Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Xanana Gusmâo

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
José Alexandre Gusmão (15)
Entitats Entitats
Consell Nacional de la Resistència Timoresa (2)
Forces Armades d'Alliberament Nacional de Timor Oriental (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Timor Oriental (21)
Dili (Timor Oriental) (8)
16 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Xanana Gusmâo
Timor Oriental
El 14 d´abril del 2002 Timor Est va celebrar les primeres eleccions presidencials de la seva història com a país independent, en les quals José Alexandre Gusmão, Xanana Gusmão, va ser proclamat president, amb el 82,69% dels vots. Xanana Gusmão va prendre possessió del càrrec el 20 de maig, el mateix dia que Timor Oriental es convertia en un Estat independent, el primer nou Estat del mil·lenni.

José Alexandre Gusmão, Kay Rala o Xanana Gusmão, va néixer a Laleia, a 50 quilòmetres de la capital, Dili, el 20 de juny del 1946. Fill d´un mestre d´escola, a la família hi havia un altre germà i cinc germanes. Va cursar els estudis primaris i part dels secundaris a l´escola de la missió catòlica de Nostra Senyora de Fàtima, a Dare. Un cop acabats els estudis es va traslladar a la capital, Dili, on va treballar d´ajudant d´un topògraf mentre donava classes en una escola xinesa.

L´abril del 1974, coincidint amb l´esclat de la Revolució dels Clavells a la metròpoli portuguesa, Xanana Gusmão va començar a treballar a l´emissora A Voz de Timor. Aquells van ser temps d´esperança per a tota la comunitat timoresa. La situació a Portugal va fer créixer les possibilitats d´independència dels timoresos, però el veí indonesi les va anul·lar, ja que el 1975 va envair el territori a sang i a foc, matant gairebé la meitat de la població.

Va ser aquell mateix any que Xanana Gusmão va ingressar al recent creat Front Revolucionari per a l´Alliberament de Timor Oriental (TELIN), on va escalar posicions molt ràpidament. El 31 de desembre del 1978, després de la mort del comandant de la resistència, Nicolau Lobato, Xanana Gusmão va passar a dirigir l´organització sota el nom de guerra de Kay Rala, primer, i de Xanana Gusmão, després, el març del 1981, quan va ser elegit comandant en cap de la resistència de Timor Oriental.

El 1988 va constituir el Consell Nacional de Resistència Maubere (CNRM), i el 20 de novembre del 1992 va ser detingut a Dili. El 21 de maig del 1993 va ser condemnat a cadena perpètua, sota l´acusació de rebel·lió i conspiració contra l´Estat indonesi, així com de possessió il·legal d´armes. Poc després, el president Suharto li va reduir la condemna a 20 anys. La pressió internacional i la crisi política que va patir la dictadura indonèsia el 1997 van determinar que el 15 de juliol d´aquell any Suharto accedís que el líder africà Nelson Mandela s´entrevistés amb Gusmão a la presó de Cipinang, Djakarta, on estava confinat.

Estant encara a la presó, l´abril del 1998 va ser elegit president del Consell Nacional de la Resistència Timorense (CNRT), i després de la caiguda del règim de Suharto, el maig del 1998, el nou home fort d´Indonèsia, B. J. Habibie, va deixar que Gusmão fos entrevistat per la premsa. El 7 de setembre del 1999 va ser posat en llibertat i unes setmanes després va tornar a Timor Oriental aclamat per una multitud de seguidors.

Amb motiu del 25 aniversari de la creació de la guerrilla FALINTIL, el 20 d´agost del 2000 Xanana Gusmão va renunciar al seu càrrec de comandant de la guerrilla, càrrec que va transferir a Taur Matan Ruak amb la finalitat de separar el poder polític del militar i el 23 d´octubre del mateix any va ser elegit president del Parlament transitori de Timor Oriental.

A més de la seva activitat politicoguerrillera, Xanana Gusmão va desenvolupar una important tasca com a escriptor, i el 1973 va rebre el premi Revelación de la Poesia Ultramarina i el 1975, el Premi de Poesia de Timor pel seu poema Mauberiadas. El 1994 va publicar Timor Este: Un pueblo, una patria, i el novembre del 1998, Mar Mío, que recopilava una sèrie de poesies i pintures realitzades a la presó entre 1994 i 1996.

El 10 de juny del 1993 el president portuguès Mario Soares li a concedir l´Ordre de la Llibertat i el 29 d´abril del 1999 va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Luiada de Lisboa. El 28 d´octubre del 1999 el Parlament Europeu li va atorgar el premi Sajarov de drets humans i la llibertat de consciència. El 2002, Xanana Gusmão estava casat en segones núpcies des del 3 de juliol del 2000 amb la cooperant australiana Kirsty Sward.