Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
L'abast del terratrèmol a Catalunya

Un tècnic de l'observatori Fabra mostra els sismogrames enregistrats durant el terratrèmol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres catàstrofes naturals: huracans, terratrèmols, erupcions, tsunamis (156)
Personatges Personatges
Antoni Roca (1)
Entitats Entitats
Servei Geològic de Catalunya (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
1423 lectures d'aquest article
381 impressions d'aquest article
Catalunya tremola
Terratrèmols
El 1995 va ser un any en què es van produir importants terratrèmols en moltes parts del món. Això no és especialment diferent del que passa molts anys; la novetat per als catalans va ser que aquest cop les ones expansives del subsòl també van arribar a Catalunya i a altres indrets dels Països Catalans. La intensitat sísmica no va ser gaire gran ni va provocar cap catàstrofe, però va atemorir la població, gens acostumada a patir les sotragades geològiques pròpies d'altres llocs del planeta.

La cronologia sísmica de l'any va començar el 17 de gener a la ciutat japonesa de Kobe, on un terratrèmol de 7,2 graus a l'escala de Ritchter va provocar més de 3.000 morts, 1.000 desapareguts i 6.000 ferits, i va afectar també, si bé en menor mesura, les ciutats d'Osaka i Tòquio.

El 8 de febrer, un sisme d'intensitat 6,5 a l'escala de Ritcher i amb epicentre a la localitat colombiana d'Azulia va provocar quasi 50 morts i 200 ferits i va deixar sense casa 1.500 persones, en tota la regió de l'anomenat eix cafeter del país.

El 28 de maig, un altre terratrèmol, de 7,5 graus, va sacsejar el nord de l'illa de Sakhalin, a l'extrem oriental de Rússia, i va destruir completament la ciutat de Neftegorsk i va causar la mort de 100 persones.

El 14 de juny, un altre violent sisme va afectar el sud de Grècia i va provocar 25 morts i 60 ferits, amb una intensitat de 6,1 graus en l'escala de Richter. El dia 26 del mateix mes, 50 habitants de l'illa de Taiwan van morir en un sisme de 6,5 graus amb l'epicentre situat a vint quilòmetres de la costa nord-est.

L'1 d'octubre, un altre terratrèmol va enderrocar la ciutat turca de Dinar, va matar 20 persones i en va ferir 200 més. El dia 7 del mateix mes, un sisme de 7 graus a l'escala de Ritcher va acabar amb la vida de 100 persones a l'illa de Sumatra, a l'arxipèlag indonesi. Tres dies després, a l'Estat mexicà de Jalisco n'hi va haver un altre de 7,5 graus d'intensitat, que va fer 86 morts i 150 ferits.

ELS TERRATRÈMOLS CATALANS
A Catalunya, els primers terratrèmols de l'any es van enregistrar a les comarques de la Selva i la Garrotxa, on el dia 20 de febrer un sisme de magnitud 3 a l'escala de Richter va afectar algunes de les seves poblacions durant uns segons.

D'una intensitat similar va ser el que va patir la comarca valenciana de la Marina, on el 4 d'octubre un sisme de 3,8 graus amb epicentre a Xàbia va afectar, a més, Dénia, Teulada i Benissa. Els serveis meteorològics van explicar que l'últim terratrèmol de gran magnitud produït al País Valencià havia afectat Torrevella l'any 1829.

Els terratrèmols més importants de l'any als Països Catalans, però, van ser els que van afectar les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat i el Barcelonès els dies 15 i 24 de maig, amb una intensitat de 4,8 i 4,1 graus en l'escala de Richter, respectivament.

El terratrèmol del 15 de maig es va produir a mitja tarda (17.38 hores), i els habitants de bona part de la costa catalana i especialment els de les ciutats de Tarragona i Barcelona van poder comprovar com, literalment, la terra tremolava sota els seus peus. El sisme no va provocar cap mena de danys, ni personals ni materials. L'epicentre va ser al fons del mar, a uns 30 quilòmetres de la costa de Barcelona. Tres minuts més tard, hi va haver un moviment de rèplica d'una intensitat aproximada de 4,2 en la mateixa escala de Richter.

El terratrèmol del 24 de maig va començar de matinada (a les 0.42 hores) i va tenir l'epicentre molt a prop del dels dos anteriors. El tremolor es va notar a les comarques del Baix Camp i també del Barcelonès i, agreujat pel precedent anterior, va provocar una allau de trucades a les centraletes dels cossos de seguretat per informar-se de la situació.

El Servei Geològic de Catalunya va atribuir els terratrèmols a les falles situades al davant de les costes del Tarragonès, que, de tant en tant, buscaven la seva pròpia recol·locació. Aquestes falles havien estat responsables dels terratrèmols enregistrats el 1845 a Tivissa, el 1883 a Valls, el 1907 a Torredembarra i el 1908 a Roda de Barà. Els més recents, de menor intensitat, s'havien produït a Alforja i Tarragona el 1992, i a Amposta i Montblanc el 1993.

El experts, que van recordar que el terratrèmol més important del segle a Catalunya va tenir lloc l'any 1923 a la Vall d'Aran, van considerar l'onada de sismes com un fenomen aïllat i no van detectar cap element que pogués fer pensar en un augment significatiu de la sismicitat a Catalunya.

"És impossible fer prediccions fiables", va declarar Antoni Roca, cap del Servei Català de Geologia, que, abans dels terratrèmols, durant les primeres Jornades Internacionals de Vulcanologia celebrades a Olot, havia advertit que "els catalans hauríem de tenir més consciència sobre el risc sísmic a casa nostra", si bé va recalcar que "en comparació amb Califòrnia, el risc és moderat, però no inexistent".

En tot cas, però, els terratrèmols del 1995 van servir per cridar l'atenció de la població sobre un tipus de fenomen que no per poc freqüent s'hauria de considerar menyspreable i van posar en relleu la necessitat que les institucions informessin els ciutadans del que calia fer en cas de sisme i obliguessin els constructors a complir la normativa sobre resistència sísmica dels edificis i les obres públiques.