Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Sergi Bruguera

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alberto Berasategui (11)
Emilio Sánchez (7)
Guillermo Cañas (2)
Jim Courier (3)
Lluís Bruguera (3)
Manuel Orantes (7)
Sergi Bruguera (24)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Davis (52)
El Mundo Deportivo (6)
Federació Espanyola de Tennis (7)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Trofeu Comte de Godó (37)
42 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Sergi Bruguera
Tenis
Sergi Bruguera va néixer a Barcelona el 16 de gener del 1971, fill únic de Lluís Bruguera, excapità de Copa Davis i tècnic de la Reial Federació Espanyola.

Sergi Bruguera va començar a jugar a tenis quan només tenia cinc anys, i el 1985 ja va aconseguir el seu primer títol, en quedar campió del Trofeu Sport Goofy a Marbella i finalista del Campionat d´Espanya infantil. El 1988 es va proclamar campió d´Espanya de tenis de segona categoria i també va guanyar la Copa Masaveu.

L´1 de gener del 1989 ja ocupava el número 333 de la llista de l´ATP i després de jugar durant tot l´any va saltar al lloc 26 del rànquing i va rebre el guardó de l´ATP al millor jugador debutant de l´any.

El setembre del 1990 va ser seleccionat per Manuel Orantes, capità de l´equip espanyol de Copa Davis, i el 2 de desembre del 1990 es va proclamar campió d´Espanya al derrotar Emilio Sánchez Vicario.

El 1991 va ser un gran any per a Bruguera, que va guanyar el torneig d´Estoril i el de Montecarlo. El 1992 va aconseguir tres títols: Madrid, Gstaad i Palermo. També va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona, encara que es va haver de retirar per una lesió al turmell.

El 6 de juny del 1993 es va proclamar campió del Roland Garros en vèncer Jim Courier en la final i va acabar l´any en el cinquè lloc de la llista ATP, a més de ser declarat millor esportista de l´any pel Mundo Deportivo.

El 5 de juny del 1994 es va proclamar per segon any consecutiu campió del Roland Garros en vèncer Alberto Berasategui. Aquell any va jugar vuit finals de tornejos importants, però no va aconseguir guanyar-ne cap, tot i ocupar el número 3 de l´ATP. El 1995 va començar la seva davallada esportiva i només va aconseguir quedar semifinalista al Roland Garros. El 1996 va ser un any de molt pocs resultats, sense cap torneig, però amb una medalla de plata en els Jocs Olímpics d´Atlanta. El 1997 va ser finalista al Roland Garros.

El 1998 va patir diverses lesions i es va retirar temporalment del tenis, però va tornar a la competició el juliol del 1999 i va tancar l´any amb sis victòries en tretze partits. En els primers mesos del 2000 va participar en tornejos amb poca sort, si bé va arribar als quarts de final del torneig Godó. Tampoc es va recuperar el 2001, malgrat ser semifinalista a Casablanca i aconseguir classificar-se en la tercera ronda del Godó i en la segona ronda del Garros. Va caure en la primera ronda en el torneig de Wimbledon, quan feia 7 anys que no participava en aquest torneig.

Allunyat ja dels tornejos de renom, el 2002 va guanyar el torneig italià de Barletta, va competir al Godó i el 24 d´abril del 2002 va perdre en segona ronda davant Guillermo Cañas.