Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Alex Corretja es va arribar a col·locar en el quart lloc de l'ATP en el transcurs de l'any 1997

Pete Sampras es va mantenir al capdavant de la classificació de l'ATP durant tot l'any

Articles dependents
Martina Hingis
Carles Moyà
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Àlex Corretja (43)
Anna Kurnikova (3)
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Carles Moyà (53)
Carles Costa (3)
Conchita Martínez (21)
Evgueni Kafelnikov (7)
Félix Mantilla (9)
Gustavo Kuerten (11)
Iva Majoli (2)
Jana Novotna (5)
Manuel Santana (7)
Martina Hingis (22)
Michael Te Pei Chang (7)
Monica Seles (18)
Patrick Rafter (8)
Pete Sampras (35)
Sergi Bruguera (24)
Steffi Graf (27)
Thomas Muster (6)
Venus Williams (17)
Virginia Ruano (11)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Davis (52)
Copa Federació de Tennis Femení (7)
Master de Hannover de Tennis (7)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Torneig de Cardiff de Tennis (1)
46 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Martina Hingis i els catalans
Tennis
L'any 1997 es va veure l'ascensió fulminant d'una nova estrella del tennis femení, Martina Hingis, una suïssa de 16 anys que va batre tots els rècords de precocitat en el circuit i es va fer amb tres dels quatre tornejos de Grand Slam de la temporada: Open d’Austràlia, Wimbledon i Open d’Estats Units. Hingis va ser la més destacada d'una nova generació de joves tennistes que en un moment o altre de la temporada van mostrar-se disposades a prendre el relleu en les posicions capdavanteres del tennis femení. Una temporada en que les dues millors tennistes de l'última dècada, l'alemanya Steffi Graf i la sèrbia nacionalitzada nord-americana Monica Seles, van tenir força entrebancs. Graf va patir una lesió de genoll al principi de la temporada i, per primer cop des de 1986 no va aconseguir cap títol del Gran Slam. Monica Seles per la seva banda va mostrar manca de preparació i de concentració, que es va atribuir a la greu malaltia que estava patint el seu pare.

De les tennistes de la nova generació van destacar, a més de Hingis, la croata Iva Majoli, de 19 anys, que va derrotar a la suïssa a la final de Roland Garros, la nord-americana Venus Williams, de 16 anys, finalista a l'Open d'Estats Units, i la russa Anna Kurnikova, de 16 anys, que va arribar a les semifinals de Wimbledon. De les veteranes només Jana Novotna, que va guanyar la final dels torneig de Masters femení de final de temporada, semblava en condicions de resistir l'ascens de les noves estrelles.

Conxita Martínez no va aconseguir arribar ni a una sola final i Arantxa Sánchez Vicario només va aconseguir un títol, a Eastbourne, que va haver de compartir amb l'altre finalista, Jana Novotna, en ser suspesa la final. El millor moment d’Arantxa Sánchez Vicario va arribar a finals de temporada quan va aconseguir una espectacular victòria a la primera ronda del Masters davant Monica Seles per 3-6, 6-4, 6-4.

La nota positiva de l'any va ser la madrilenya Viví Ruano, que va guanyar el torneig de Cardiff. La mala temporada de les tennistes espanyoles va portar a la ràpida eliminació a la Copa Federació, en la que van perdre contra Bèlgica per 5-0. Malgrat això Espanya va aconseguir mantenir la categoria guanyant a Austràlia per 3-2.

En categoria masculina el nord-americà Pete Sampras va mantenir la seva superioritat en la primera plaça del rànking de l'ATP. Era la cinquena temporada consecutiva que Sampras, de 26 anys, es mantenia en aquesta posició. Va guanyar l'Open d'Austràlia i Wimbledon, augmentant fins a 10 els títols de Gran Slam aconseguits a la seva carrera, el que feia preveure que podria superar el récord absolut de 12 victòries de Roy Emerson. Amb el triomf al Masters va arrodonir una gran temporada en la que havia guanyat vuit títols i havia establert un nou rècord de guanys anuals, 6,5 milions de dòlars.

A l'Open d'Estats Units el guanyador en categoria masculina va ser l'australià Patrick Rafter. A Roland Garros, en categoria masculina Sergi Bruguera va ser protagonista destacat. Després d'una lesió al turmell a la temporada anterior, en la que va baixar fins el lloc 81 de la classificació, va aconseguir arribar a la final del torneig que ja havia guanyat en dues ocasions anteriorment. A la final però va perdre contra el brasiler Gustavo Kuerten, un jove de 20 anys, que ja havia derrotat als guanyadors del torneig dels dos anys anteriors: Thomas Muster i Ievgueni Kafelnikov.

L'any 1997 va ser excepcional pel tennis masculí català, no només per la recuperació de Sergi Bruguera, finalista a Roland Garros, sinó també per la consolidació d'una nova fornada de joves valors, encapçalada pel mallorquí Carles Moyà, de 20 anys, finalista a l'Open d'Austràlia i que va acabar la temporada en el lloc setè de la classificació ATP. Darrere seu Àlex Corretja, de 23 anys, que va arribar a col·locar-se en el quart lloc de l'ATP. Fèlix Mantilla, de 22 anys, va guanyar cinc tornejos igualat en aquest concepte amb el nord-americà Michael Chang en la segona plaça mundial. Albert Costa, de 21 anys, va arribar fins el novè lloc de l'ATP. Al final de la temporada tots cinc van acabar entre els 20 primers de la classificació ATP, amb dos d'ells, Moyà i Bruguera, als llocs setè i vuitè que els va donar accés al Campionat del circuit de l'ATP de Hannover, l'anomenat torneig dels Masters.

En conjunt els tennistes espanyols van guanyar 13 dels 15 tornejos de terra batuda. També van guanyar la Copa del Món per equips, derrotant a la final a Austràlia. L'única punt negre de l'any va ser l'eliminació a la Copa Davis. L'equip espanyol, dirigit per Manuel Santana i amb Carles Moyà, Albert Costa, Carles Costa i Àlex Corretja va superar a Alemanya en una vibrant eliminatòria a Cala Ratjada, Mallorca, però després va ser eliminada inesperadament per Itàlia als quarts de final. El campió de la competició va ser l'equip de Suècia que va derrotar sorprenentment a la final el dels Estats Units.