Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Jose María Baget Herms

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Mitjans de comunicació (87)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Josep Maria Baget Herms (3)
Entitats Entitats
Universitat de Barcelona (193)
Universitat Pompeu Fabra (84)
166 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Josep Maria Baget Herms (1944-2004)
Televisió i ràdio
El 8 de setembre va morir a Barcelona el periodista Josep Maria Baget Herms, l’home que més sabia de televisió en aquest país. Baget, que des de ben petit havia tingut un cor i una salut fràgils, va morir a 60 anys a causa d’una malaltia coronària.

Nascut a Barcelona el 29 de febrer del 1944, Baget era doctor en ciències de la informació i llicenciat en filosofia i lletres.
Des del 1980, era professor titular de teoria i anàlisi de la televisió a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i actualment era professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
En la seva activitat periodística va col·laborar en publicacions com ara Imagen y Sonido, Serra d’Or, Oriflama, Canigó, Gaceta Ilustrada, Diario 16, Tele-programa i El Correo Catalán, entre moltes altres. Però va assolir fama i prestigi a La Vanguardia, on va treballar durant 26 anys –des del 10 de novembre de 1978– i va crear la secció La guía del espectador inquieto.

Pioner i degà de la crítica televisiva a la premsa espanyola, Baget també va fer una important labor com a historiador, amb obres com ara Televisón, un arte nuevo (1965), 18 años de TVE (1974), La televisió de Catalunya autònoma (1981), L’Europa del telefilm (1987), El relato electrónico (1989), Historia de la televisión en España 1956-1975 (1993), Història de la televisió a Catalunya (1994), Quaranta anys de televisió a Catalunya (1999) i, el seu últim treball, La nostra, 20 anys de TV3 (2003).

D’altra banda, a finals de desembre, la seva col·lecció particular bibliogràfica i videogràfica va passar a formar part de la biblioteca de la UPF. El fons donat, que tindrà un lloc a les noves instal·lacions del futur Campus de la Comunicació de Ca l’Aranyó, consta d’entre 4.000 i 5.000 volums, nombroses cintes de vídeo i documentació variada.