Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article


Jordi Vilajoana, nou director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

L'Onze de Setembre de 1995, Televisió de Catalunya va fer la seva primera emissió via satèl·lit

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Poder legislatiu i lleis (992)
Relació entre política i mitjans de comunicació (107)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Albert Rubio (3)
Alfred Rodríguez Picó (2)
Eduardo Zaplana (164)
Elena Salgado (85)
Enric Castellet (1)
Eugeni Cabanes Duran (8)
Jaume Camino (3)
Joan Granados (6)
Joan Maria Claveguera (8)
Joaquim Triadú (14)
Jordi Vilajoana (45)
Jordi Pujol i Soley (858)
José Vicente Villascusa (2)
Juan José Bayona (3)
Lluís Oliva (8)
Marc Forné (93)
Mari Pau Huguet (1)
Oleguer Sarsanedas (15)
Rosa Vergés (3)
Vicent Tamarit (2)
Vicente Sanz (5)
Entitats Entitats
Andorra TV (14)
BBC (28)
Canal 33 (49)
Canal 9 (66)
Catalunya Ràdio (123)
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Convergència i Unió (1824)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Federació d´Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (11)
Grup Planeta (28)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Nestlé (6)
Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (3)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular (1639)
Radio Nacional de Andorra (2)
Ràdio Nacional d`Espanya (21)
Ràdio Televisió Valenciana (32)
Renault (27)
TV3 (363)
TVE (95)
Unió Valenciana (53)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
Andorra (206)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
85 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
Un any de novetats
Televisió
El 1995 va ser un any de canvis importants en les diferents televisions dels Països Catalans. El paper capdavanter va correspondre a Televisió de Catalunya, que l'11 de setembre es va convertir en la primera televisió de la FORTA que emetia via satèl·lit i trencava així, definitivament, les limitacions geogràfiques que imposava la normativa dels anomenats tercers canals, que havia permès la creació de TV3 i de Canal 9.

L'emissió per satèl·lit, encara en període de proves durant l'any 1995, exemplificava la importància donada per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a la imparable evolució del mercat televisiu cap a un futur imminent, on el cable i el seu inevitable acompanyant, el satèl·lit, modificarien profundament l'oferta, on les fronteres i les limitacions territorials moririen de mort natural i on qualsevol ciutadà català rebria desenes de cadenes.

A banda d'aquest posicionament estratègic, l'any va enregistrar el relleu en els llocs de màxima responsabilitat de la Corporació i de TVC. Uns canvis que simbolitzaven l'entrada en una nova etapa. L'equip que havia conduït la posada en marxa i la consolidació de la televisió catalana va deixar pas a l'equip que havia de fer-ne un agent actiu en un nou mercat global.

També a la Ràdio Televisió Valenciana hi va haver canvis importants durant l'any. En aquest cas van ser fruit del resultat de les eleccions a Corts Valencianes del 28 de maig i de la nova majoria política formada pel PP i UV. A finals d'any, el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 19 de novembre va comportar també l'anunci d'una nova composició del consell d'administració de la Corporació Catalana i la possibilitat que es modifiqués el sistema d'elecció del director general d'aquest organisme. Cal destacar també que els primers dies de desembre va començar a emetre la televisió andorrana.

NOU EQUIP A LA CCRTV
Els canvis en l'equip directiu de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió van començar el 20 de gener, quan el fins llavors director general, Joan Granados, va anunciar que deixava el càrrec per motius de caràcter personal. Granados va explicar que havia demanat el relleu al president de la Generalitat, Jordi Pujol, i que aquest, finalment, hi havia accedit. Joan Granados, que ocupava el càrrec des de feia onze anys, el deixava després del que havia estat el millor any de TV3: el 1994, quan havia esdevingut líder d'audiència gràcies, essencialment, a l'èxit del primer culebrón català (Poble Nou) i de les retransmissions futbolístiques.

Com a substitut de Joan Granados, el Consell Executiu de la Generalitat va nomenar Jordi Vilajoana, de 45 anys, economista i publicista que havia estat conseller delegat del grup de comunicació BBDO a Barcelona, conseller delegat de l'agència de publicitat Tiempo/ BBDO i conseller de les Escoles Garbí i de La Seda de Barcelona S.A., així com membre de la junta directiva de SEFES. Vilajoana era militant de CDC i havia format part del comitè electoral de la coalició CiU.

Les idees de Vilajoana, exposades per ell mateix des de la mateixa presa de possessió, se centraven, bàsicament, a fer augmentar la competitivitat de TV3, projectant-la internacionalment, aprofitant la bona imatge que de Catalunya tenia tot el món des dels Jocs del 1992 i fent servir uns mecanismes similars als emprats per les empreses de publicitat durant aquell període per demostrar la seva vàlua al món.

EI canvi representat per l'arribada de Jordi Vilajoana va cristal·litzar el 5 de juliol quan la CCRTV va canviar el seu organigrama per adaptar-se millor als nous reptes del panorma audiovisual. Lluís Oliva, que fins llavors ocupava el càrrec de director de les emissores de Catalunya Ràdio, va substituir Jaume Ferrús com a director de Televisió de Catalunya (TVC), mentre Joan Maria Clavaguera ocupava el càrrec deixat vacant per Oliva. El mateix dia. Imma Tubella accedia a la direcció de relacions externes de la CCRTV i Eugeni Cabanes era nomenat director d'actualitats.

Aquestes dues àrees eren de nova creació i responien, segons Vilajoana, a la necessitat de "reforçar l'estructura de la CCRTV i de les seves empreses filials amb l'objectiu de cobrir aspectes com el de la competitivitat i el de la qualitat i també per afrontar el repte del futur".

Els canvis en l'equip directiu es van completar a finals d'any quan el cap de programes de TVC, Oleguer Sarsanedas, va deixar el càrrec per assumir la direcció editorial del grup Planeta. El substitut de Sarsanedas va ser Albert Rubio, provinent de la productora Cromosoma i que anteriorment havia estat cap de programes de Catalunya Ràdio.

També a finals d'any, després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 19 de novembre, es van produir novetats que podien modificar el funcionament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. En l'anomenat pacte de quatre contra un, els quatre partits de l'oposició (PSC, PP, ERC i IC) preveien una nova composició del consell d'administració de la CCRTV on CiU perdria la majoria de què disposava fins llavors.

Segons l'acord d'aquests partits, a CiU li correspondrien 5 representants, al PSC 3, al PP 2 i a ERC i IC un a cadascun. Els partits de l'oposició es van comprometre també a promoure les reformes necessàries perquè el Parlament pogués controlar més directament la tasca de la CCRTV. En aquest sentit, s'apuntava la possibilitat de reformar la llei per permetre que el director general fos nomenat pel Parlament de Catalunya i no pel Consell Executiu de la Generalitat com es feia fins llavors.

En acabar l'any, aquests canvis encara no s'havien materialitzat, la renovació del consell d'administració depenia de la posició que adoptés CiU, ja que per a l'elecció era necessària una majoria qualificada i els possibles canvis legals estaven pendents de com evolucionessin les relacions polítiques entre els diferents partits. En tot cas, el grau d'importància conferit a la Corporació pels quatre partits opositors demostrava que TVC i Catalunya Ràdio havien aconseguit plenament l'objectiu amb què van ser creades: jugar un paper central en el panorama de la comunicació a Catalunya.

Aquest paper central es va veure confirmat per les xifres d'audiència aconseguides durant l'any. TV3 va aconseguir una quota mitjana de pantalla del 21,4%, lleugerament inferior a la del 1994, però que continuava sent, amb molta diferència, la més alta de totes les televisions autonòmiques. També el Canal 33 va obtenir un resultat notable, el 4,3%, que s'esperava que s'incrementaria substancialment el 1996 amb una ampliació substancial de les hores d'emissió.

PROGRAMACIÓ
Aquests resultats es van obtenir malgrat una política molt marcada de contenció de la despesa, destinada a compensar el retrocés experimentat l'any anterior per la inversió publicitària.

Els grans èxits de la temporada van ser les produccions dramàtiques de producció pròpia. Després del triomf de Poble Nou el 1994, el 1995 van triomfar la nova telenovel·la d'emissió diària, Secrets de família, i Rosa, un esqueix de Poble Nou que va aconseguir aprofitar les fidelitats televisives ja consolidades. Seguint amb els dramàtics també van ser destacables els índexs d'audiència aconseguits amb fórmules més obertes, com la que representava Estació d'enllaç.

TV3 va destacar així mateix durant l'any per la qualitat de les pel·lícules emeses, seguint la tònica d'altres cadenes de l'Estat, que feien de la seva programació cinematogràfica un dels eixos principals. Pel que fa als programes d'entreteniment, el Persones humanes i Força Barça, i en l'últim trimestre també el Sense títol, van ser els que van aconseguir més ressò popular. Els tres programes, cadascun a la seva manera, van aconseguir consolidar una nova manera de presentar i desenvolupar els temes d'actualitat, sempre partint d'una bona dosi d'humor i un xic d'irreverència. Els magazines van continuar tenint en Mari Pau Huguet la màxima representant del gènere, si bé la popular presentadora va inaugurar amb L'hora de Marí Pau Huguet un estil més punyent i profund.

Els programes informatius van mantenir un alt grau d'acceptació, demostrant el bon nivell aconseguit en el tractament de la informació per part de TVC i situant-se en els punts més alts dels rànquings d'audiència del migdia i el vespre. En aquest apartat, cal destacar la marxa, el 19 d'octubre, d'un dels rostres més populars de TV3, el veterà home del temps Alfred Rodríguez Picó, que volia recuperar, segons va declarar, una vida privada que la seva popularitat li feia molt difícil.

El bon nivell de TVC va ser reconegut el 1995 internacionalment amb motiu de la concessió, el 18 de juny, dels Promax International Gold Medaillon Awards, festival que premiava les millors promocions de ràdio i televisió d'arreu del món. TVC va rebre dues Muses d'Or pels espots Marató - Germanes - El càncer es pot curar i TV3 Líders i dos de plata per Marató - Pare - Filla - El càncer es pot curar i per la campanya global Marató'94. En l'edició 1995 s'havien presentat 4.000 treballs de promoció, tant de ràdio com de televisió, i en total s'havien repartit 127 premis d'or o Muses. TVC va ser, amb aquests guardons, la televisió no anglosaxona més premiada del certamen internacional, i amb la BBC, la televisió no nord-americana més premiada.

"CATALUNYA ENDAVANT!"
El cop fort de TVC durant l'any, però, va ser la posada en marxa el 10 i l'11 de setembre de 1995 de la nova emissió per satèl·lit de la cadena. En aquesta primera emissió, TVC i Catalunya Ràdio van fer una tongada de 36 hores d'emissió que va arribar des de l'Atlàntic als Urals i des de Finlàndia al nord d'Àfrica.

L'emissió per satèl·lit havia estat ja anunciada el 3 de juliol pel secretari general de la Comunicació i Estudis del departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Triadú, qui en nom del director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Jordi Vilajoana, va dir que Televisió de Catalunya (TVC) emetria per satèl·lit abans d'acabar l'any amb un abast intercontinental.

L'anunci va ser contestat per la secretària general de Telecomunicacions del ministeri d'Obres Públiques, Elena Salgado, que va reconèixer la capacitat tècnica de TVC, si bé va apuntar alguns buits legals, com ara la llei de tercers canals, que només permetia que aquests emetessin en la seva circumscripció.

Aquest buit legal va ser superat el 19 d'octubre quan el Congrés de Diputats va aprovar la llei de telecomunicacions per satèl·lit. El nou text normatiu derogava la llei de televisió del 1992 i autoritzava les televisions autonòmiques a emetre via satèl·lit. Tots els grups parlamentaris van votar-hi a favor, excepte el PP, que es va abstenir. L'únic requisit que la llei imposava era la necessitat de comptar amb una autorització del ministeri competent en telecomunicacions, cosa que en el cas de TVC no va ser difícil d'obtenir.

Finalment, el 10 de setembre, Jordi Vilajoana va iniciar amb un "Catalunya endavant!" a les dotze del migdia la primera emissió internacional de Televisió de Catalunya (TVC) i de les emissores de la Generalitat a través de satèl·lit. Tres ginys espacials, l'Eutelsat Hot Bird 1, que cobria una zona de Turquia i el nord d'Àfrica, el Galaxy IV i l'Intelsat K, que cobrien el continent americà, van dur durant disset hores a 117 països i a mig milió de catalans una variada programació especial presidida per la vitalitat d'una llengua que es feia sentir fora de la seva demarcació geogràfica.

El pressupost de les dues jornades d'emissions va ser de 9.900 milions de pessetes, i va comptar amb el patrocini de les empreses Nestlé i Renault. TV3 va programar per a aquells dos dies un programa especial que va incloure, el dia 10, un missatge del president de la Generalitat, Jordi Pujol, seguit de l'emissió de Ciutadans, Slastic, Oh Europa!, La Lloll, L'or de Moscou, 30 minuts i un especial Persones humanes, a més dels Telenotícies. El dia 11 es va emetre Club Super3, Mediterrània, Més enllà del 2000, Sardanes, Informatiu cinema, Gol a gol, Tres estrelles, un partit del Barça i la retransmissió en directe dels Premis Nacionals des del Palau de la Música.

TVC satèl·lit també va oferir els llargmetratges Boom boom, de Rosa Vergés; El llarg hivern, de Jaime Camino, i l'obra de teatre La Rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra que havia estat el primer dramàtic enregistrat per la televisió catalana. Catalunya Ràdio, per la seva banda, va obrir amb un programa de sardanes i va incloure, entre d'altres, El suplement, D'aquest temps, d'aquest país. Èxit i el partit Tenerife-Espanyol.

Les emissions via satèl·lit es van repetir, encara en període de proves, el 19 de novembre, amb motiu del programa especial de la nit electoral, i el 16 de desembre, quan es va retransmetre La Marató de TV3, dedicada aquest any a recollir fons per fomentar la investigació mèdica sobre les malaties càrdiovasculars. La Marató ja havia esdevingut un clàssic, que demostrava la capacitat de mobilització de l'estructura social catalana de què disposava TV3.

EL CANAL 9 VALENCIÀ
Les eleccions valencianes del 28 de maig van marcar poderosament l'evolució del Canal 9 de la Televisió Valenciana, que el 1995 va oferir com a novetat tècnica, independentment de tots els partidismes que van determinar totes les altres qüestions, el servei de teletext. El servei va ser inaugurat en proves el 7 de juny, amb una inversió de 15 milions de pessetes, i oferia inicialment en pantalla 200 de les 500 planes previstes amb informació sobre programes televisius, esports, agenda i gastronomia. S'estava estudiant la
possibilitat de poder seguir llargmetratges a través de subtítols en català.

Al marge d'aquesta aportació tècnica, el cert és que el nou poder aconseguit pel Partit Popular va marcar la marxa del canal de televisió. Un personatge tan polèmic com el franquista declarat Francisco Mora va rebre la direcció de Ràdio 9, mentre els regionalistes d'UV tractaven d'imposar les seves tesis en matèria lingüística sobre el valencià que s'utilitzaria a Canal 9, de la Ràdio Televisió Valenciana.

EI repartiment de càrrecs en la RTVV va provocar l'advertència del PP estatal a Eduardo Zaplana en obligar-lo a anul·lar el nomenament del cap d'informatius, el diputat José Vicente Villascusa, si bé no van dir res del nomenament de Vicente Sanz, el diputat que havia declarat que estava en política per "folrar-se", com a responsable del departament de recursos humans. Villascusa va ser destituït el 22 de setembre, dos dies després de ser proposat per al càrrec de cap d'informatius de Canal 9 de Televisió Valenciana. A la carta de renúncia, Villascusa lamentava haver estat jutjat a priori sense haver exercit la responsabilitat que se li assignava. En tot cas, el PP es va reservar la titularitat dels més alts càrrecs, com ara el director general, Juan José Bayona i el director de televisió, Vicent Tamarit. L'actuació més sonada, però, va ser la negativa de la directiva de Canal 9 a retransmetre la nit literària a València del lliurament dels premis Octubre. La fita marcada l'any anterior amb la retransmissió conjunta feta per Canal 9, TV3 i TVE no va tenir continuïtat. Els canvis que s'havien produït a Canal 9 feien molt difícil qualsevol cooperació que pogués ser interpretada com una mostra de pancatalanisme.

ANDORRA TELEVISIÓ
Dins la tònica de canvis encetats a Andorra pel nou govern de Marc Forné, va destacar també el projecte d'Andorra Televisió, que el cap de govern va anunciar el 12 de febrer per abans de Cap d'Any. Com a país, era evident que a Andorra li calia una televisió pròpia que servís per reflectir la cada dia més destacada realitat socioeconòmica andorrana en un moment en què el més urgent era reconvertir les tradicionals activitats turístiques i comercials cap a la modernitat de les noves tecnologies i les noves concepcions del lleure i l'esbarjo.

En una primera fase, el projecte preveia la realització de dos informatius diaris de mitja hora i un recull de cap de setmana que serien emesos en desconnexions de TV3 o Canal 33, fins que s'aconseguís un cablejat d'àmbit nacional.

L'anunci fet pel cap de govern d'Andorra es va concretar el 4 de desembre de 1995 amb la posada en marxa d'aquests serveis informatius sota la responsabilitat del recentment creat Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (ORTA), sota la direcció d'Enric Castellet. L'ORTA havia sorgit amb els efectius de Ràdio Nacional d'Andorra i el suport tècnic d'Antena 7 a Andorra la Vella, productora adjudicatària de la realització tècnica, que comptava amb un plató de 65 metres quadrats a Andorra la Vella, on es van instal·lar tres càmeres permanents.