Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Tísner

Article de referència:
Premi d'Honor a Tísner
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Avel·lí Artís Gener (13)
Pere Calders (10)
Entitats Entitats
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Creu de Sant Jordi (113)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Estelada d'Or (1)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
PEN Club Català (6)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Jaume I (21)
Premi Prudenci Bertrana (27)
Premi Sant Jordi (20)
Premis Ciutat de Barcelona (40)
37 lectures d'aquest article
43 impressions d'aquest article
Tísner
El 17 de juny de 1997, l’escriptor, periodista i dibuixant Avel•lí Artís-Gener, Tísner, de 85 anys, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural en la seva 29ena edició, en un acte solemne celebrat al Palau de la Música Catalana. A l’entrega del premi, Tísner, fent honor a la seva proverbial sinceritat, va advertir que “la victòria total contra el franquisme no s’ha produït i costarà molt d’assolir el nivell que teníem abans del franquisme”.

Avel•lí Artís-Gener, Tísner, va néixer a Barcelona el 28 de maig de 1912 , fill d’un gravador i comediògraf, va estudiar a l’Escola Catalana de Mossèn Cinto i va fer Belles Arts a la Llotja. Iniciat com a periodista als diaris L’opinió i La publicitat, va treballar també com a ninotaire a les revistes Papitu i L’Esquetlla de la Torratxa.

Militant antifeixista, a la guerra va assolir el grau de tinent coronel i, a l’exili, va passar uns mesos en els camps de concentració francesos abans d’anar cap a Mèxic al juliol de 1939 on va romandre fins al 1965. A Mèxic, com tants d’altres exiliats catalans, Tísner va haver de fer de tot per sobreviure: pintor d’aquarel•les, documentalista de premsa, il•lustrador editorial i escenògraf de teatre i televisió. També va treballar en el cinema i la televisió, fins que va conèixer Pere Calders, el que seria el seu cunyat en casar-se amb Rosa Artís el 1943, que el va fitxar com a fotògraf a l’empresa Publicistas Reunidos. Aquell mateix any, va publicar la seva primera novel•la, 556 Brigada Mixta, un testimoni de la guerra viscuda que el mateix any va guanyar els Jocs Florals de la Llengua catalana celebrats a l’Havana.

Tísner va tornar a Barcelona, juntament amb la seva dona, Lluïsa Mercadet, amb qui s’havia casat el 1941, i els seus cinc fills, Mireia, Graziel•la, Glòria, Raimon i Mònica, el 31 de desembre de 1965, però la vigència del franquisme i la manca de relacions, va fer bastant difícil la readaptació a tota la família. Tísner va començar treballant de ninotaire a El Correo Catalán , mentre escrivia la seva primera novel•la, Les dues funcions de circ, que va publicar el 1966. Dos anys més tard, va quedar finalista a la primera edició del premi Prudenci Bertrana amb la novel•la Paraules d’Opoton el vell. A l’any següent va guanyar el premi amb Prohibida l’evasió, que havia plantejat com un cant contra la incomunicació. El 1973, Tísner va guanyar el Premi Sant Jordi amb L’enquesta del canal 4.

La creació de tota aquesta obra literària no li va impedir, però treballar de traductor, crear els primers mots encreuats en català, -apareguts el 22 de juliol de 1966 a Tele-Estel-, inventar el personatge de la Normaper fomentar la normalització lingüística i escriure a l’AVUI i al setmanari El Temps. També va participar activament en la represa del PEN Club Català i va promoure la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana de la que va ser president.

Vinculat històricament al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1992 va deixar Iniciativa per Catalunya, on havia militat a través de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, i va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Premi d’Honor Jaume I (1986), Estelada d’Or (1987), Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1988), Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana 1989, el novembre del 1989 va ser el primer escriptor del mes de la Institució de les Lletres Catalanes.