Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Al mes d'abril es va conèixer la sentència de l'Audiència

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Àngel Pitarch (1)
Àngel Colom (66)
Antoni Capdevila (1)
Baltasar Garzón (233)
Emília Andomar (1)
Fèlix Goñi (1)
Fernando García Nicolás (1)
Francesc Puy (2)
Francisco Castro Meije (2)
Jeroni Salvador (1)
Joan Rocamora Aguilera (3)
Joaquim Sánchez (1)
Josep Musté (4)
Josep Antoni Villaescusa (1)
Josep Maria Granja (2)
Miquel Casals (1)
Rafael Ribó (79)
Ventura Pérez Marino (4)
Xavier Tolosana (2)
Xavier Ros (1)
Entitats Entitats
Audiència Nacional (322)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Iniciativa per Catalunya (87)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
Terra Lliure (11)
98 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
Últim acte
Terra Lliure
El dilluns 11 de juliol l'Audiència Nacional va fer pública a Madrid la sentència de l'anomenat macrojudici contra Terra Lliure. El judici era fruit de l'Operació Garzón, quan a instàncies del jutge Baltasar Garzón van ser detinguts fins a 24 militants independentistes els dies previs a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona sota les acusacions de pertinença o col•laboració amb banda armada (Terra Lliure), tinença d'armes i explosius, dipòsit de municions i terrorisme.

Dos mesos i mig després d'haver-se iniciat el macrojudici contra els detinguts, el 3 d'abril, la sentència de l'Audiència condemnava 18 dels inculpats a penes que oscil•laven entre 27 anys i 1 dia i 1 any de presó, i absolia els altres 8 encausats. Tanmateix, la sala tercera de l'Audiència Nacional va argumentar a favor de la petició d'indult per als encausats, ja que l'organització Terra Lliure havia "quedat dissolta i desarticulada des de fa ja un important període de temps i el seu perill en el moment actual pot considerar-se nul". També valorava que els processals "no van arribar mai a disposar d'importants mitjans per a la seva actuació terrorista" i que "gairebé tots els mitjans disponibles podrien ser adquirits en establiments comercials oberts al públic".

La sentència també explicitava que els 24 acusats només havien produït danys materials, "mai lesions ni danys corporals", i que precisament els que van arribar a produir els majors danys són "penedits als quals es va aplicar l'article 57 bis b) del Codi Penal". La mateixa sentència aplicava a 8 dels 18 condemnats l'atenuant de "penedit" prevista en l'esmentat article.

Els independentistes que es van acollir a les mesures de reinserció van ser Francesc Puy, Xavier Tolosana, Àngel Pitarch, Xavier Ros, Jeroni Salvador, Josep M. Granja, Miquel Casals i Antoni Capdevila. El tribunal -presidit per Francisco José Castro Meije i integrat per Fernando García Nicolás i Ventura Pérez Marino- va fer ús de la seva facultat per proposar al govern un indult "en l'extensió que consideri convenient per raó de l'escassa entitat del dany causat", a més d'acordar "la llibertat dels quatre acusats que s'estan a la presó mentre no es produeixi la tramitació de l'indult esmentat".

L'Audiència Nacional va argumentar a favor dels reinserits adduint que els condemnats "van declarar davant l'autoritat autoinculpant-se i inculpant altres persones".

Josep Musté i Joan Rocamora, dos dels principals encausats, van ser els únics acusats que no van sortir de la presó perquè estava pendent un judici en què se'ls acusava de col•locar un artefacte explosiu en unes oficines de l'Inem al barri d'Horta de Barcelona.

Pel que fa a un dels absolts. Ferran Ruiz, la sentència va aplicar per a ell un
eximent complet en al•legar "l'estat d'alcoholisme en el moment de la comissió dels fets", cosa que a efectes pràctics significava no haver-li d'imposar cap pena.

Narcís Sellas, representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, va manifestar que les condemnes imposades, tot i prescindir de la sol•licitud d'indult, eren totalment "exagerades" i demostraven que el judici era una "farsa". Sellas es va queixar també que la sentència no hagués tingut en compte les denúncies de tortures i va afirmar que considerava "molt greu que no es tinguessin en compte, perquè les tortures van influir en les declaracions" dels detinguts.

L'Audiència Nacional va destacar en la sentència la transcendència de les denúncies de tortures efectuades pels processats per ('"espontaneïtat" de les declaracions realitzades en presència dels respectius advocats, i tot i que el Tribunal assegurava no poder provar les acusacions, la sentència recollia la petició dels advocats defensors perquè s'investigués si realment s'havien produït tortures. Tanmateix, el portaveu dels presos va mostrar la seva estranyesa i desacord amb la posició de l'Audiència en què s'afirmava que la fiscalia no havia basat les seves investigacions en les declaracions policials.

Tant el president d'Iniciativa per Catalunya, Rafael Ribó, com el secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Àngel Colom, van exigir que es reobrissin les diligències per investigar si realment s'havien produït maltractaments. Colom, d'altra banda, va demanar que l'Estat adoptés mesures polítiques col•lectives per a tots els independentistes catalans empresonats, processats o exiliats per raó de la seva ideologia, de manera que es propiciés l'aplicació de mesures legals -en la línia establerta pel Parlament de Catalunya en la seva resolució de 17 de novembre de 1992- que permetessin la seva incorporació a la societat catalana i "la seva participació política per a la plena consecució dels drets democràtics i nacionals".

D'aquesta manera es va tancar la història de Terra Lliure, iniciada el 25 de juliol de 1980 amb un atemptat contra les oficines de FECSA a Barcelona. El juliol de 1991 l'organització va anunciar oficialment que s'autodissolia després d'un procés d'incorporació de la majoria dels seus membres a Esquerra Republicana de Catalunya. Al llarg de la seva història, Terra Lliure va causar quatre morts. Emília Andomar va morir el 1987 quan li va caure al damunt la paret que separava casa seva del jutjat de les Borges Blanques, on Terra Lliure havia col•locat un artefacte explosiu. Els altres tres morts van ser Fèlix Goñi (Barcelona, 1979), Josep Antoni Villaescusa (Alzira, 1981) i Joaquim Sánchez (Barcelona, 1985), i tots tres eren membres de Terra Lliure que van morir en explotar els artefactes que ells mateixos manipulaven.