Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclōs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2008

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho cōrrer Fes-ho cōrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Personatges Personatges
Adriā Gual (2)
Āngel Guimerā (6)
Teodor Garriga i Osca (2)
Entitats Entitats
Colˇlegi de Periodistes de Catalunya (31)
Companyia de Teatre Rādio Barcelona (1)
Creu de Sant Jordi (113)
Institut del Teatre (13)
Medalla d`Ōr de la Ciutat de Barcelona (8)
RAC 105 (5)
Rac1 (55)
Rādio Associaciķ de Catalunya (10)
Radio Espaņa (3)
Societat Cooperativa Rādio Associaciķ de Catalunya (3)
Indrets geogrāfics Indrets geogrāfics
Tiana (4)
106 lectures d'aquest article
1 impressiķ d'aquest article
Teodor Garriga i Osca (1909-2008)
El 10 de juny de 2008 va morir a Tiana, el Maresme, el periodista i locutor de rādio Teodor Garriga, als 99 anys d’edat.

Teodor Garriga i Osca, nascut a la ciutat de Barcelona el 9 de juny de 1909, va ser un dels pioners de la rādio a Catalunya, mķn en el que es va endinsar després d’assistir a una demostraciķ promocional el setembre de 1923, quan tenia 14 anys. El seu debut al micrōfon va arribar el 1928, mitjanįant l’Institut del Teatre, on feia anys que estudiava, va fer d’actor a Mar i cel, d’Āngel Guimerā quan es va emetre per rādio. En aquella čpoca mantenia contacte amb Adriā Gual, aleshores director de la Companyia de Teatre de Rādio Barcelona.

Va ser un dels fundadors de Rādio Associaciķ de Catalunya (RAC), emissora amb la qual es va comenįar a dedicar de ple a la rādio, i en va ser locutor de 1932 a 1939. Durant la guerra va transformar la rādio, passant de ser un aparell d’entreteniment, a esdevenir un element informatiu rigorķs i necessari.

L’esclat de la Guerra Civil l’havia convertit en el director delegat de RAC, fet que li va costar l’exili quan va acabar la guerra, a causa del seu cārrec i les seves idees. Va haver de marxar a Franįa, passant pel camp de concentraciķ d’Argelers. Garriga no va abandonar mai la lluita i, quan estava instalˇlat a Perpinyā, va ajudar les organitzacions d’exiliats, va colˇlaborar amb els serveis secrets britānics i va formar part de la Resistčncia francesa contra el Tercer Reich.

Durant els anys que va viure a Franįa, a més, Garriga va crear una empresa de joguines, va ser cap d’una explotaciķ forestal i subdirector d’una empresa química i es va dedicar a la restauraciķ de mobles; demostrant sempre la seva versatilitat, el seu afany de lluita i el seu amor per Catalunya.

El 1963 va poder tornar a Catalunya, i va comenįar la recuperaciķ de RAC, que havia estat espoliada pels franquistes, que l’havien convertit en Radio Espaņa. No va ser fins el 1982, perō, que va aconseguir que li donessin una freqüčncia radiofōnica per emetre. Mai va deixar de difondre en catalā, tot i que li va tocar treballar al final del franquisme i el principi de la transiciķ democrātica, una čpoca on es posava en dubte la utilitat del catalā com a mitjā de comunicaciķ.

El 1983 el van nomenar president d’honor de Rādio Associaciķ de Catalunya, cārrec que ocupava fins al moment de morir. En l’actualitat RAC és l’encarregada, entre d’altres activitats, de gestionar RAC1 i Rac105.

A més, el 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2001 li van concedir la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona, i el 2005 va ser nomenat fill adoptiu de Premiā de Dalt. Garriga també era soci d’honor del Colˇlegi de Periodistes de Catalunya.