Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
2005 ha estat el millor any del tennista Rafa Nadal

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Álex López Morón (1)
Boris Becker (9)
Carles Moyà (53)
Dominik Hrbaty (2)
Feliciano López (7)
Gilles Muller (2)
Guillermo Coria (8)
Jofre Portes (2)
Juan Carlos Ferrero (31)
Karol Kucera (1)
Lleyton Hewitt (21)
Mariano Puerta (3)
Ramón Delgado (2)
Roger Federer (43)
Toni Nadal (4)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (9)
Copa Davis (52)
Futbol Club Barcelona (971)
Master Series de Montecarlo de Tennis (14)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Real Club Deportivo Mallorca (59)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Torneig de Roma de Tennis (12)
Trofeu Comte de Godó (37)
46 lectures d'aquest article
49 impressions d'aquest article
Rafa Nadal
Tennis
El jove tenista mallorquí Rafa Nadal va acabar la temporada en el segon lloc del rànquing del tennis mundial, completant així un fantàstic 2005, en el qual va guanyar 11 tornejos, entre ells un Grand Slam i quatre Master Series.

Rafael Nadal i Parera va néixer a Manacor, Mallorca, el 3 de juny de 1986. Als quatre anys va començar a jugar a tennis entrenat pel seu oncle Toni Nadal, que segueix essent el seu entrenador, i per Carles Moyà. El altre oncle seu és el jugador del Reial Mallorca Miquel Àngel Nadal, exjugador del FC Barcelona.Quan Nadal tenia vuit anys el va conèixer Jofre Portes, que aleshores treballava al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR). Portes va decidir fer un equip d’entrenadors per portar a l’elit del tennis un noiet que ja presentava l’ambició d’arribar a ser una estrella i les ganes imparables de no deixar de jugar. Aquesta mentalitat positiva i alhora ambiciosa ha estat el tret que més l’ha caracteritzat, i el que li ha permès, amb 19 anys, situar-se al número dos de la classificació mundial.

Als 15 anys Rafa Nadal va arribar a la segona ronda dels Campionats de Sevilla, i l’any següent va guanyar el seu primer partit de l’ATP contra Ramon Delgado. Això el convertia en el novè jugador de la història que havia pogut guanyar un partit de l’ATP abans de complir els 16 anys. L’any 2002 va seguir augmentant els seus èxits com a jugador i va participar en la majoria de campionats, sobretot a nivell de l’Estat espanyol, on va guanyar 6 títols. El 2003 va guanyar dos campionats Challenger i va lluitar en tres finals més, i va arribar a la primera semifinal d’una competició de l’ATP. Va jugar el seu primer campionat en el tennis Masters Series a Montecarlo, on va vèncer Karol Kucera i Albert Costa abans de perdre contra Gillermo Coria a la tercera ronda. Aquell any no va poder assistir a Roland Garros per una lesió al colze, però va tornar a les pistes per debutar a Wimbledon. Va ser el jugador més jove, després de Boris Becker l’any 1984, en aconseguir arribar a la tercera ronda del campionat anglès. El juliol del mateix any va arribar als primers quarts de final de l’ATP a Bastadi, a la semifinal a Umang i va guanyar el Campionat d’Espanya contra Feliciano López. També va debutar a l’Open dels Estats Units, on va arribar a la segona ronda.

En dobles, va obtenir el seu primer títol de l’ATP a Umang quan jugava amb López Morón. Els bons resultats, tant a l’ATP com al circuit Challenger, li van permetre acabar l’any 2003 a la posició 50 de l’ATP.

El jove mallorquí es va obrir el camí durant la temporada 2004, i va obtenir bons resultats en la majoria de campionats que va jugar. Va jugar la seva primera final d’ATP a Auckland, on va perdre contra Dominik Hrbaty, i posteriorment va arribar a la tercera ronda de l’Open d’Austràlia, on va perdre contra Lleyton Hewitt.

Va arribar a la quarta ronda a Miami i als quarts de final a Dubai i Estoril, on es va fer una lesió al turmell esquerre que el va deixar tres mesos lluny de la competició. Va tornar el juliol de 2004, i el mes següent va aconseguir el seu primer títol individual de l’ATP a Sopot. En dobles va aconseguir el títol de Chennai i va arribar a les semifinals de l’Open dels Estats Units. També va jugar tres partits de dobles amb l’equip espanyol que el 5 de desembre de 2004 va guanyar la Copa Davis a la Cartuja de Sevilla. Aquesta victòria va suposar la primera gran victòria internacional per al jove Nadal.

Després d’acabar la temporada 2004 en el lloc 51 de l’ATP, i baixar fins al número 56 al gener de 2005 quan va caure a la primera ronda d’Auckland, Nadal va començar una gran temporada en què va aconseguir un balanç de 79 victòries i només deu derrotes. En el primer Grand Slam de la temporada, l’Australian Open, Nadal va perdre als vuitens de final davant el local Lleyton Hewitt, que va acabar en segon lloc. A continuació el tennista mallorquí va guanyar dos tornejos a Brasil i Mèxic i va arribar a la final del Master Series de Miami, on va caure davant de Federer en un partit molt ajustat.

A mitjan abril, Nadal va vèncer l’argentí Guillermo Coria en la final del torneig de Monte Carlo, enduent-se el primer Master Series de la seva carrera i col·locant-se en el quart lloc del món. Quinze dies més tard, el de Manacor va guanyar el Torneig Comte de Godó en una final trepidant davant del tennista d’Ontinyent Juan Carlos Ferrero i va assegurar haver complert un dels somnis de la seva vida.

El següent torneig que va disputar, el Master Series de Roma, el va tornar a guanyar contra Coria, fet que li va permetre situar-se al segon lloc del rànquing de l’ATP en començar el segon Grand Slam de la temporada, Roland Garros, on Nadal no va cedir ni un sol set fins a la quarta ronda. A la semifinal va vèncer a Roger Federer, i es va endur el torneig després d’una ajustada final contra l’argentí Mariano Puerta. D´aquesta manera, es va convertir en el segon jugador del món que guanyava a París l’any del seu debut.

Al següent Grand Slam, Wimbledon, Nadal va caure a la segona ronda contra el luxemburguès Gilles Muller, número 69 del món, i després va vèncer dos tornejos menors i els Master Series de Canadà i de Madrid, que van completar la seva gran temporada.