Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Adéu massiu a Teresa de Calcuta al carrer

Teresa de Calcuta va rebre honors d'Estat el dia del seu funeral

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Eclesiàstics i religiosos (130)
Personatges Personatges
Agnes Gonxha Bojaxhiu (12)
Diana Spencer (19)
Fidel Castro (78)
Haile Selassie (1)
Karol Józef Wojtyła (186)
Nirmala Joshi (2)
Entitats Entitats
Missioneres de la Caritat (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Calcuta (Índia) (3)
40 lectures d'aquest article
50 impressions d'aquest article
Una vida dedicada als pobres
Teresa de Calcuta
El 5 de setembre de 1997 va morir a causa d’una aturada cardíaca a Calcuta, Índia, als 87 anys, Teresa de Calcuta, fundadora de l'orde de les Missioneres de la Caritat i premi Nobel de la Pau 1979. En conèixer la seva mort, el Papa Joan Pau II va anunciar la beatificació de la religiosa per via d'urgència.

Al seu funeral, celebrat a Calcuta el 13 de setembre de 1997 amb honors d'estat i que va congregar un milió i mig de persones als carrers de la capital de l'estat de Bengala Occidental, van assistir-hi representants institucionals de tots els països del món, entre els que hi havia el secretari d'estat del Vaticà, les reines d'Espanya i Jordània, Fabiola de Bèlgica i les mullers dels presidents dels Estats Units i França.

Pocs mesos abans, el 13 de març de 1997, els problemes de salut que arrossegava des de feia anys, li havien fet delegar la direcció de l'orde que havia fundat el 1950 en mans de la germana Nirmala Joshi, que dirigia un total de més de 4.000 religioses a tot el món, repartides en 122 països. L’únic lloc on l’orde de Teresa de Calcuta no s’havia instal·lat era la Xina, mentre que el seu missatge de pau havia arribat, fins i tot, a l’Etiòpia de Haile Selassie i a la Cuba de Fidel Castro.

Agnes Gonnxha Bojaxhiu va néixer el 26 d'agost de 1910 a Skopje, llavors Macedònia, en una família d'origen albanès, i era la petita de tres germans. El seu pare, que era comerciant, va morir quan ella tenia 7 anys.

Teresa de Calcuta va agafar aquest nom en fer-se novícia en honor de la santa que admirava, Teresa de Lisieux, si bé celebrava el seu aniversari un dia més tard, el 27, perquè era el dia que va ser batejada. El 1928 va ingressar a la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Loreto, a la casa mare de l'orde, a Rathfernham, Irlanda. El noviciat el va fer a Darjeeling, a l’Himàlaia, on va estudiar magisteri i va exercir la docència com a professora de geografia a la Saint Mary's High School de Calcuta.

La seva forta vocació de servei als pobres la va portar el 1948 a demanar permís per abandonar el convent on s'estava i treballar com a infermera als suburbis de la ciutat índia. El 7 d'octubre del 1950 va fundar a Calcuta la congregació de les Missioneres de la Caritat, que va obtenir l’aprovació pontifícia l'1 de febrer de 1965, el mateix any, en que la congregació va establir a les ciutats veneçolanes de Caracas i Barquisimeto les seves dues primeres seus fora de la Índia. El 1976 els monjos benedictins van cedir gratuïtament el monestir de Sant Gregori, a Roma, com a seu oficial de l'orde de les Missioneres de la Caritat i aquell mateix any, es va crear una nova branca de la congregació, la de les Germanes de la Paraula, de caire merament contemplatiu. El 1979 i en reconeixement a tota aquesta tasca li va ser concedit el premi Nobel de la Pau.

La salut de Teresa de Calcuta es va començar a deteriorar a partir del 1980, quan va patir un primer infart. El 1989 en va tenir un altre i li van col·locar un marcapassos. El 1990, malgrat voler dimitir de les seves responsabilitats per raons de salut, va ser reelegida en el càrrec, amb el vist-i-plau del Vaticà i amb un sol vot en contra, el seu. Un any més tard, essent a Tijuana, Mèxic, va haver de ser hospitalitzada a causa d'una una forta pneumònia i el 1993, va patir una greu recaiguda, mentre era de visita a Roma.

El 1996, una greu malària li va produir lesions importants al ronyó, els pulmons i al cor, el que va ser determinant per a la cessió de les seves responsabilitats en la germana Nirmala Joshi, si bé el mes de maig de 1997 va fer una gira per Europa i Nova York. Allí, precisament, va ser el lloc on va coincidir per darrer cop amb Diana de Gal·les, qui havia mort, d'accident uns dies abans que ella i als funerals de la qual pensava assistir-hi en considerar-la amiga.

A més del premi Nobel de la Pau, Teresa de Calcuta havia rebut nombroses distincions: premi de la Pau Joan XXIII (1970); Joseph Kennedy Award (1971); el Bharat Ratna, la màxima distinció de l’Índia (1980) i l'Orde del Mèrit de la Reina Isabel II d'Anglaterra (1983). El 1995 va publicar The missionary position, un compendi del seu pensament i la seva tasca missionera i pastoral.