Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El futbol televisat va ser causa de lluita entre diverses televisions i grups de comunicació

L'aparició de les plataformes digitals ha incrementat de  forma notable l'oferta televisiva dels ciutadans

La producció catalana 'Nissaga de poder' es va convertir en una de les preferides dels televidents

Articles dependents
Pilar Miró
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Televisió (467)
Personatges Personatges
Antonio Asensio (16)
Jesús Sánchez Carrascosa (6)
Josep Vicent Villaescusa (8)
Entitats Entitats
Acció Cultural del País Valencià (89)
Antena 3 Televisión (76)
Audiovisual Sport S.L. (14)
Canal 33 (49)
Canal 9 (66)
Canal Plus (25)
Canal Satélite Digital (12)
Canal Sur (1)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Euskal Telebista (11)
Federació d´Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (11)
Generalitat Valenciana (280)
Gestora de Medios Audiovisuales Fútbol (1)
La 2 (16)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Ràdio Televisió Valenciana (32)
Sogecable (31)
Tele 5 (58)
Telemadrid (8)
Televisió de Galícia (7)
TV3 (363)
TVE (95)
Vía Digital (20)
67 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
El lideratge de TV3
Televisió
El 1997 va ser l’any de la definitiva consolidació del lideratge de TV3 a Catalunya, amb una quota en l’acumulat del 22% i mantenint el primer lloc de les audiències durant els mesos de febrer, març, maig, juliol, agost, octubre, novembre, i desembre, a més d’anar per davant en el rànquing anual de les televisions autonòmiques. Per la seva banda, Canal 33 va complir les previsions com a cadena complementària amb una programació especialitzada i enfocada a sectors concrets de públics, aconseguint una quota anual del 7,1%, la xifra més alta de la seva història. Tele 5 va ocupar el segon lloc a Catalunya amb un 21,4% de quota anual, seguida d’Antena 3 TV amb un 21,3%, TVE-1 amb un 18,4%, La 2 amb un 6,6%, i Canal + amb un 2,4%.

En la classificació de programes més vistos, TV3 en situava 19; Antena 3 TV, 10; Tele 5, 6, i TVE-1, 5. Un cop més la producció pròpia ocupava els llocs privilegiats de la llista amb Nissaga de poder, les campanades de cap d’any, Malalts de tele i els Telenotícies vespre. En conjunt, les dades evidenciaven que els programes informatius, en general, eren líders sempre respecte a l’oferta informativa de la resta de cadenes. En producció aliena TV3 situava en la classificació diverses pel•lícules i el programa de Cap d’any, anomenat Cop d’any. El futbol, però, va ser l’espectacle rei, seguit del Piromusical Mercè‘97. Pel que feia als nens, El Club Super 3 era el programa infantil més seguit a Catalunya pels nens d’entre quatre i dotze anys, tant els dies feiners com els caps de setmana i tant emès pel Canal 33 com per TV3.

En l’àmbit estatal, el rànquing del 1997 l’encapçalava TVE-1 amb un 25,1% de quota, seguida d’Antena 3 TV (22,7%), Tele 5 (21,5%), La 2 (8,9%) i Canal + (2,5%). Respecte a les autonòmiques, Canal 9 era la segona més vista, després de TV3, amb una quota del 20,6%; les seguien Telemadrid, amb un 20,3%; Canal Sur, amb un 19,5%, Televisió de Galícia amb un 18,5% i Euskal Telebista amb un 17,2%.

El 1997, les relacions entre Canal 9 i TV3, que sempre havien estat tenses a causa dels solapaments produïts en les freqüències de recepció de les dues emissores al País Valencià, van millorar moltíssim des l’acord del mes de setembre entre la Generalitat Valenciana, Radiotelevisió Valenciana, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i Acció Cultural del País Valencià per arreglar la guerra dels repetidors i les freqüències, iniciada el 1989, i garantir l’arribada regular a tot el País Valencià del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio.

També va contribuir a la millora de relacions la dimissió el 9 de novembre del director general de Televisió Valenciana, Jesús Sánchez Carrascosa, militant anticatalanista, a causa del desastrosos resultats econòmics registrats per la cadena, amb 4.700 milions de pèrdues el 1996, si bé, oficialment, Sánchez Carrascosa havia plegat per assumir la direcció de la campanya electoral del Partit Popular del 1999. En el seu lloc, va ser nomenat José Vicente Villaescusa, que va acabar de donar impuls a la posada en marxa el 9 d’octubre del segon canal de la televisió valenciana, Notícies 9.

En el conjunt del panorama televisiu, 1997 va ser l’any de la posada en marxa de les plataformes digitals i també el de la fi de la guerra del futbol iniciada entre elles, després que el 17 de novembre Canal Satélite (de Canal +) i Via Digital (de Telefónica) arribessin a un acord per al futbol de pagament a la temporada 1997-1998. L’acord reconeixia la igualtat de condicions entre les dues plataformes per a retransmetre els partits de la Lliga de Futbol en la modalitat pay per view i precisava que l’explotació dels drets es faria a través de la societat Audiovisual Sport, formada per TV3 (20%), Sogecable (40%) i Gestora de Medios Audiovisuales Fútbol (40%).

Com a conseqüència d’aquest acord, el 23 de desembre, Audiovisual Sport i la FORTA en van firmar un altre que garantia als canals autonòmics l’emissió en obert dels partits de la Lliga i la Copa i comprenia, també, la transmissió d’un partit de primera divisió els dissabtes i un de segona divisió els diumenges, a més de dos de promoció. Prèviament a la firma d’aquest acord, es va procedir a la cessió dels drets a Audiovisual Sport per part d’Antena 3 TV i de Gestora de Medios Audiovisuales Futbol (GMAF), participada per Telefónica (49%), Antonio Asensio (49%) i BCH i Banco Santander (1%).

Aquest episodi va suposar la pau en el sector de la televisió digital que, al llarg de l’any, havia generat diversos enfrontaments i polèmiques, com la protagonitzada pel llavors soci majoritari d’Antena 3TV, Antonio Asensio, que va vendre el seu paquet accionarial a Telefònica, canviant de bàndol en el tema digital; o la generada amb la llei de televisió digital aprovada pel Congrés dels Diputats el 17 d’abril, que va haver de ser modificada en favor de Sogecable el mes de setembre, prèvia intervenció de la Comissió Europea i amb un recurs del PSOE admès a tràmit pel Tribunal Constitucional, i, finalment, la llei de transmissions esportives (llei del futbol), que va implicar també l’admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional d’un altre recurs presentat pel PSOE, aquest cop contra l’obligació de compartir les exclusives en el pay per view.