Menorca un protocol d’intencions que deixava en mans de l’Administració illenca la gestió de la reemissió dels canals catalans a les Illes i preveia desconnexions a TV3 i Canal 33 per emetre programació relacionada amb les Balears, a Espanya es produïen una sèrie de moviments accionarials en alguns dels principals mitjans de comunicació.

El 20 de gener, Antena 3 de Televisió, participada majoritàriament per Telefónica i el nou banc fruit de la fusió del Santander i el Central Hispano, va adquirir el paquet accionarial que la ONCE tenia a Onda Cero Radio i cinc dies més tard, el nou BSCH va posar a la venda la seva participació del 38% a la cadena de televisió Antena 3, que van ser comprades en la seva major part per Telefónica.

El 15 de març el director general de Radio Televisió Espanyola (RTVE) Pío Cabanillas, que havia endegat una racionalització de l’enorme deute de mig bilió de pessetes, arrossegat per l’ens públic, va nomenar com a nou director del centre de producció de TVE a Catalunya Xavier Grima que fins llavors exercia el càrrec en funcions el fins llavors. Vinculat a la televisió pública estatal des de 1980, Grima va endegar una línia de produccions pròpies i millores en el serveis informatius, que van cristal•litzar amb el programa de reportatges diaris de caire informatiu, Catalunya Avui, i amb l’estrena d’una sèrie dirigida per Francesc Bellmunt, Happy House, i adreçada al jovent.

A la Catalunya Nord, el 20 de març la cadena pública francesa France 3 Sud va començar les desconnexions en català amb un nou informatiu Notícies de la setmana, emès els dissabtes amb una durada de sis minuts i subtitulat en francès. El nou noticiari responia a una antiga reivindicació de les associacions culturals de promoció de la llengua catalana en aquestes comarques, on fins el moment les úniques emissions regulars en català que es podien veure eren les de Televisió de Catalunya.

A les Balears, tot i haver començat l’any amb la signatura del protocol d’intencions entre el govern illenc i la Generalitat de Catalunya, el mes d’abril la intervenció del ministeri de Foment espanyol instant l’Obra Cultural Balear (OCB) i l’entitat Voltor a tancar els repetidors que difonien els programes de TV3, Canal 33, Canal 9, Notícies 9 i les emissores de Catalunya Ràdio a Mallorca va complicar força les coses, en motivar les protestes de la mateixa OCB, d’UM, del PSM-Nacionalistes de Mallorca i de CDC. El llavors president del govern Balear, Jaume Matas, va treure importància al fet, al•ludint a una nova normativa que regularia a partir del 2000 la recepció de les televisions autonòmiques fora de les seves comunitats. Davant l’impasse creat, el Consell Insular de Mallorca, institució governada per Unió Mallorquina, PSOE i PSM, va reaccionar el juny destinant 15 milions al manteniment dels repetidors, fins que, després de la pèrdua de la majoria absoluta del PP a les eleccions del 13 de juny, el nou govern de coalició de nacionalistes i esquerres de les Illes va aparaular la creació d’un consorci format pel Govern Balear i els Consells Insulars amb la participació de l’OCB per garantir definitivament el funcionament dels repetidors. Entre els plans del nou govern de Francesc Antich hi havia també la possibilitat de crear una televisió pròpia de les Illes.

El 19 de maig de 1999, el govern d’Andorra va signar un acord de col•laboració amb Televisió de Catalunya per potenciar la presència de la cadena al Principat i es va comprometre a subvencionar el 40% del pressupost d’una nova sèrie de la cadena catalana, Andorra: entre el torb i la Gestapo, basada en una novel•la del polític català Francesc Viadiu, que havia de ser rodada a Andorra. D’altra banda, l’1 de novembre la televisió pública andorrana, Andorra TV, va estrenar la seva primera sèrie dramàtica de producció pròpia: Cim de passions, una història de ficció centrada en una família d’hotelers del Principat.

En l’àmbit de les plataformes digitals va destacar el tancament, el 3 de maig, del procés d’ampliació de capital de Via Digital, obert el 22 de febrer, fins als 95.477 milions de pessetes, que va concentrar el 80,5% del capital en mans de tres empreses, Telefónica (68,60%), Direct TV (6,9%) i el grup Recoletos (5%). En el procés, Media Park, de la que era soci la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (17,6%), va fer-se amb un 3,21% del capital. Poc després d’aquest nou repartiment, el 14 de juny, Via Digital va adquirir tots els drets televisius del Futbol Club Barcelona pel període 2003-2008 per un import superior als 60.000 milions de pessetes. L’acord incloïa una opció per a Televisió de Catalunya per igualar o superar l’oferta abans que finalitzessin els seus drets a finals del 2002. Fins aquesta data, Vía Digital pagaria al club un avançament de 1.500 milions de pessetes anuals.

Tres dies més tard, Sogecable i Telefónica Media, accionistes majoritaris, respectivament, de Canal Satélite i Via Digital, van signar un acord perquè les dues plataformes de TV per satèl•lit compartissin l’emissió, en pay per view, dels partits de la Lliga Espanyola i la Copa del Rei des del diumenge 20 de juny fins al final de la temporada 2008-2009. Segons l’acord, pel que feia a la Lliga de Campions, Via Digital emetria en exclusiva els partits la temporada 1999-2000 i Canal Satélite tindria una opció per compartir-los des de la 2000-2001 fins la 2002-2003. Els drets, però, continuaven pertanyent a Audiovisual Sport, participada en un 40% per Sogecable, un 40% per Telefónica i en un 20% per Televisió de Catalunya, que va estar directament implicada en aquestes negociacions.

Des del punt vista del telespectador aquest va ser, potser, el canvi més important de la temporada: el fet d’haver de pagar per poder veure els grans partit de futbol que, segons tots els estudis d’audiència seguien sent les emissions que més espectadors atreien. Aquesta tendència es reforçaria el gener del 2000 quan les dues plataformes començarien a emetre cada jornada de lliga un programa especial que recolliria pràcticament en directe tots els gols de la jornada i un resum final. En presentar aquesta nova oferta, a finals de desembre del 1999, els responsables del nou programa el van definit com un “carrusel” televisiu, fent referència al mític Carrusel Deportivo radiofònic.

Entre les novetats del 2000 n’hi havia una altra que també podia provocar canvis profunds en el mercat televisiu: l’arribada de la televisió digital terrestre. El 18 de juny de 1999, el Govern espanyol va adjudicar la única llicència de televisió digital terrestre a Onda Digital, societat liderada per Retevisión (49%) i participada també per la britànica Carlton (7,5%), Media Park (15%), Grup Lara (15%) i un grup de caixes d’estalvis liderades per Caixa Catalunya i Euskaltel. Era un nou competidor per a Canal Satélite Digital o Via Digital, però també per a la televisió convencional, ja que la seva recepció requeria un decodificador, però no una antena parabòlica, el senyal arribava per l’antena convencional.

En aquest context de grans canvis en el mercat televisiu, a Catalunya la preocupació semblava ser tota una altra. Després de l’ajustada victòria de Convergència i Unió (CiU), a les eleccions del 17 d’octubre, el Parlament de Catalunya va dedicar, els dies 14 i 15 de desembre, un debat monogràfic al model audiovisual. El debat havia estat forçat per un acord de tots els grups tret CiU que consideraven que Televisió de Catalunya i les emissores de Catalunya Ràdio no eren prou independents del govern de la Generalitat. Durant el debat, tots els grups parlamentaris, inclosa CiU, van proposar canvis en el marc legislatiu que regulava el funcionament de les televisions i les ràdios públiques i ampliar les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) fins a convertir-lo en un ens de control efectiu de la pluralitat informativa dels mitjans públics i privats. La relativa sintonia generada entre els grups va facilitar un acord per reformar la llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i elaborar una altra llei per crear un Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) amb més competències i recursos.

L’altra qüestió clau del debat va ser el nomenament d’un nou director general de la CCRTV, ja que l’anterior director general Jordi Vilajoana havia estat nomenat conseller de cultura quinze dies abans i el càrrec havia estat assumit, en funcions, pel director de Televisió de Catalunya Lluís Oliva. Els cinc grups parlamentaris van acordar, a l’espera de la futura legislació, que el nou director general fos nomenat pel Govern “amb el consens del consell d’administració de la Corporació”, que havia de ser elegit prèviament pel Parlament.

L’elecció d’aquest consell, que es preveia imminent, es va posposar a causa de les discrepàncies entre els partits sobre la quota que li corresponia a cadascú, fins el 28 de desembre. El 23 de desembre, però, CiU i el PP van acordar ajornar aquest ple fins el febrer del 2000, en plena precampanya de les eleccions generals, argumentant que encara no hi havia acord entre els cinc partits parlamentaris sobre com repartir-se els 12 llocs del consell d’administració de la CCRTV.

Pocs dies després d’acabar-se el debat, es van conèixer les dades globals d’audiències de l’any. Per centèsimes de punt, TV3 va perdre el lideratge a Catalunya que havia mantingut durant els dos anys anteriors i durant set dels dotze mesos del 1999. TV3 va tancar amb un share del 22,1%, essent superada per Antena 3 (segona en el rànking espanyol amb un 22,8%) que va tancar a Catalunya amb una quota del 22,2%. El tercer a Catalunya va ser Tele 5 (també tercer a Espanya amb un 21,0%) amb un 20,4%, seguit de TVE-1 (líder espanyol amb el 24,9%) amb un 18,1%. Canal 33 va fer una mitjana anual del 5,2% mentre La 2 obtenia un 6,3% el Canal+ un 2,3%.