Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Arantxa Sánchez Vicario

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Emilio Sánchez Benito (2)
Marisa Vicario (1)
Steffi Graf (27)
Entitats Entitats
Copa Federació de Tennis Femení (7)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
Jocs Olímpics de Seül (8)
Jocs Olimpics Sydney (43)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
21 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Arantxa Sánchez Vicario
Tenis
Nascuda el 18 de desembre del 1971 a Barcelona, on els seus pares, Emilio Sánchez Benito i Marisa Vicario, s´havien instal·lat definitivament després d´uns anys itinerants a causa de la feina del pare, com a enginyer de camins.

Ella i els seus tres germans van començar a interessar-se pel tenis de molt joves. Ja amb 14 anys, Arantxa jugava al frontó del Club de Tennis Pedralbes de Barcelona i el 1987 va disputar els quarts de final en els opens de Roma i París i la tercera ronda en els tornejos d´Hamburg, Charleston i Amelia Island.

El 1988 va guanyar l´Open de Bèlgica, amb el qual va aconseguir el seu primer títol internacional, i va arribar als quarts de final en el Roland Garros. Aquell mateix any va jugar la final de Tampa, les semifinals de Barcelona i Roma i la quarta ronda de l´Open d´Estats Units.

El 1989, Arantxa va arribar a les semifinals del Hilton Head i Amelia Island i el seu gran triomf va ser guanyar l´alemanya Steffi Graf amb només 17 anys i esdevenir la primera tenista de l´Estat que vencia en un Grand Slam.

En la seva retirada, Arantxa deixava enrere un palmarès impressionant: 3 Roland Garros (1989, 1994, 1998); un USA Open (1994); 8 finals de Grand Slam, i 29 tornejos individuals, 67 en dobles i 5 copes Federació (l´equivalent femení de la Copa Davis). Va ser finalista a Wimbledon (1994, 1995) i també va disputar dos vegades més la final de Roland Garros i una la d´Estats Units. A més, va obtenir 4 medalles olímpiques, dues de plata i dues de bronze, en quatre cites olímpiques (Seül, Barcelona, Atlanta i Sydney), va estar durant dotze anys entre les deu millors jugadores del món, i el 1995, durant dotze setmanes seguides, número 1 del món, i, 60 setmanes, número 1 de dobles entre 1992 i 1997.