Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Francesc Escribano presenta el Canal 300, un nou canal per la TDT que basa la seva programació en sèries i cinema

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Poder legislatiu i lleis (992)
Premis, guardons i homenatges (507)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Carles Bosch (4)
Carles Francino (6)
Francesc Escribano (17)
Francesc Codina (6)
Iñaki Gabilondo (8)
Jaume Matas (174)
Javier Mato (1)
Joan Botella (1)
Josep Cuní (11)
Josep Maria Doménech (6)
Josep Maria Carbonell (8)
Maria Umbert (7)
Mercedes Milà (3)
Santiago Ramentol (7)
Entitats Entitats
ABC (35)
Antena 3 Televisión (76)
Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (2)
Bausan Films (3)
Cadena SER (47)
Canal 300 (6)
Canal Plus (25)
Ciutadans pel Canvi (23)
Consell de l´Audiovisual de Catalunya (64)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, S.A (40)
Cuatro (14)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Estudi General de Mitjans (32)
Flaix TV (7)
Generalitat de Catalunya (1919)
IB3 (24)
Institut d`Estadística de Catalunya (54)
Institut Opina (2)
La Sexta (18)
Localia (4)
Mediapro (24)
Obra Cultural Balear (120)
Onda Rambla-Punto Radio (9)
Parlament de Catalunya (723)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Premis Emmy (6)
Premis Ondas (16)
Ràdio Barcelona (14)
Ràdio Televisió Valenciana (32)
Sogecable (31)
Taylor Nelson Sofres (9)
Tele 5 (58)
The Academy Awards (71)
TV3 (363)
Unió Europea (1018)
Universitat Autònoma de Barcelona (131)
Universitat Ramon Llull (12)
Vocento (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
59 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Sofres i les audiències de TVC
Televisió
El 2005, TVC va acabar oficialment l’any en el tercer lloc del rànquing d’audiència a Catalunya, després de Tele-5 i Antena 3 TV, confirmant la tendència a la baixa inaugurada l’any anterior, tot i el considerable esforç en la nova i variada programació feta per la direcció de la cadena. En aquest sentit, cap a finals d’any va destacar la protesta oficial de la cadena cursada a l’empresa Taylor Nelson Sofres (TNS), encarregada de mesurar les audiències, pel sistema emprat, que discriminava el nombre de llars catalanoparlants en la mostra escollida. Segons la direcció de la cadena les llars catalanoparlants mesurades eren només un 35,8% de les seleccionades, quan a les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya hi consta que són un 44,3%.

El problema era que el comitè d’usuaris de l’AIMC (Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació), on hi eren representades totes les cadenes, que és qui feia l’Estudi General de Mitjans i qui auditava Sofres, no havia volgut reconèixer les dades de l’Idescat amb unes raons poc admissibles. Segons l’Idescat, l’empat entre el català i el castellà com a llengua familiar havia de tenir un reflex en el sistema de mesurar les audiències. Donant suport en aquesta visió existia el precedent del País Basc, on la pregunta de quina llengua es parlava a casa era inclosa en el cens.

Coincidint amb la protesta, el director de TVC, Francesc Escribano, va voler aclarir, a més, que la televisió pública catalana no es guiava només per un criteri quantitatiu i que hi havia programes que es feien per buscar ressò en la societat, tot posant l’exemple de la retransmissió de la pregària musulmana de la festivitat del xai. Per a Escribano, comptaven molt més els elements qualitatius de la programació, el que no treia que TVC estigués en el seu dret d’exigir un sistema de mesurar just i equilibrat, si més no perquè, en última instància, les audiències determinaven les inversions publicitàries. Precisament, aquests elements qualitatius eren els que havien impulsat la cadena a inaugurar el 28 de novembre del 2005, el nou canal 300, la primera oferta de TVC en TDT, amb la voluntat d’estimular el canvi tecnològic a les llars catalanes. El canal 300 basava la seva programació en sèries i cinema de caire més clàssic durant el dia i de més entreteniment als vespres.

Malgrat les dades d’audiència, la direcció de la cadena catalana va destacar-ne l’estabilitat i fidelitat del seu públic de sempre, i el fet que entre els 40 programes més vistos de l’any n’hi havia 18 de TV3, entre els quals informatius, esportius, telenovel·les i documentals. Per a la direcció també era un fet contrastable que amb TV3 hi connectaven cada dia 3,5 milions d’espectadors un mínim d’un minut, mentre que amb les grans cadenes estatals ho feien 3,6 milions, si més no perquè a Catalunya hi havia unes 100.000 persones de mitjana que no entenien el català i ja no hi connectava.

Just en el moment en què TVC havia posat en entredit les audiències televisives a Catalunya per considerar desequilibrada la mostra lingüística de Taylor Nelson Sofres (TNS) que la relegava a la tercera posició del rànquing, l’informe d’opinió pública anual que va fer públic el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va tornar a avalar TV3 com la cadena més vista al Principat i la més valorada pels seus ciutadans.

Segons l’informe, TV3 era el canal que la gent acostuma a mirar amb més freqüència (62%) -un 2,5% menys que el 2004 i un 14,3% menys que el 2003-, mentre que la segona cadena més vista era Tele-5 (35,5%), seguida d’Antena 3 TV (30,7%). Pel que feia a preferències, la distància era superior, ja que TV3 era la televisió triada pel 40,5% d’entrevistats, seguida de Tele-5 (9,8%) i Antena 3 TV (8,6%). L’estudi, que era el quart que elaborava el CAC, era fruit de l’explotació de les dades estadístiques recollides per l’Institut Opina en un treball de camp basat en 1.600 entrevistes a persones de més de 18 anys, fetes els dies 28, 29 i 30 de novembre del 2005. En la mostra del CAC, un 43,2% de les persones deien parlar habitualment català, un 43% castellà i un 13,2% ambdues llengües -en sintonia amb la distribució que feia l’Institut d’Estadística de Catalunya- el que aportava unes dades notablement diferents a les de la mostra habitual d’audiències, basada en 400 llars.

En presentar l’estudi, el conseller del CAC Joan Botella no va voler entrar en la guerra comercial per les audiències, però va indicar que reflectia l’onada de fons, l’impacte que tenia la programació de cada cadena. Pel que feia a aspectes concrets, TV3 era la cadena considerada més imparcial políticament, la més adreçada a la família, la que millor informava i la que oferia millor programació de conjunt.

Amb tot, TV3 va continuar durant l’any demostrant la seva qualitat ja històrica, en rebre el 19 de setembre del 2005 el documental “Balseros”, coproduït per Televisió de Catalunya (TVC) i Bausan Films, el premi Emmy a la millor fotografia en la categoria documentals i programes d’informació. Codirigit pels periodistes del programa de TV3 “30 minuts” Carles Bosch i Josep Maria Domènech, que havia actuat de director de fotografia i que era qui s’adjudicava l’Emmy, explicava la història de set cubans que el 1994 van deixar Cuba i van arribar als Estats Units a la recerca d’una nova vida. “Balseros” havia participat en més de 80 festivals de tot el món i havia rebut nombrosos guardons des del 2002, i fins i tot va estar nominat a un Oscar.

A l’octubre, durant i a la 52a edició dels premis Ondas que atorgava Ràdio Barcelona (Cadena SER) va ser premiat també el magazine “Els Matins de TV3” com el millor programa informatiu de televisió. L’espai, dirigit i conduït per Josep Cuní, va merèixer el guardó per la seva curta però sòlida trajectòria, en una jornada on també van ser guardonats altres programes de la televisió espanyola com la sèrie “Hospital Central”, la periodista Mercedes Milà per la seva trajectòria, i el programa de Localia “Catalunya 52”.

Pel que feia a noves disposicions estatals, el 24 de juny del 2005 el consell de ministres va aprovar el pla de reforma del sector audiovisual que incloïa dos reials decrets pels quals es modificava el pla tècnic de televisió digital terrestre (TDT) i el pla tècnic de televisió privada i s’aprovaven els avantprojectes de la llei general audiovisual i de la llei de RTVE. L’avantprojecte de la llei general audiovisual incloïa l’acord que ERC va subscriure amb el govern socialista per introduir en la TDT l’obligació d’oferir el doblatge dels continguts en català, gallec i basc. La llei obligarà a doblar el 25% dels programes enregistrats de ficció, animació i documentals.

Per la seva banda, el govern de la Generalitat de Catalunya va voler aclarir que el concurs d’adjudicació dels 59 canals de televisió digital terrestre (TDT) local privada que s’havien de concedir a Catalunya estiguessin regits per la màxima transparència, raó per la qual va programar un acte públic a la seu de la direcció general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals per consultar la documentació presentada per les 122 empreses operadores que es diputarien les concessions dels nous canals, que tindran una vigència de deu anys. El director general de Mitjans i Serveis de Difusió, Santiago Ramentol, va aclarir que era el primer cop a l’Estat que es faria una obertura pública d’ofertes per a la concessió de mitjans de comunicació. En tot cas, les propostes haurien de ser avaluades per la Secretaria de Telecomunicacions i la direcció general de Mitjans Audiovisuals, que farien un informe tecnològic i de les memòries descriptives, per ser lliurat al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), organisme que hauria d’emetre l’informe definitiu i vinculant i puntuar les ofertes.

En relació al CAC, el 7 de setembre del 2005, el govern català va nomenar el socialista Josep Maria Carbonell nou president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en substitució del convergent Francesc Codina, que havia renunciat al càrrec al juliol. Josep Maria Carbonell i Abelló havia nascut a Barcelona el 1957 i era llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor associat de la Facultat de Ciències de la Informació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Havia estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC entre el 1995 i el 2004, havia presidit la comissió de control de la Coorporació Catalana de Ràdio i Televissió (CCRTV), a més de la comissió de relacions amb la Unió Europea, i havia estat portaveu del grup Socialista-Ciutadans pel Canvi en temes culturals i audiovisuals. Des del 17 de juny del 2004 era conseller del CAC.

El 24 d’agost del 2005, la Generalitat de Catalunya, també, va donar el vist-i-plau a l’operació de compra del 75% de Flaix TV per part de Vocento, el grup de comunicació a què pertanyen el diari ABC i l’emissora Punto Radio. Flaix TV, que era participada pel grup Mediapro i el grup Flaix amb un 50% de les accions cadascun, passava així a formar part de la xarxa de televisions locals de Vocento, que tenia 41 emissores associades arreu de l’Estat. La cessió de la llicència de Flaix TV a Vocento permetria a aquest grup comunicatiu optar a adquirir una de les llicències de televisió digital local privada a Barcelona que la Generalitat té previst d’atorgar a finals d’any.

Quant a la resta de territoris de parla catalana, va destacar la inauguració el 2 de març del 2005 d’IB3 TV, la televisió pública de les Balears, que, coincidint amb la Diada de les Illes, va emetre una primera programació pilot, com a tast del que serien les emissions regulars a partir del mes de maig. Des del primer moment, però, s’havien disparat els mals averanys i els pitjors indicis. Pel que feia la llengua, el govern de Jaume Matas havia copiat la fórmula amb què el PSOE va inaugurar Televisió Valenciana: els informatius es farien en català, la programació a les hores de més audiència seria bilingüe i les pel·lícules s’emetrien, inicialment, doblades al castellà.

Segons la seva directora, María Umbert, que sempre s’expressava en castellà, es justificava una oferta televisiva bilingüe, perquè, per exemple, en el cas del doblatge de les pel·lícules en castellà, IB3 TV no disposava de la infraestructura necessària. Respecte al control dels informatius, la mateixa María Umbert havia estat directora general de gabinet del president Matas; l’empresa externa que els havia de gestionar estava dirigida per Javier Mato, excap de comunicació també de Jaume Matas, i gran part dels periodistes que integraven l’equip que gestionaria el canal balear havien treballat abans en institucions governades pel PP. Umbert ho va justificar també amb l’argument que eren els millors.

Per aquestes i altres raons específiques com a empresa responsable de l’habilitació del senyal de TVC a les Illes, que el nou govern del Partit Popular havia boicotejat, el 7 de setembre, l’entitat Voltor, filial de l’Obra Cultural Balear (OCB), va denunciar davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes la pèrdua de la gestió dels repetidors que permetien veure els canals de TVC i de TVV des de feia 20 anys a les Illes Balears. L’ens públic de Ràdio i Televisió de les Illes va anunciar per la seva banda que estava finalitzant la implantació dels senyals de les televisions de Catalunya i València a tot el territori balear per garantir-ne la perfecta recepció a l’arxipèlag.

Entre les novetats televisives del 2005 a Espanya, el 30 d’agost el periodista de la cadena Ser Iñaki Gabilondo va ser designat per presentar l’informatiu de la nit a la nova televisió en obert “Cuatro” que havia d’inaugurar Sogecable al novembre. Per cobrir el seu lloc com a responsable del programa matinal diari de la Ser, “Hoy por Hoy”, el grup Prisa va fitxar Carles Francino, fins aquell moment als serveis informatius de TV3. Les emissions de la cadena Cuatro es van inaugurar oficialment el 7 de novembre, ocupant la freqüència que fins llavors era utilitzada per Canal+, també del grup Sogecable. A finals d’any, el 25 de novembre, el consell de ministres va donar llum verda a “La Sexta”, la quarta televisió espanyola analògica privada que hauria de començar a emetre en un període màxim de sis mesos. Havia estat adjudicada al consorci Gestora d’Inversions Audivisuals, amb el 60% de capital procedent dels grups Arbol-Globomedia, Media Pro, Drive, El Terrat i Bainet i l’altre 40% corresponent a la mexicana Televisa.