Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Graf va ser un altre cop la protagonista; ho va guanyar quasi tot i va acabar l’any com a número u

Articles dependents
Stefan Edberg
René Lacoste
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Àlex Corretja (43)
Anke Huber (1)
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Boris Becker (9)
Carles Moyà (53)
Conchita Martínez (21)
Evgueni Kafelnikov (7)
Félix Mantilla (9)
Goran Ivanisevic (5)
MaliVai Washington (1)
Margaret Court (2)
Martina Hingis (22)
Michael Te Pei Chang (7)
Michael Stich (1)
Monica Seles (18)
Pete Sampras (35)
Richard Krajicek (2)
Sergi Bruguera (24)
Steffi Graf (27)
Thomas Muster (6)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Màsters de Tennis (9)
Gran Slam de Munic (tennis) (1)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Master de Hannover de Tennis (7)
Master Femení de Tennis (3)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
47 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
El renaixement de Becker, la consagració de Graf
Tennis
La gran protagonista de l'any 96 en el món del tennis va ser una vegada més l'alemanya Steffi Graf, que va demostrar una superioritat insultant guanyant Roland Garros, Wimbledon, l'Open EUA i el Masters. El tour masculí va ser molt més disputat. El primer Grand Slam de l'any va ser per a un renascut Boris Becker, que va obtenir també la copa Grand Slam. A Roland Garros va guanyar el rus Kafelnikov a Wimbledon l'holandès Krajicek i a l'Open EUA es va imposar Pete Sampras, que també va aconseguir vèncer en la final del Masters i proclamar-se així número u del món.

El 28 de gener Boris Becker es va emportar el seu sisè Grand Slam a Melbourne, onze anys després d'haver conquerit a Wimbledon el seu primer gran trofeu. A Melbourne, el lloc on es va fer número u, va vèncer Michael Chang davant els 14.000 espectadors del Flinders Park en una hora i mitja per 6-2, 6-4, 2-6 i 6-2, tot i que el seu camí cap a la final havia estat un calvari. El tricampió de Wimbledon va haver de disputar cinc sets a les dues rondes inicials.

El millor Becker va renéixer a Austràlia amb 28 anys. La temporada anterior ja havia demostrat que s'estava recuperant aconseguint el Masters precisament davant Chang. "No pensava que tornaria a guanyar un Grand Slam, però ho he fet perquè la meva dona em va demanar que ho fes per ella, perquè mai m'havia vist guanyar-ne un", va reconèixer el campió.

En dones la victòria va ser per a Mònica Seles, que va derrotar l'alemanya Anke Huber amb gran comoditat: 6-4, 6-1. Aquest va ser l'únic títol important de la temporada femenina que no va guanyar Steffi Graf.

A Roland Garros, Arantxa Sànchez Vicario no va poder amb Graf a la final. L'alemanya es va imposar per 6-3, 6-7 (4-7) i 10-8 després de més de tres hores de joc. Era, per a Graf, la victòria número 19 d'un torneig del Grand Slam, el cinquè títol a París i la vint-i-setena vegada que vencia a Arantxa.

El campió masculí de Roland Garros va ser el rus Evgueni Kafelnikov, que es va imposar a Michael Stich en tres sets (7-6, 7-5 i 7-6) i va guanyar el seu primer Grand Slam. A més, ja havia aconseguit el títol de dobles. Era el primer rus que conquistava París.

A Wimbledon el català Albert Costa va donar una gran sorpresa. Va eliminar del torneig Chang en quatre sets, per 3-6, 7-6 (7-5), 7-6 (7-1) i 6-4. Va ser un partit que es va decidir en dos tie breaks. Era el primer cop que Costa guanyava un partit sobre herba, però encara era a la primera ronda.

Va ser un torneig sorprenent que va acabar amb una final insòlita en què l'holandès Richard Krajicek va treure el nord-americà MaliVai Washington de la pista a Londres en tres sets (6-3, 6-4, 6-3), amb un joc agressiu i segur aconseguint el seu primer títol del Grand Slam el 7 de juliol. El dia anterior Steffi Graf havia derrotat Arantxa amb gran comoditat (6-3, 7-5). Amb aquest títol Graf va aconseguir la victòria número 100 al circuit.

A l'Open EUA, el 9 de setembre, Sampras va vèncer a la final Chang per 6-1, 6-4, 7-6, en dues hores de joc. Era el seu primer Grand Slam de la temporada i s'assegurava així el número u del món. El seu partit més difícil va ser el de quarts de final contra el català Àlex Corretja, que va acabar amb un resultat de 7-6, 5-7, 5-7, 6-4 i 7-6 (9-7) després de més de quatre hores de joc, en què Sampras va acabar esgotat i literalment vomitant a la pista.

En dones va ser novament Steffi Graf qui va guanyar la final de l'Open derrotant Seles en només dos sets, 7-5 i 6-4. D'aquesta manera aconseguia el seu tercer Grand Slam de la temporada i el 21è de la seva carrera, i es va situar a només tres victòries del rècord de Margaret Court.

A la final del Masters femení, jugada a Nova York el 24 de novembre, Graf va haver d'enfrontar-se a la final a la que alguns consideraven la seva successora, la suïssa Martina Hingis, que amb només 16 anys va ser la gran revelació de la temporada. La final va durar 2 hores i 49 minuts i va acabar amb un marcador espectacular: 6-3, 4-6, 6-0, 4-6, 6-0. Hingis podia ser la successora, però, de moment, Graf als seus 27 anys seguia sent la reina indiscutible del circuit femení.

Al Masters masculí, jugat a Hannover el mateix dia, Pete Sampras es va imposar a l'ídol local Boris Becker per 3-6, 7-6 (7-5), 7-6 (7-4), 6-7 (11-13) i 6-4. Va ser la final més disputada de la història del Masters. Becker es va haver de conformar guanyant la Copa del Grand Slam jugada a Munic quinze dies després. A la final va derrotar el croat Goran Ivanisevic per la via ràpida (6-3, 6-4, 6-4).

Pel que fa al tennis català, van destacar els citats Àlex Corretja i Albert Costa, Fèlix Mantilla. que va guanyar el seu primer torneig al circuit professional a Maia (Portugal), i el mallorquí Carles Moyà, que va batre Goran Ivanisevic i Thomas Muster a Munic. Sergi Bruguera va passar un any amb greus problemes de joc que només va aconseguir superar en els Jocs d'Atlanta, on va obtenir la medalla de plata, i, ja a finals de temporada, amb la seva victòria al Masters espanyol.

El tennis femení va viure un any discret de Conchita Martínez i la impossibilitat per part d'Arantxa Sànchez Vicario de desplaçar Steffi Graf de la primera posició mundial. A més, Espanya va perdre, després de tres anys de victòries ininterrompudes, la final de la Copa Federació davant els Estats Units al Caesar Palace d'Atlàntic City al setembre. La gran triomfadora de l'eliminatòria va ser la tennista d'origen serbi Mònica Seles, que va guanyar els seus dos individuals.