Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Juan Carlos Ferrero

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Andre Agassi (26)
Andy Roddick (14)
Carles Moyà (53)
Christopher Rochus (2)
Guillermo Coria (8)
Gustavo Kuerten (11)
Juan Carlos Ferrero (31)
Lleyton Hewitt (21)
Manuel Orantes (7)
Martin Verkerk (4)
Wayne Ferreira (1)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Davis (52)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Roland Garros (71)
Torneig de Dubai de Tennis (4)
Torneig de Roma de Tennis (12)
Trofeu Comte de Godó (37)
27 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Juan Carlos Ferrero
Tenis
El tenista valencià Juan Carlos Ferrero va aconseguir el 2003 fer realitat el seu somni: situar-se al capdavant de la classificació de l’ATP. Va arribar a aquesta posició el 6 de setembre, després de vèncer Andre Agassi en les semifinals de l’Open dels Estats Units. Ferrero es convertia així en el primer espanyol que arribava a una final d’aquest torneig, des que el 1975 Manuel Orantes va guanyar el títol. Però, finalment, la victòria va ser per a Andy Roddick.

Nascut a Ontinyent el 12 de febrer del 1980, Ferrero va començar a jugar a tenis de ben petit, cap als quatre anys. En veure’n les possibilitats, el seu pare el va anar introduint en els circuits infantils i juvenils, fins que el 1998 va debutar professionalment.

Però no va ser fins al 1999 que va entrar a l’ATP, amb una victòria al Torneig Challenger de Maia, a l’Open de Mallorca. El 2000 va ser sotscampió en el Torneig de Dubai i en el Godó. Pero aquell any, el més destacable per al jove Ferrero –pràcticament desconegut fins aleshores– va ser, sens dubte, arribar a les semifinals del Roland Garros. Més tard arribaria el gran triomf a la Copa Davis, en vèncer Lleyton Hewitt i aconseguir que Espanya s’endugués l’enciamera.

El 2001 va aconseguir quatre tornejos de l’ATP Tour: Dubai, Estoril, el Godó i el Masters Series de Roma, que el van portar a posicionar-se entre els cinc millors jugadors del món en la cursa de campions. Una lesió al genoll al final de la temporada li va impedir disputar el Masters Nacional, en el qual era gran favorit. A més, va tornar a caure en les semifinals del Roland Garros davant del brasiler Gustavo Kuerten.

El 2002 va guanyar dos títols de l’ATP en cinc finals. Per segona vegada es va adjudicar el Masters de Montecarlo i va guanyar també a Hong Kong. A més, va disputar la primera final d’un títol del Grand Slam, el Roland Garros que va perdre davant Albert Costa.

Sens dubte, el 2003 va ser el seu any: el 20 d’abril va tornar a guanyar el prestigiós Masters Series de Montecarlo, en vèncer l’argentí Guillermo Coria per 6-2 i 6-2. El 8 de juny va guanyar el primer Roland Garros, en derrotar l’holandès Martin Verkerk per 6-1, 6-3 i 6-2, i el 20 d’octubre es va endur el Masters Series de Madrid en vèncer Wayne Ferreira. Es va adjudicar també el torneig de València, en derrotar el belga Christopher Rochus. En accedir a la final de l’Open dels Estats Units, va escalar fins a la primera posició del rànquing mundial, tot i perdre la final.

Amb quatre títols en un any i 11 en tota la seva carrera, Ferrero va accedir al número u del món quatre anys després que ho hagués aconseguit el mallorquí Carles Moyà.

En el terreny personal, Ferrero va quedar profundament marcat per la mort de la seva mare quan tenia setze anys. Des d’aleshores sempre li dedica les victòries, mirant cap al cel i assenyalant-lo amb el dit índex, el seu gest més famós.