Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Jennifer Capriati després de guanyar el torneig de Roland Garros per primera vegada a la seva vida

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Àlex Corretja (43)
Andre Agassi (26)
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Arnauld Clement (2)
Carles Moyà (53)
Conchita Martínez (21)
Goran Ivanisevic (5)
Gustavo Kuerten (11)
Jennifer Marie Capriati (6)
Joan Balcells (8)
Juan Carlos Ferrero (31)
Justine Henin-Hardenne (8)
Kim Clijsters (12)
Lleyton Hewitt (21)
Martina Hingis (22)
Nicolas Escudé (2)
Patrick Rafter (8)
Pete Sampras (35)
Serena Williams (18)
Venus Williams (17)
Entitats Entitats
Copa Davis (52)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
52 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
El retorn de Capriati i Agassi
Tennis
El primer torneig de Grand Slam del 2001, l’Open d’Austràlia, va tenir un desenllaç inesperat amb les victòries dels tennistes nordamericans Jennifer Capriati i Andre Agassi, que es van imposar a les finals, respectivament, a Martina Hingis (per 6-4, 6-3) i al francès Arnaud Clement (6-4, 6-2 i 6-2). Per a Agassi, el qual als 30 anys molts donaven ja per acabat, era el seu tercer títol a Austràlia (1995 i 2000), que sumava al Wimbledon de 1992, al Roland Garros de 1999 i a l’Open dels Estats Units del 1994 i 1999. En total set títols de Grand Slam, que, sumats a cinc grans finals perdudes, el situaven entre els deu millors jugadors de la història. Capriati, de 24 anys,tornava als primers llocs del rànquing mundial onze anys després d’haver entrat al circuit professional, després d’haver deixat la competició, haver tingut tot tipus de problemes personals i haver reiniciat el 1996 una carrera amb molts alts i baixos.

L’espectacular retorn de Jennifer Capriati va quedar confirmat el 9 de juny, quan va guanyar el segon Grand Slam de la temporada i de la seva carrera, el de Roland Garros. En una emocionantíssima final es va imposar a la flamenca Kim Clijsters per 1-6, 6-4 i 12-10. En la final masculina, el català Àlex Corretja va perdre davant el brasiler Gustavo Kuerten per 6-7, 7-5, 6-2 i 6-0, en tres hores i 12 minuts. Corretja va disputar amb força els dos primers sets, però va acabar enfonsant-se quan va veure que el brasiler igualava el partit a un set. Era la segona vegada que Àlex Corretja es quedava a les portes de guanyar el torneig disputat a París, mentre que per a Kuerten era el seu tercer títol de Roland Garros.

A Wimbledon es va produir el tercer espectacular retorn de la temporada. Va ser el del croat Goran Ivanisevic, de 29 anys, que es va imposar a la final a l’australià Patrick Rafter per 6-3, 3-6, 6-3, 2-6 i 9-7. El croat, que va ser número dos del rànquing mundial el 1994, feia temps que estava apartat de la competició d’alt nivell i va jugar a Wimbledon gràcies a una invitació especial de l’All England Club. Es convertia així en el primer jugador que aconseguia guanyar el torneig sense ocupar una posició a l’ATP que li permetés de competir-hi directament. En la competició femenina, la nord-americana Venus Williams va revalidar el 8 de juliol del 2001 el seu títol de campiona de Wimbledon davant la flamenca Justine Henin, la qual va vèncer per 6-1, 3-6 i 6-0.

A l’Open dels Estats Units, Venus Williams va repetir triomf en guanyar per 6-2 i 6-4 la seva germana Serena, en una final insòlita que per primer cop a la història enfrontava dues germanes. El títol femení va ser per a l’australià Lleyton Hewitt , de vint anys, que va aconseguir el seu primer Grand Slam en derrotar el nord-americà Pete Sampras per un contundent 7-6, 6-1 i 6-1. La supremacia de Hewitt va quedar confirmada amb la seva victòria al Master de Sydney, on va derrotar el francès Sébastien Grosjean per 6-3, 6-3 i 6-4 a la final, celebrada el 18 de novembre.

Curiosament, a la final de la Copa Davis, també disputada a Austràlia, l’equip de França va derrotar l’australià per tres victòries a dues, amb Nicolas Escudé convertit en el nou heroi dels francesos. França va sumar així la seva novena Copa Davis. En aquesta competició, Espanya, la campiona de l’any anterior i representada per Àlex Corretja i Joan Balcells , havia estat eliminada el mes de febrer en primera ronda per Holanda per 4 a 1. Tampoc va ser un bon any per a l’equip espanyol de la Copa Federació, que va veure com s’acabava el regnat d’Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez , que van ser derrotades per les belgues Clijsters i Henin en semifinals.

Cal destacar, finalment, la bona temporada de l’ontinyentenc Juan Carlos Ferrero, que el 29 d’abril va guanyar el Trofeu Comte de Godó en superar el mallorquí Carles Moyà en una final memorable sentenciada en el dotzè joc del cinquè set (4-6, 7-5, 6- 3,3-6, 7-5) després de 4 hores i 10 minuts. Anteriorment, Ferrero havia guanyat també Dubai i Estoril i el mes de maig va sumar al seu palmarès el torneig de Roma en derrotar el brasiler Gustavo Kuerten a la final per 3-6, 6-1, 2-6, 6-4 i 6-4. La bona ratxa es va acabar en ser eliminat del Roland Garros i en perdre a les semifinals del Masters de Sydney del mes de novembre davant el número u del món, l’australià Lleyton Hewitt .