Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Carles Moyà, que va guanyar els seus dos partits a la final de la Copa Davis, va ser clau per decidir la final, jugada a Sevilla

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Anastàssia Miskina (2)
Andre Agassi (26)
Andy Roddick (14)
Carles Moyà (53)
Elena Dementieva (3)
Gastón Gaudio (5)
Jordi Arrese (10)
Juan Carlos Ferrero (31)
Justine Henin-Hardenne (8)
Kim Clijsters (12)
Lleyton Hewitt (21)
Mardy Fish (2)
Maria Xarapova (6)
Paola Suárez (6)
Rafael Nadal (87)
Roger Federer (43)
Serena Williams (18)
Svetlana Kuznetsova (2)
Tomàs Robredo (15)
Virginia Ruano (11)
Entitats Entitats
Copa Davis (52)
Copa Màsters de Tennis (9)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Trofeu Comte de Godó (37)
55 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
La Copa Davis parla català
Tenis
La fita més important del 2004 tenístic va ser la victòria de l’equip espanyol de Copa Davis, íntegrament format per jugadors catalano-valenciano-balears, davant dels Estats Units en la final de la competició, celebrada del 4 al 6 de desembre a l’estadi sevillà de La Cartuja. Espanya havia vençut Holanda als quarts i França a les semifinals, en tots dos casos per un clar 4-1. En la final, l’equip, format per Juan Carlos Ferrero, Tommy Robredo, Carles Moyà i Rafael Nadal i dirigit per Jordi Arrese, es va mostrar superior al combinat nord-americà des del principi. Així, el primer partit, que enfronatva Moyà amb Mardy Fish, el va guanyar el mallorquí amb un contundent 6-4, 6-2 i 6-3 en una hora i 57 minuts. El segon el van disputar el cap de files americà i número dos del món, Andy Roddick, i el joveníssim Rafel Nadal, que esdevindria el jugador més jove que mai ha guanyat una Copa Davis, en fer-ho amb 18 anys i 187 dies, 28 menys que l’australià Pat Cash. En un partit vibrant i carregat d’emoció, Nadal es va imposar a Roddick en quatre sets per 6-7 (6/8), 6-2, 7-6 (8/6) i 6-2 en 3 hores i 38 minuts. Amb aquest resultat, el primer dia de competició acabava amb un clar avantatge de la selecció espanyola de 2-0. L’endemà es va disputar el partit de dobles, que enfrontava Robredo i Ferrero contra els germans Bob i Mike Bryan. Els nord-americans es van imposar en menys de dues hores amb un clar 6-0, 6-3 i 6-2. L’últim dia de competició, i amb el marcador 2-1, Roddick i Moyà es van enfrontar en el partit decisiu de l’eliminatòria. Moyà va sortir a la pista molt concentrat i va guanyar en dues hores i mitja per 6-2, 7-6 (7/1) i 7-6 (7/5). D’aquesta manera, Moyà, que no havia pogut jugar la final del 2000 a Barcelona i que l’any anterior havia perdut la final a Melbourne, es va convertir en el gran heroi de l’equip estatal i va donar a Espanya la segona Copa Davis en tota la història de la competició. El darrer partit, ja sense importància, el van disputar Robredo i Fish. En aquest cas, el vencedor va ser l’americà, que es va imposar 7-8 (10/8) i 6-2 en una hora i mitja.

A part de la Copa Davis, Robredo es va consolidar com un dels millors tenistes catalans en imposar-se a la final del Trofeu Comte de Godó, celebrat a Barcelona, a l’argentí Gastón Gaudio. Robredo va vèncer en tres hores i tres quarts per 6-3, 4-6, 6-2, 3-6 i 6-3, i es va convertir en l’onzè jugador espanyol a aconseguir-ho des que se celebra el Godó.
A nivell mundial, el gran protagonista masculí de l’any va ser el suís Roger Federer, que al febrer va esdevenir el número 1 de l’ATP després de guanyar l’Open d’Austràlia davant el rus Marat Safin. Federer es va mostrar superior i va vèncer per 7-6 (7/3), 6-4 i 6-2 un Safin esgotat després d’haver disputat la semifinal contra Andre Agassi. Federer també es va imposar a Wimbledon, per 4-6, 7-5, 7-6 (7/3) i 6-4 davant Roddick, i a l’Open dels EUA, per 6-0, 7-6 (7/3) i 6-0 contra Lleyton Hewitt. D’aquesta manera, i amb només 23 anys, Federer es convertia en el primer jugador de la història a vèncer consecutivament les quatre primeres finals de Grand Slam que disputava, tenint en compte que ja havia guanyat l’última edició de Wimbledon. A més, per si tot això fos poc, el suís va refermar la seva condició de millor jugador de l’any vencent el Masters Series de Houston, davant Hewitt un altre cop, per 6-3 i 6-2. L’altre Grand Slam de la temporada, el Roland Garros, se’l va endur l’argentí Gastón Gaudio en una final agònica disputada a cinc sets contra el seu compatriota Guillermo Coria. Coria va començar el partit guanyant els dos primers sets amb claredat per 0-6 i 3-6, però Gaudio va saber reaccionar i es va adjudicar els tres següents per 6-4, 6-1 i 8-6.
Les grans protagonistes del tenis femení van ser les jugadores russes, que es van repartir tres dels quatre Grand Slams de la temporada. El primer gran torneig de l’any, l’Open d’Austràlia, se’l va adjudicar la belga Justine Henin-Hardanne, que es va imposar a la seva compatriota Kim Clijsters per 6-3, 4-6 i 6-3 en menys de dues hores. A París es va viure una final de Roland Garros insòlita, ja que per primera vegada s’hi enfrontaven dues tenistes russes: Anastàssia Miskina i Elena Dementieva. Les dues jugadores van acusar els nervis i Miskina va guanyar en només 59 minuts per 6-1, 6-2. Val a dir que la final de dobles d’aquest torneig se la van adjudicar Virginia Ruano i Paola Suárez, que van sumar d’aquesta manera el seu tercer Roland Garros i el seu sisè títol de Grand Slam. El torneig de Wimbledon se’l va endur una altra tenista russa, Maria Xarapova, de només 17 anys, que va vèncer Serena Williams per un contundent 6-1, 6-4. Aquesta mateixa final es repetiria al Masters de Houston, amb una nova victòria de la russa per 4-6, 6-2 i 6-4. Aquests resultats van permetre a Xarapova acabar la temporada en el quart lloc de la WTA. Finalment, la final del US Open femení va tornar a enfrontar dues tenistes russes: Dementieva novament i Svetlana Kuznetsova. Dementieva tampoc va poder guanyar en aquesta ocasió i Kuznetsova va guanyar la seva primera final de Grand Slam per 6-3 i 7-5 en una hora i un quart.