Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Àlex Corretja i Carlos Moya, guanyadors del Masters i de Roland Garros i amics inseparables

Articles dependents
Àlex Corretja
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Tennis (309)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Àlex Corretja (43)
Andre Agassi (26)
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Bernie Ecclestone (6)
Bjorn Borg (11)
Carles Moyà (53)
Conchita Martínez (21)
Goran Ivanisevic (5)
Jana Novotna (5)
Lili Álvarez (2)
Lindsay Davenport (13)
Magnus Gustafsson (1)
Magnus Norman (3)
Manuel Orantes (7)
Marcelo Ríos (3)
Mark Philippousis (8)
Martina Hingis (22)
Monica Seles (18)
Patrick Rafter (8)
Patty Schnyder (2)
Pete Sampras (35)
Petr Korda (2)
Steffi Graf (27)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Davis (52)
Copa Federació de Tennis Femení (7)
Copa Màsters de Tennis (9)
Federació Internacional de Tennis (2)
Master de Hannover de Tennis (7)
Master de Miami de Tennis (7)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Suècia (40)
Suïssa (Confederació Helvètica) (51)
La Corunya (15)
62 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Corretja i Moyà, dos mestres
Tennis
El final de la temporada tennística del 1998 va ser trepidant per al tennis català. El gran torneig masculí que tanca l’any, el Masters, va tenir com a protagonistes el barceloní Àlex Corretja i el mallorquí Carles Moyà. El 29 de novembre es van enfrontar tots dos en la final disputada a Hannover. Corretja va aconseguir aguantar la primera hora de joc d’un Moyà pletòric sense rendir-se i finalment va capgirar un marcador que tenia amb dos sets en contra per acabar derrotant el mallorquí per 3-6, 3-6, 7-5, 6-3 i 7-5, després de quatre hores de partit. Corretja era el segon català que guanyava el Masters, l’anterior havia estat Manuel Orantes que se’l va adjudicar el 1976. Era també el segon jugador de tota la història del Masters que aconseguia el títol el primer any que hi participava, l’altra que ho havia aconseguit era John McEnroe el 1978. Després d’aquest partit, Corretja va acabar com a jugador número 3 de l’ATP i Moyà com a número 5.

Però la final del Masters de Hannover no va ser l’únic gran partit on es van enfrontar Moyà i Corretja. Van tornar-ho a fer una setmana després en la final del Masters espanyol disputada a La Corunya, on novament es va imposar Corretja, hi ho havien fet sis mesos abans a la final de Roland Garros on Carles Moyà va superar clarament Àlex Corretja per 6-3, 7-5 i 6-3. Era el primer títol del Grand Slam per a Moyà. La festa de Roland Garros va ser encara més gran perquè, el dia abans en la final femenina, Arantxa Sánchez Vicario, que hi arribava per sisena vegada, havia aconseguit el seu tercer triomf al torneig francès, en vèncer a la nord-americana Monica Seles per 7-6 (7-5), 0-6, 6-2. Era el retorn de Sánchez Vicario a la primera fila del tennis mundial.

En termes generals, el 1998 va ser un any tennístic molt disputat. Els quatre torneigs de Grand Slam van tenir guanyadors diferents, tant en homes com en dones. El nord-americà Pete Sampras, el gran dominador dels últims anys, va conservar el primer lloc de la classificació ATP, però va arribar a perdre'l durant un curt període a mans del xilè Marcelo Ríos, protagonista d'un ascens espectacular. Ríos, de 22 anys, havia començat la temporada com a número 10 del món i va guanyar els torneigs d'Auckland i Indian Wells, a més de quedar finalista a l'Open d'Austràlia. El 30 de març, després de derrotar a André Agassi a la final de Key Biscayne, Ríos va passar a encapçalar la classificació ATP, prenent-li el lloc a Pete Sampras que l'havia mantingut durant 102 setmanes consecutives i que va acabar l'any en primera posició i es va convertir en el primer tennista en mantenir aquesta posició durant sis anys consecutius.

En guanyar el torneig de Wimbledon Sampras va igualar els onze títols de Grand Slam que tenia Bjorn Borg, i es trobava a només un del rècord absolut de Roy Emerson. També a final de temporada acumulava 248 setmanes com a número 1 mundial, molt a prop del rècord absolut de 270 setmanes d'Ivan Lendl. Pete Sampras, que havia nascut el 12 d'agost de 1971 a Washington DC, havia començat a jugar com a professional l'any 1988, als 18 anys, i havia guanyar el primer títol de Grand Slam dos anys després, derrotant André Agassi a la final de l'US Open i convertint-se en el guanyador més jove d'aquest torneig, als 19 anys i 28 dies.

En categoria femenina, a més del retorn d’Arantxa Sánchez Vicario a les primeres posicions, va destacar la davallada de la jove suïssa de 18 anys Martina Hingis, que després de guanyar el primer Grand Slam de la temporada a Austràlia no va poder guanyar cap altre final fins al Masters. La baixa forma de Hingis va ser aprofitada per la nord-americana Lindsay Davenport, de 22 anys, que va derrotar a la suïssa a la final de l'Open d'Estats Units i va acabar la temporada com a número 1.

La temporada va començar amb l'Open d'Austràlia on, en categoria masculina el títol va ser pel txec Petr Korda que va guanyar a la final al xilè Marcelo Ríos per 6-2, 6-2 i 6-2. Aquest era el primer títol de Gran Slam per a Korda, un veterà de 30 anys, al llarg de la seva carrera. En dones la suïssa Martina Hingis va guanyar a Conchita Martínez per 6-3 i 6-3. Aquesta va ser l’única gran final de l’aragonesa.

Després del Roland Garros amb les victòries de Moyà i Sánchez Vicario, a Wimbledon Pete Sampras va guanyar el croat Goran Ivanisevic per 6-7, 7-6, 6-4, 3-6 i 6-2 mentre en dones la txeca Jana Novotna s’imposava a la francesa Nathalie Tauziat per 6-4 i 7-6. A l'últim torneig de Grand Slam de l'any, l'US Open, l'australià Patrick Rafter va guanyar el seu compatriota Mark Philipousis per 6-3, 2-6, 6-2 i 6-0, mentre que en la final femenina Lindsay Davenport guanyà a Martina Hingis per 6-3 i 7-5.

A la Copa Davis Suècia va guanyar la final contra Itàlia per 4 a 1. A la primera jornada Magnus Guftasson va guanyar a Davide Sanguinetti i Magnus Norman a Andrea Gaudenzi. En els dobles la parella sueca Jonas Bjorkman-Niclas Kulti va guanyar a Diego Nargiso-Davide Sanguinetti. Finalment, a l'última jornada i ja sense cap transcendència, Magnus Guftasson va guanyar a Gianluca Pozzi, mentre que Diego Nargiso va guanyar l'únic punt italià contra Magnus Norman. Per la seva banda Espanya va ser eliminada en semifinals per Suècia per 4 punts a 1. Malgrat la derrota aquesta era la millor classificació espanyola en el torneig des de 1987. L’equip femení format per Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez va aconseguir guanyar la Copa Federació per cinquena vegada en imposar-se a domicili a l’equip suís format per Martina Hingis i Patty Schnyder per 3-2.

En el Màsters femení, en canvi, la suïssa Martina Hingis, de 18 anys, es va imposar a la final aLindsay Davenport per 7-5, 6-4, 4-6 i 6-2. Davenport havia eliminat a semifinals a Steffi Graf. Amb la seva victòria la suïssa trencava una ratxa de set mesos sense guanyar cap torneig. Al Màsters masculí de Hannover es va produir la final Moyá-Corretja , després que aquest eliminés Pete Sampras en semifinals. Un altre jugador català, Albert Costa, va participar també en el Màsters després que Marcelo Ríos hagués de renunciar per lesió. Amb la victòria de Corretja es va tancar el millor any de la història per al tennis masculí català.

Al marge dels resultats esportius, l’actualitat tennística del 1998 va estar també marcada pels rumors de creació d'un circuit paral·lel impulsat per Boris Becker i Bernie Ecclestone, l'amo de la Fórmula 1, una prova de la creixent importància econòmica de l'esport. Segons l'informe anual de l'ATP els ingressos de la temporada van ser de 58,7 milions de dòlars, uns 8.800 milions de pessetes, un 5% més que l'any anterior. L'amenaça va provocar un acord entre l'ATP i la Federació Internacional de Tenis (ITF) per a harmonitzar els calendaris de totes dues organitzacions. D'altra banda també es va acordar que el torneig olímpic i les eliminatòries de Copa Davis, organitzats per l'ITF, donarien punts ATP.

També durant 1998 va ser notícia la desaparició de la llegendària tennista espanyola Lilí Alvàrez, que va morir el 8 de juliol de 1998 als 93 anys. Elia Maria González Álvarez, coneguda com Lilí Álvarez, havia nascut a Roma el 9 de maig de 1905 i va ser una de les primeres dones esportistes espanyoles que va destacar internacionalment. Els anys 1926, 1927 i 1928 va jugar tres finals conscutives de Wimbledon, i les va perdre totes tres; el 1929 va guanyar la final de dobles de Roland Garros.