Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Arantxa Sànchez Vicario va arribar a ser la número 1 del món segons la classificació de la WITA

Conchita Martínez en un característic gest d’enuig durant la semifinal de l'Open dels Estats Units, que va perdre contra Mònica Seles

Pete Sampras va guanyar, davant Boris Becker, per tercer any consecutiu el Torneig de Wimbledon

Articles dependents
Monica Seles
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Alberto Berasategui (11)
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Beatriz Fernández (1)
Gabriela Sabatini (4)
Jana Novotna (5)
Lisa Raymond (1)
Magdalena Maleeva (1)
Manuel Santana (7)
Martina Hingis (22)
Mary Pierce (8)
Michael Te Pei Chang (7)
Monica Seles (18)
Nataixa Zvereva (1)
Pete Sampras (35)
Sergi Bruguera (24)
Steffi Graf (27)
Thomas Muster (6)
Virginia Ruano (11)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Davis (52)
Copa Federació de Tennis Femení (7)
Generali Open (1)
Master de Hannover de Tennis (7)
Master de Los Àngeles de Tennis (3)
Master de Nova York de Tennis (4)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Torneig de Los Angeles de Tennis (1)
Torneig de Roma de Tennis (12)
Torneig de San Diego de Tennis (1)
Torneig de Toronto de Tennis (3)
Torneig d`Oporto de Tennis (1)
Trofeu Comte de Godó (37)
Women`s Tennis Association (9)
50 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Només les dones aguanten la responsabilitat
Tennis
L’any 1995, el tennis català no va poder repetir la sensacional temporada de l'any anterior, però mentre els homes van patir una greu crisi de resultats, el tennis femení va ser capaç de mantenir el nivell de l'any 94. Arantxa Sánchez Vicario es va convertir en la primera tennista espanyola que ocupava la primera posició del rànquing de la WITA quan va desbancar temporalment l'alemanya Steffi Graf, que no va poder debutar en el circuit fins al mes de febrer a causa d'unes molèsties cròniques a l'esquena.

La gran beneficiada de l'absència de Graf va ser la jove tennista francesa Mary Pierce, que es va adjudicar el primer dels quatre grans tornejos del circuit, l'Open d'Austràlia. La francesa va derrotar a la final, disputada el 27 de gener, Arantxa per 6-3 i 6-2. La catalana, per treure's el mal gust de la derrota, va guanyar el mateix dia en la categoria de dobles, formant parella amb la txeca Jana Novotna, imposant-se a Gigi Fernandez i Nataixa Zvereva per 6-3, 6-7 i 6-4.

La catalana, gràcies a la seva bona actuació en el torneig, va aconseguir el que sempre havia somiat: ser la número 1 en la classificació mundial. El dia 5 de febrer apareixia en les llistes de la WITA com la nova reina del tennis mundial. Arantxa, però, sabia que l'alegria no li duraria gaire.

Steffi Graf
va recuperar el lideratge dues setmanes després, el dia 19. Steffi va dur a terme una temporada excel·lent, en què es va adjudicar un total de nou tornejos i els tres del Grand Slam en què va participar: Roland Garros, Wimbledon i l'Open dels EUA. A més, va guanyar el Masters a Nova York.

L'altra gran triomfadora de la temporada va ser Conchita Martínez. La tennista de Montsó va obtenir sis títols i va acabar la temporada com a número 2 del món, mentre que Arantxa ocupava la tercera posició.

El primer torneig el va guanyar el 2 d'abril derrotant a la final de Hilton Head la búlgara Magdalena Maleeva per un doble 6-1. Una setmana després, va obtenir el segon, Amelia Island, derrotant a la final la jugadora argentina Grabiela Sabatini per 6-1 i 6-4. El 7 de maig va guanyar el Torneig d'Hamburg derrotant l'autèntica revelació de la temporada, la suïssa Martina Hingis, que només tenia 14 anys. Set dies després augmentava el seu palmarès amb el triomf a l'Open de Roma, on va derrotar Arantxa per 6-3 i 6-1.

Arantxa,
dues setmanes després, es va imposar a la final de l'Open d'Alemanya davant la búlgara Maleeva (6-4 i 6-1). Arantxa havia obtingut així el segon títol de la temporada. Anteriorment s'havia adjudicat l'Open de Barcelona. D'aquesta manera demostrava haver recuperat la forma de cara a Roland Garros, on partia com a gran favorita, juntament amb Graf, que estava fent una temporada sensacional. Es van complir els pronòstics, i el dia 10 de juny elles dues van disputar la final, on es va imposar l'alemanya per 6-2, 2-6 i 6-0. La nota positiva havia estat la gran actuació de les tennistes espanyoles. Arantxa, finalista; Conchita, semifinalista, i Virgínia Ruano, la revelació del torneig, quartfinalista.

Les dues finalistes van repetir posicions a Wimbledon. Una altra vegada Arantxa va ser a les portes d'obtenir el primer Grand Slam de la temporada. En una final molt disputada, Graf es va imposar per 4-6, 6-1 i 7-5. Uns dies després, el 2 d'agost, el pare de la jugadora alemanya, Peter Graf, ingressava a la presó per presumpte frau fiscal.

Al mes d'agost, Conchita obtenia el cinquè triomf de la temporada en derrotar Lysa Raymond (6-2 i 6-0) en la final del Torneig de San Diego. Una setmana més tard, l'aragonesa repetia victòria, aquest cop al Torneig de Los Angeles.

El final de la temporada del tennis femení va estar marcat pel retorn a la competició, després de l'agressió soferta el 1993 mentre disputava un torneig a Alemanya, de la que havia estat la número 1 en anys anteriors, Mònica Seles. La WITA va decidir que compartís el número 1 amb Graf, posició que ocupava l'americana d'origen serbi abans de l'agressió. Seles va demostrar que la llarga inactivitat no l'havia afectada. Seles es va adjudicar el Torneig de Toronto després de cedir únicament un set, i va disputar la final de l'últim Grand Slam, l'Open dels EUA, on va ser derrotada per Graf per 7-6, 0-6 i 6-3.

El 26 de novembre, a València, l'equip espanyol de tennis femení, integrat per Conchita i Arantxa, va aconseguir, per tercer any consecutiu, la Copa Federació derrotant a la final els Estats Units (3-2).

TENNIS MASCULÍ
El 1995 va ser un mal any per al tennis masculí espanyol. El resultat final de la temporada parla per si sol. Cap participant en el Masters, i ningú entre els deu primers de l'Associació de Tennis Professional (ATP). Tan sols 4 títols aconseguits, contra els 14 de la temporada anterior, els 10 de l'any 93 i els 9 del 92.

Sergi Bruguera,
després de l'esplèndida temporada anterior, havia de defensar molts punts. El barceloní no va poder revalidar el seu títol de Roland Garros, on va ser eliminat en les semifinals pel nord-americà Michael Chang. Bruguera va fer una temporada molt fluixa, a causa en bona part de les lesions, i va acabar en la 13a posició mundial, de manera que va quedar exclòs del Masters, on l'any anterior havia arribat fins a les semifinals.

Alberto Berasategui,
una altra de les figures de l'any 94, no va poder aguantar la pressió. En el Grand Slam francès, del qual havia estat finalista el 94, va ser eliminat a les primeres de canvi, i va retrocedir diverses posicions en la classificació de l'ATP. De la gran quantitat de victòries de l'any passat, que l'havien portat a disputar el Masters, el basc tan sols va poder guanyar el Torneig d'Oporto. Berasategui va acabar l'any essent el jugador número 33 del món.

L'altra cara de la moneda va ser el català Albert Costa, que va fer una esplèndida temporada. En el seu segon any al circuit, va tenir una actuació esplèndida a Roland Garros, on només li va barrar el pas Thomas Muster, que seria el campió del torneig. El partit va ser dramàtic, jugat a cinc sets, i només la inexperiència li va impedir derrotar el gran triomfador de la temporada sobre terra batuda. A més, Costa es va adjudicar el primer torneig de l'ATP, el de Kitzbuhel, derrotant en la final precisament l'austríac.

A la Copa Davis, Espanya va perdre la categoria en ser derrotada per Mèxic a l'eliminatòria decisiva per 3 a 2. El nou seleccionador espanyol, Manolo Santana, va reconèixer que ni el fet de jugar en camp contrari ni l'altura eren excuses per explicar com un país que tenia 12 jugadors entre els 100 millors de l'ATP havia pogut ser derrotat pel modest conjunt mexicà. El campió va ser l'equip dels Estats Units, que va derrotar l'equip rus a la final per 3-2.

En l'àmbit internacional, el gran triomfador va ser el nord-americà Pete Sampras, que va acabar en la primera posició del rànquing per tercer any consecutiu després de guanyar Wimbledon i l'Open dels EUA.