Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Pete Sampras

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Andre Agassi (26)
Andrés Gómez (1)
Ivan Lendl (3)
John McEnroe (2)
Pete Sampras (35)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Davis (52)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Torneig de Filadelfia de Tennis (1)
25 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Pete Sampras
Tenis
El tenista nord-americà Pete Sampras va segellar la retirada definitiva de l’alta competició el 25 d’agost del 2003 a Flushing Meadows (Nova York), en la primera jornada de l’Open dels Estats Units. Al juny Sampras ja havia anunciat que no jugaria a Wimbledon i la seva retirada es donava per segura, però va ser als Estats Units on se li va fer el comiat oficial, a la mateixa pista on havia guanyat el primer Grand Slam. El tenista més premiat de la història abandonava així un circuit professional en què s’havia mantingut quinze anys, temps en el qual havia obtingut premis per valor de 43.280.489 dòlars.

Nascut el 12 d’agost del 1971a Washington DC, on el seu pare treballava per al ministeri de Defensa, Sampras va començar a jugar a tenis quan tenia nou anys i als disset va debutar com a professional (1988). Dos anys més tard, va guanyar el primer títol de l’ATP, en derrotar Andrés Gómez a la final del torneig de Filadèlfia. Aquest va ser el principi d’una llarga cadena de victòries, seixanta-quatre en total.

També va convertir-se en el jugador que més títols del Grand Slam havia guanyat, catorze. El primer se’l va endur el 1990 a Nova York, on, després de derrotar Iván Lendl i John McEnroe, va arrebatar la final a qui seria l’etern rival, Andre Agassi, per convertir-se en el campió més jove de l’Open dels Estats Units, amb 19 anys i 28 dies.

El 1991 i el 1992 va començar a guanyar tornejos de l’ATP amb una certa regularitat i en totes les superfícies, incloent-hi la terra, que era la que s’adaptava menys al seu joc contundent, molt basat en la potència del servei. El 1993 ja va situar-se com a número u del rànquing de l’ATP, posició que va mantenir ininterrompudament durant vuitanta-dues setmanes, fins a l’abril del 1995. El mateix 1993 va obtenir el primer triomf a Wimbledon, el torneig que li donaria més glòria, juntament amb l’Open dels Estats Units, que aquest mateix any va guanyar per segon cop.

El 1994 va repetir victòria a Wimbledon, després d’haver guanyat també l’Open d’Austràlia. En total va guanyar deu títols d’onze finals disputades. L’any següent va guanyar el tercer Wimbledon consecutiu i també el tercer Open dels Estats Units, i va dur l’equip dels Estats Units a guanyar la Copa Davis, en derrotar Rússia a la final a Moscou.

Després de guanyar altre cop l’Open dels Estats Units el 1996 i d’acabar per quart anys consecutiu en el número u del rànquing, el 1997 va tornar a dominar l’any de cap a cap i va ser líder totes les setmanes de l’any, com ja ho havia estat el 1994. Entre les victòries d’aquest any hi havia el seu segon Open d’Austràlia i el quart Wimbledon. Aquest torneig anglès el guanyaria encara els tres anys següents (1998, 1999, 2000). En total, van ser set victòries a Wimbledon, un rècord impressionant.

A final dels noranta Sampras va haver de fer front a diverses lesions, especialment d’esquena, i es va concentrar en la disputa de grans tornejos, com Wimbledon o l’Open dels Estats Units, però també en l’intent, no aconseguit mai, de guanyar l’únic títol del Grand Slam que li faltava, el del Roland Garros, l’únic disputat sobre terra batuda.

Tot i que el 2001 no va aconseguir guanyar cap títol de l’ATP i que molts donaven la seva carrera per acabada, el 2002 encara va ser capaç de guanyar el que seria el darrer Grand Slam: l’Open dels Estats Units, el mateix que havia guanyat per primer cop dotze anys abans.